La recent manifestació que reclamava l’apropament dels presos etarres ha servit per mostrar, un cop més i ja en són massa, la misèria moral d’alguns mitjans. Penso en Libertad Digital, que xifrava en ‘uns centenars’ el nombre de manifestants mentre que la resta de mitjans i les agències parlaven de desenes de milers. És a dir: per cada cent persones protestant, la bona gent de Libertad Digital només en sabia veure’n una. Curiosament, uns dies enrere, aquest mitjà electrònic auspiciat per Jiménez Losantos informava d’una ‘missa de la família’ –eufemisme per ‘l’església contra els progres’– i aleshores el seu peculiar mètode de recompte indicava que havien congregat un milió de persones. (No crec que aquí hagin seguit el mètode ‘per cada cent, un’ de les manis basques, perquè sinó estaríem parlant de cent milions de persones).

La intencionalitat política és evident i no cal abundar-hi. El que em sobta és l’insult evident a la intel·ligència dels seus lectors. O més encara: si es permeten distorsionar tant la realitat, deu ser perquè saben que les persones a qui s’adrecen no estaran exposades a altres fonts alternatives que els farien dubtar d’aquest mitjà. I, de fet, llegint Libertad Digital de seguida es veu una política perversa basada en el desprestigi de tots els mitjans que no formen part del cercle. El foment d’aquest autisme informatiu és el pitjor dels mals que infligeixen aquest tipus de mitjans. Defensar una ideologia és lícit, promoure la ignorància, i a sobre enarborant la bandera de la llibertat, és un exercici de cinisme absolut.