Fa temps que busco una bola de cristall per esbrinar resultats i predir pronòstics de competicions esportives però no hi ha manera de trobar-la. Busco a través d’Internet i no hi ha manera, a l’Ikea que ho tenen tot, encara no ha arribat. També he intentat aconseguir un ‘almanaque’ de resultats del futur, al més pur estil ‘Regreso al Futuro 2’ però tampoc ho aconsegueixo. Segur que si algun dia viatjo al Japó l’aconsegueixo, els amics nipons sempre van per davant de nosaltres en aquest tipus de tecnologies.

Bromes a banda, tinc molt clar que aquest any el títol de Campió del Món de Fórmula 1 estarà entre 3 pilots. De fet estic pràcticament convençut que si no passa res d’estrany, que també és possible  en aquest món, Alonso, Vettel i Hamilton ocuparan al final de temporada el calaix d’honor, el que encara no tinc clar és en quin ordre els haurem de col•locar.

Les sensacions estan basades en el que  hem pogut llegir entre línies al llarg de la pretemporada.   I dic entre línies perquè tothom juga a despistar al rival d’una manera descarada. Així és aquest circ, tothom amaga cartes a les altres escuderies, sempre s’ha fet i sempre passarà. Sens dubte aquest és un dels grans encants d’aquest món que almenys a un servidor l’apassiona.

Per exemple, Ferrari en els entrenaments de València, els primers oficials ja va comprovar que tenia un cotxe més veloç que la majoria d’equips de la graella i a Jerez i Montmeló només s’han dedicat  a evolucionar el monoplaça: a realitzar test de Gran Premi amb el dipòsit ple fins dalt per comprovar també que tenen el cotxe més fiable i el més important amb el millor ritme de carrera.
 
Red Bull parteix amb una certa avantatja ja que l’any passat en el tram final de temporada ja van demostrar al món que tenien el millor cotxe de la graella i el més important per aquest any que roden rapidíssims amb el tanc de benzina ple i que el cotxe austríac és dels que gasta menys combustible.
Recordem que aquest any desapareixen els repostatges, per tant el cotxe que gasti menys benzina també pot ser el més ràpid. Aquesta escuderia està treballant molt bé i amb un pilot com Sebastian Vettel pots aspirar a tot. Amb el permís d’Alonso i Hamilton: l’alemany és un dels pilots amb més talent del circ, creieu-me és una màquina!

Pel que fa a Mc Laren fins a Montmeló no es va comprovar que han creat un monoplaça bastant veloç però potser no dona mostres de tanta fiabilitat com Ferrari o Red Bull. També és cert que els anglesos sempre s’han caracteritzat per tenir una evolució del cotxe al llarg de la campanya molt eficaç i exemplaritzant respecte la resta de marques del gran circ. I atenció tenen a les seves files el que per mi és el més ràpid de la graella. No dic el més complert que aquest sens dubte és Alonso, el més ràpid sense discussió alguna és Lewis Hamilton. L’únic que pot anar en contra de Hamilton és que haurà de competir en el mateix equip amb l’últim Campió del Món el també angles Jenson Button. Coneixent la premsa anglesa, en poc més d’un mes segur que tenim polèmica a la vista entre els dos pilots. Aquesta situació crec que no jugarà en el seu benefici. Veurem com gestionen el fet de tenir dos galls en el mateix corral. A veure si han après alguna cosa.

Aquesta és la meva humil aposta del que passarà aquest any, també estic convençut que Pedro Martínez de la Rosa pot lluitar com a mínim per estar en cada Gran Premi entre els 5 primers. La guerra del de Sauber serà amb el Mercedes de Schumacher i Rosberg per estar a prop de les escuderies que enguany portaran la pauta, en una competició que es presenta com la més emocionant i espectacular dels últims anys.

Els incrèduls, potser començaran a creure en les possibilitats de l’asturià i els més optimistes ja veuen Fernando Alonso Campió del Món. Ni una cosa ni l’altra, però el cert és que en els primers entrenaments privats de pretemporada el Ferrari ha passat la mà per la cara a la resta d’equips que ja han començat a rodar amb el monoplaça del 2010. Els dos primers dies Massa va dominar de cap a cap les sessions. A més, no només va ser el més ràpid, si no el cotxe més fiable i el monoplaça que més voltes va realitzar sobre el traçat de Xest. Dimecres ha arribat el torn de Fernando Alonso i l’asturià n’ha tingut prou amb 10 voltes per batre el millor registre del seu company (que ha realitzat dos dies d’entrenament) i avantatjar en 3 dècimes al brasiler.

Abans de veure rodar el nou Ferrari F-10 tenia molt clar que el cotxe seria competitiu perquè en els anys que fa que segueixo la Fórmula 1 mai la marca del cavalino rampante ha tingut dos cotxes perdedors en dues temporades consecutives. L’any passat els italians van començar la pretemporada amb un munt de problemes i aquest any, almenys a les primeres de canvi, ja han demostrat que van rapidíssims i són fiables, no com l’any passat. Crec que Ferrari ha trobat el pilot indicat. Raikkonen i Massa són ràpids però no són evolucionadors com ho era Schumacher o com ho és Alonso. L’asturià està treballant mà a mà amb els enginyers i això ja s’està veient a la pista en aquests primers tests d’entrenaments amb un Alonso que sembla totalment adaptat a la nova màquina que pilota.

