09/02/2009 - 12:25h - laMalla.cat

El meu nou insult preferit

Llegint l’excel·lent “El universo extravagante. Estrellas explosivas, energía oscura y cosmos acelerado” em topo amb la imatge que acompanya aquest post. Tenint en compte que les altres làmines corresponen a gràfiques de la constant de Hubble, il·lustracions d’estrelles o corbes d’espectres de llum, la fotografia d’aquest home crida molt l’atenció. Es tracta de Fritz Zwicky, probablement un dels astrofísics més oblidats als llibres de ciència, tot i haver encunyat el terme supernova i haver intuït també l’existència d’estrelles de neutrons, entre d’altres fites. Un dels motius d’aquest menysteniment és, probablement, el seu caràcter difícil: li agradava humiliar col·legues i estudiants sense cap mena de mirament. S’explica per exemple que un grup de jovencells l’havia anat a visitar a casa, un dia. Va ser la seva dona qui va obrir la porta i, sense cap inflexió que fes pensar que es tractava d’una broma, va cridar: “Fritz! Els cabrons ja han arribat!”. (La paraula anglesa que fa servir és bastard, però en català no és un insult gaire usual, així que em permeto de traduir-ho com a cabró).

Tot llegint més sobre aquesta genial figura, precedent del doctor House però en real, esbrino que, a banda de crear el mot supernova, també va ser el responsable d’encunyar el que ha acabat sent el meu nou insult preferit: cabró esfèric. Quan algú li demanava que perquè esfèric, Zwicky responia: “perquè és un cabró te’l miris com te’l miris!”.

La llegenda no li ve només, però, dels seus exabruptes. Algunes de les seves idees eren dignes del mític professor Franz de Copenhague del TBO. Per exemple, als anys seixanta, proposava de bombardejar el sol des de la terra, amb l’objectiu de fer-li canviar l’òrbita dins de la via làctia, i de retruc variar la trajectòria de tot el sistema solar. D’aquesta manera, es podria viatjar a l’estrella Alpha Centauri –la més propera al sol– en només 2.500 anys, en comptes dels 72.000 anys que necessitaria una sonda com la Voyager (o els 39 milions d’anys que trigaríem si hi anéssim a 120 km/h en un Renault Mégane).

No em consta que hi hagi bibliografia en català o castellà d’aquest personatge únic, amb una vida trufada d’anècdotes. De moment, miraré d’aconseguir en anglès el seu famós llibre ‘Tothom és un geni’ que, com no costa gaire d’endevinar, es tracta d’un títol decididament irònic.