Consell Executiu#5: Anar a veure Tom Waits un cop a la vida, com a mínim. És un must, que diuen en anglès. El seu cim creatiu, al meu parer, correspon als anys 83-92 (des del Swordfishtrombones fins al Bone Machine), però això no treu que encara avui sigui una bèstia escènica com poques n’he vist dalt d’un escenari. Waits reinterpreta en aquesta gira europea part dels seus temes (com un Murder in the red barn a ritme de blues, o un Dirt in the ground amb protagonisme dels clarinets). El so era notable. L’Auditori del Fòrum té una estètica discutible i una acústica infame, amb ecos i rebots per tot arreu, però tot i així el concert va sonar bé, encara que Waits ha optat per una banda molt melòdica en la qual hi destaca el contrabaix, el guitarra i l’home dels vents, mentre que el seu fill signa una bateria i percussió ben discreta.

Ara bé, totes aquestes mínimes crítiques són minúcies comparant-ho amb els encerts. I certament més de 120 euros per entrada és una salvatjada. Però Waits s’ho val, i l’únic inconvenient que hi trobarà el seu fan és la dificultat d’enfrontar-se amb algú precedit per la seva pròpia llegenda.