Consell Executiu: Anar a comprar el nou disc d'Albert Pla, titulat La Diferencia. No és ni de lluny el seu millor disc (el meu top 3, sense ordre: Ho sento molt, Veintegenarios en Albuquerque, No sólo de rumba vive el hombre), però tot i així té unes quantes cançons que paguen la pena. La colilla, per exemple, és un entretingut conte que explica com la burilla d'un cigar d'un espalda mojada aconsegueix cremar tots els Estats Units per propagació. ABunden les cançons d'amor i els estats d'ànim raonablement optimistes. La part musical compta amb el suport dels músics habituals, amb la dolcíssima Judit Farrés fent-li els coros. I acaba amb un petard: una cançó cantada en català, lisèrgica com poques n'ha escrit el cantautor de Sabadell.

Explica Europa Press en un despatx de premsa que l’expresident espanyol Aznar va declarar estar en desacord amb la ‘rara unanimitat’ que alguns volen establir a l’entorn de l’Estatut. Em fa pensar en el vell acudit del conductor que truca als Mossos indignat perquè tots els cotxes de l’autopista s’han posat d’acord en anar en contra direcció. Els populars es queden sols amb la seva quinzena d’escons votant en contra de l’Estatut, però són els altres 120 diputats, els que són rarets. En fi.

Les perles aznarianes –que van evitar en tot moment fer referència a les batusses internes que pateix el partit–, incloïen ensabonades com dir que Catalunya és “un país extraordinari, amb una enorme capacitat, una gran història, gran cultura i gran llengua”. D’aquí el més rellevant és que Aznar accepti que som un país, tenint en compte que el seu partit ha elevat el crit al cel perquè en el preàmbul de l’Estatut hi havia una fórmula (aquesta sí que ben rara) segons la qual som una nació, o ens ho creiem.

Aznar va realitzar aquestes declaracions en l’acte de cloenda del cicle de xerrades sobre Josep Pla que ha organitzat La Caixa. Tenint en compte que l’expresident es va presentar a ell mateix com a exdirigent polític (i l’èmfasi està en l’ex) falta per saber quin catxé ha cobrat per tan magna conferència sobre Pla, si és el cas, ja que entenem que són els seus coneixements sobre l’empordanès els que l’han fet meritar per rebre aitals emoluments.