Si tu no hi vas, ells tornen. D’acord. Doncs Catalunya hi va anar, i ara són uns altres els que tornen. Concretament, el tàndem Maleni & Molina, als quals se’ls ha revalidat la cartera ministerial. De Magdalena Álvarez ja s’han dit una carretada de coses, així que només em limitaré a sumar la meva modesta estupefacció particular a l’estupefacció general que la seva confirmació en el càrrec ha generat. Més enllà del xafastre ferroviari, l’actitud confrontacional mantinguda contra el Parlament català deia ben poc de la seva cintura política. No passa el filtre Montilla, la Maleni: ni fets, ni paraules. Centrem-nos, doncs, en César Antonio Molina, el no tan mediatitzat ministre de Cultura.

Molina va arribar al ministeri amb un encàrrec immediat: el de fulminar Rosa Regàs com a directora de la Biblioteca Nacional. Però ha estat en l’afer dels papers de Salamanca on el poeta ha perdut els ídem. El retorn de tots aquests documents, com és sabut, es va aprovar el novembre del 2005 pel Congrés, però no s’ha acabat de fer efectiu i una part significativa encara espera l’ordre ministerial que doni llum verda per completar el trasllat. La proximitat de les eleccions generals va provocar sobtades pèrdues de memòria al ministre. No hi acabava de pensar mai, en això de tornar els papers. I el servei de correus tampoc li devia funcionar massa bé: el conseller Tresserras li va adreçar una carta el 20 de setembre on li reclamava una cita per encarar l’afer. Encara espera resposta. De fet, en una visita posterior a Catalunya, CAM –així se’l coneix als ambients polítics madrilenys– va fer un ostentós gest de desdeny en no visitar el seu homòleg català.

Molina incompleix impunement una resolució parlamentària. Ho ha fet fins ara per pur interès electoral, jugant amb material sensible per a molts catalans com són els papers espoliats pel franquisme. ¿Quants legítims propietaris no hauran arribat a temps de poder-los veure restituïts?

O un altre retard flagrant (en aquest país, les transferències arriben encara més tard que els trens). Es tracta del traspàs a la Generalitat del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, l’últim de titularitat estatal que queda a Catalunya. Molina ja va avisar els responsables del Departament de Cultura que, fins a passades les eleccions del 9 de març, res de res.

Ara que no hi ha eleccions a la vista, fóra bo que reprengués el seu servei a l’Estat i a la llei, després d’haver-ho fet descaradament al partit.

(I, dilluns, com els Monty Python van anticipar la crisi interna d’ERC).