El "mind the gap" abans de pujar al metro em fa dubtar de l'indret on realment sóc. El dubte però s'esvaeix quan aixeco el cap i miro al meu voltant, la gran majoria té els ulls ametllats. Sí. Estic a Hong Kong.

Des de quan La Caixa té una sucursal a Hong Kong en forma de botiga de roba? Serà que l'entitat bancària catalana està provant una nova línia de negoci en aquesta ciutat xinesa? Sigui com sigui, aquesta troballa és la més significativa de la meva estada a Hong Kong. Mira que m'hi he esforçat però aquí el visitant pot fer poc més que anar a comprar. Hong Kong és paradigma de la nostra societat actual basada en el consumisme. Diuen que aquesta ciutat és un dels indrets on hi ha més llibertat econòmica i on és relativament senzill establir-se, fer negoci i enviar els calers allà on calgui. Això és possible gràcies a Deng Xiaoping que es va inventar allò de "un país, dos sistemes". Als anys 80, ell que llavors era el màxim responsable de la República Popular de la Xina va protagonitzar les converses amb la seva homòloga anglesa, Margaret Thatcher, per fer el traspàs de les colonies britàniques a la Xina. Hong Kong era colònia britànica des de la Primera Guerra de l'Opi, el 1841, i un any després el govern xinès va cedir, també als britànics, la península de Kowloon i l'illa Stonecutters. Uns anys més tard, els britànics es van fer amb el Nous Territoris a través d'un lloguer de 99 anys. Aquesta circumstància va obligar les reunions entre els dos estats per mirar de trobar una sortida el més equilibrada possible per aquests territoris un cop s'acabés el lloguer, el 1997.  

L'acord es va signar el desembre de 1984 i la Xina es va comprometre a mantenir el capitalisme a Hong Kong i conventir-la en una regió administrativa especial amb un alt grau d'autonomia a partir de l'1 de juliol de 1997. El compromís, però, és per 50 anys. Què serà de Hong Kong el 2047? Com serà la Xina el 2047?