Segon round per a Obama
El segon debat va ser, aclaparadorament, per a Obama. Com ho havia estat també el primer? Bé, jo discrepo aquí de la versió oficial i dels sondeigs: al primer round McCain va saber imposar la seva experiència i carisma personal, mentre que el seductor demòcrata apareixia en pantalla massa rígid i no especialment comunicatiu. En canvi, ahir el format l’afavoria: en comptes de ser un debat rígid, dels de faristol, l’escenari consistia en dos simples tamborets i una petita platea amb públic: els candidats es movien, s’atansaven a aquella metàfora de ‘poble americà’ i això va ajudar a baixar el debat des dels models teòrics fins als interessos més palpables de la gent.
McCain va jugar fort dues cartes: altra cop la de la seva experiència i la de recordar que Obama promet ara unes mesures determinades quan al llarg de la seva trajectòria política ha acabat votant en el sentit contrari. Go for the records, go for the records, no es cansava de repetir el republicà. Barack Obama, per part seva, minava la idea que McCain és una rara avis dins del panorama republicà i per tant el feia corresponsable –o com a mínim aquiescent– de les polítiques més desastroses de Bush.
Seguir el debat a la CNN permetia veure una mena de ‘pulsòmetre’ que registrava l’entusiasme o rebuig de les intervencions dels candidats en temps real. Aquí també hi va haver un canvi. Si en el primer debat, es veien tres línies, una per a simpatitzants republicans, una per a demòcrates i una per a no alineats, ara en canvi la mostra es limitava a votants no significats políticament d’Ohio. Hi havia dues línies, una per a homes i l’altra per a dones. L’avantatge per a Barack Obama va ser aclaparadora, especialment pel que fa a les votants. I les turbulències de la crisi, normalment generadores de vot conservador, semblen bufar també en favor del candidat demòcrata. Som a les darreres setmanes abans de les eleccions i Obama pot alçar-se amb la presidència tan sols mantenint les posicions adquirides al llarg del que portem de campanya.