La Vanguardia ‘regalava’ un semàfor vermell a la controvertida ministra francesa de justícia Rachida Dati, per haver-se incorporat a la feina tan sols cinc dies després d’haver donat a llum. Argüeix el diari, ja que el text va sense signar, que resulta un mal exemple en matèria de conciliació de vida laboral i familiar. La primera pregunta és òbvia: ¿hauria aplicat el mateix barem La Vanguardia si s’hagués tractat d’un ministre masculí?

Però en realitat la resposta és irrellevant, perquè el rotatiu s’oblida d’un punt bàsic: que la conciliació de vida familiar i laboral és un dret, no pas un deure. El que cal és promoure mesures perquè aquelles dones que ho desitgin puguin exercir de mares el màxim temps possible sense haver de sacrificar les seves carreres professionals. Ara bé, si alguna dona vol donar prioritat a la seva feina, és injust refregar-li-ho per la cara, ni que sigui amb l’argument de l’exemplaritat requerida als polítics. Si jo tingués una criatura, de ben segur que alteraria la meva distribució d’hores per dedicar-li temps en detriment de la part laboral, però si algú altre decideix el contrari, per ell (o ella) farà.

Aquest cas, i la polèmica pel vestit de marres de la ministra Chacón, demostren que en matèria d’igualtat la batalla ideològica dista molt d’estar guanyada, per molt que els presidents s’enorgulleixin, l’endemà de formar govern, del seu estol de ministresses.