Quan El País va començar a publicar el seu serial sobre la trama d’espionatge que sembla assotar el PP a Madrid –tant la Comunitat, sobretot, com l’Ajuntament– de seguida em vaig llençar a llegir els seus mitjans tradicionalment afins per veure com preparaven la previsible defensa d’aquestes greus acusacions. Curiosament, ni El Mundo ni Libertad Digital van reaccionar amb virulència en un primer moment. L’estratègia passava més aviat per un ‘mirar a l’altra banda’, interpreto que amb la voluntat de no tacar en va el nom d’Esperanza Aguirre, a qui tots dos mitjans utilitzen com a arma llancívola contra Mariano Rajoy.

Probablement esperaven a què la tempesta fos un xàfec fugaç del qual ningú no en parlés l’endemà. Però a can Prisa saben que efectivament els temes de premsa moren ràpid i per això ja se’n van preocupar prou de dosificar la informació com per anar-la oferint a suculents lliuraments, fins coronar en el d’avui diumenge en què hi barregen per primer cop el propi líder popular, Mariano Rajoy. (I, nota al marge, El País ha aconseguit esgotar durant tota la setmana els exemplars que col·loca al quiosc de Passeig Sant Joan, al costat de la meva feina. Al final resultarà que les notícies potents i pròpies fan vendre diaris i tot).

L’estratègia actual dels mitjans afins al PP ha variat, davant l’ofensiva d’El País, i ara es basa en alimentar la teoria que tot plegat es tracta d’una gran mentida. En tenen pràctica, en això de defensar grans conspiracions. Són experts en invalidar el tot perquè un detall no ha quedat del tot esclarit (i, alhora, excel·leixen en la pràctica d’elevar un detall a categoria quan els convé editorialment). La qual cosa vol dir que probablement l'afer aquest s'estendrà uns quants mesos. Amb una mica de sort, potser fins i tot deixen de tocar allò que no sona amb el català, ni que sigui una estoneta.