Setmana de l'obediència i la literalitat a Facebook (2)
Això del Facebook funciona. Després de declarar-me admirador de Gemma Pasqual perquè en rebia el suggeriment, m’arriba comentari de la interessada/admirada: “Hola Àlex, sóc la Gemma Pasqual, sent decebre’t però en realitat no he estat jo qui et demanava que m’admiressis, tot i que si ho penso no està gens malament, són coses del facebook, quan vaig obrir la pàgina professional ho vaig suggerir als amics i contínua i contínua... De tota manera moltes gràcies per l’admiramenta. Un plaer ser amigueta teva del facebook i espero que de mica en mica ens anirem coneixent. Petons Gemma”. En el meu descàrrec, només puc dir que jo vaig rebre un missatge que deia: “La Gemma Pasqual s’ha fet admiradora de la Gemma Pasqual al Facebook i t’ha suggerit que tu també te’n facis”. Sigui com sigui, tot haurà estat a fi de bé: la Gemma ha demostrat tenir sentit de l’humor i, a sobre, m’envia petons.
Em connecto de nou i miro que m’ordena. Facebook em diu: “Tony Tarrinyo. Ajuda’l a trobar els seus amics”. El Tony és el marit de la meva cosina i un dels tipus més vitals que conec. Ignoro per tant què pot haver passat amb els seus amics, com els ha perdut que ara necessita trobar-los, com se n’ha assabentat Facebook i, sobretot, perquè creu que jo, pobre de mi, puc ajudar-hi d’alguna manera. Ho sento, però faig servir el comodí: un altre imperatiu, sisplau!
Mar Bonay Quintana. Torna-hi a contactar. Caram, una altra noia dels meus temps vigatans que fa vint anys que no veig. Per alguna raó que se m’escapa, el Facebook vol que refaci la colla de BUP, amb qui anàvem a prendre cocacoles a les galeries de la Plaça, a les cinc de la tarda dels dies laborables, quan és evident que hem pres camins diferents. Escric: “Hola Mar! Com estàs? L’altre dia vaig ensopegar amb un vídeo casolà de la festa del pi de Centelles en el qual sortíem tots plegats molt però que molt jovenets, i vaig pensar que t’escriuria per dir ‘hola’! A veure si trobo la manera de transferir-lo a l’ordinador i el pujo, que ens farà pujar els colors... I em penso que en tinc un on hi surts tocant el piano, però aquest el reservo per revendre’l quan et facis famosa! ;) Espero que estigueu tots bé, una abraçada”. Espero que no llegeixi aquest bloc perquè veurà que no sóc tan estupend, sinó que segueixo les ordres que dictamina el logaritme del Facebook. Però, ei, que el vídeo és real i, per tant, com contesti tindré l’obligació de pujar-lo i morir-me una bona estona de vergonya...


