Mondadori segueix fent feliços els seguidors de Philip Roth i cada pocs mesos treu un nou títol amb el qual sadollar la nostra set d’aquest autor. El darrer lliurament ha estat ‘Lecturas de mi mismo’ i és un compendi de les maniobres més o menys naïfs que pot executar una editorial sense massa escrúpols per tal de vendre un determinat llibre.

En primer lloc, el títol original de l’obra és ‘Reading myself and others’, o sigui, ‘llegint-me a mi mateix i a d’altres’. Però per art de màgia, Mondadori ha decidit que el lector del mercat espanyol no li interessa per res el que Roth pugui opinar d’altres autors i ha castrat el títol, no sigui cas que el llibre tingui mínima aparença de teoria literària. Tan se val, aleshores, que el pobre escriptor pugui semblar un egòlatra cregut que s’alimenta només de la seva pròpia obra.

La segona trapelleria és amagar la data de publicació original d’aquest llibre. Evidentment, a les pàgines de crèdits, s’indica que l’obra va ser publicada al 1976 (i ampliada uns deu anys més tard), però d’aquest petit detall no es fa cap esment a la contraportada o les solapes. I resulta una dada rellevant perquè, evidentment, Philip Roth només parla dels llibres que havia escrit aleshores però no dedica ni una línia als que encara no ha concebut. Això inclou una part significativa de la seva obra, i específicament alguns dels títols que són més populars entre nosaltres. Per acabar-ho de fer flagrant, la portada del llibre és una fotografia d’una pila de llibres de Philip Roth on sí hi ha aquestes novel·les més recents, com The dying animal o Elegy. Posats a fer, hi podrien haver posat tant per tant La catedral del mar o algun Harry Potter, per allò de veure si pica algun incaut.