El que és evident és que els Ferrari tenen la feina més avançada que els seus rivals. Bones vibracions també el Sauber de De la Rosa, el seu company d’equip ha aconseguit el millor registre dels 3 dies només han estat superats pels Ferrari. El Mercedes de Schumacher s’ha situat just al darrere lluitant colze a colze amb els Mc Laren de Hamilton i Button. Aquesta parella em fa molta mala espina, crec que tindran molts problemes entre ells, com va passar entre Alonso i Hamilton quan estaven a Mc Laren-Mercedes. I m’agradaria destacar també el bon paper de Jaime Alguersuari que en la primera lluita amb el seu company d’equip Buemi (aquesta ha de ser la seva guerra primordial) el barceloní ja l’ha superat a la pista sent més ràpid que el suís. I això que el Jaime només s’ha pujat al monoplaça un dia mentre que el seu company va tenir dues sessions d’entrenament.

Sigui com sigui encara és molt d’hora per extreure conclusions a llarg termini. I més quan els Red Bull encara no els hem pogut veure en acció. L’any passat Vettel i Webber van acabar pilotant el millor cotxe, i això vol dir que haurien de seguir entre els millors. Personalment crec que a banda de Hamilton i potser Schumi el gran rival d’Alonso per aconseguir el Mundial serà Sebastian Vettel, un jove que ja sap que és guanyar i que cada temporada ha anat a més.

Totes aquestes incògnites s’aniran desvelant de mica en mica, encara tenim per endavant 12 dies d’entrenaments. Pròxima cita el dimecres 10 a Jerez. De moment 3 de 3 per a Ferrari, insistim l’F-10 apunta maneres.

Els que fa anys que seguim el Dakar estem una mica dolguts amb el seguiment que està realitzant Televisió de Catalunya del raid més dur del planeta. Aquest any pensava que TV3 explotaria al màxim el fet de tenir en exclusiva pel territori espanyol els drets del Dakar. Però no està sent així. Només interessen els primers classificats de la cursa, res més. O més ben dit el que faci Marc Coma, Nani Roma o Carlos Saínz, i amb prou feines, perquè encara és hora que servidor escolti valorar alguna etapa al bicampió del món de rallies. Només iteressa el que facin els catalans: Coma ja sense opcions i el de Folgueroles Nani Roma que també va marxar cap a casa a les primeres de canvi.Molts sort no heu donat, eh amics de la casa gran!
En gairebé 9 dies de competició només han entrevistat un cop a Joan Pedrero, per exemple, que en la seva segona participació al Dakar, aquest pilot privat ja està classificat entre els 10 primers i ara mateix és el pilot espanyol més ben situat en la categoria de motos. Però a TV3 només li interessa Coma, el d’Avià cap aquí, el d’Avià cap allà i la resta cap comentari. Encara és hora per exemple que diguin alguna cosa dels molts participants que tenim en la categoria de camions. Els amics d’Epsilon cada any porten més de 3 camions en competició, algú sap com van? O algú els ha vist la cara que fan? Ah, si que li van dedicar un dia dos minuts al David Oliveras, home una mica més de seguiment a aquests aventurers de cap a peus.
No, perquè els amics de la Televisió de Catalunya no fan la seva feina com pertoca i marginen tots aquells catalans i catalanes que estan al Dakar perquè s’han pagat de la seva butxaca l’aventura de la seva vida. Em sembla lamentable!
Trobo a faltar a Marc Martí i Jesús Fraile de Televisió Espanyola i la resta de companys que feien una tasca sensacional i donaven pràcticament el mateix tracte als pilots privats i els oficials. Aquelles tertulíes tan enriquidores al voltant del foc, tots en rotllana i explicant les seves etapes ja han passat a millor vida. Allò si que era informar i entretenir alhora. Però TV3 no, ha decidit només apostar pels primers classificats de la carrera i ja està.
A més, tenen als estudis comentant amb ells les etapes al gran Isidre Esteve i entre el Latorre i el Rosés pràcticament no deixen que el lleidetà expressi les seves sensacions.
En fi, espero que si en edicions futures tornen a adquirir els drets parlin més dels nostres representants i no només dels que tenen opcions a la victòria final. Perquè el Dakar no només és una competició pura i dura si no que és una gran aventura que s’ha d’explicar des de molts més angles. Jo m’haig de seguir conformant amb Eurosport, perquè la televisió que pago com tots els catalans no m’informa degudament de la prova que més m’apassiona.

Afortunadament arriben les vacances, podré desconnectar 10 dies, yuju!
Perquè ja estic saturat de Barça, de triomfs, d’èxits, de tot que bonic, que bons som, oh! com juguem al futbol, Guardiola plora: és humà, prou bajanades que s’acabi ja aquest maleït any. Però com que soc un senyor, amics culers us torno a Felicitar, però que consti que no ho faré més, prou ja!

  Dani: t'enyorem!

Quan va acabar el 2008, esperava el 2009 amb unes ganes bojes. Era l’any de l’estrena del Nou Estadi de Cornellà el Prat, una il•lusió que només ens va durar 6 dies, ni una setmana. El dissabte següent de la fantàstica estrena va morir a Florència el jugador amb més potencial de l’equip i l’amo i senyor de la defensa blanc-i-blava, el nostre ja etern capità Dani Jarque. Per què és tant dura la vida i més amb els pericos, que hem fet per merèixer això? Crec que res, al contrari, som més que fidels al nostre club, el defensem a ultrança, animem com els que més quan les coses van malament i a sobre patim la trepitjada constant per part d’aquesta premsa culer i malintencionada que tant bé fa la seva funció. I ells es queixen de la caverna mediàtica espanyolista? Vergonya aliena em provoquen aquestes queixes. Si alguna cosa ens ha ensenyat la premsa madrilenya és que enguany cap mitjà ha escatimat elogis per als blaugrana. Ja m’hauria agradat veure què dirien els mitjans catalans si aquesta borratxera de títols i joc hagués tingut color blanc. Però no patiu que la mort de Jarque l’únic que ha fet és unir-nos més a tots plegats. Esportivament una mica més de paciència que per primera vegada tenim un projecte a tres anys vista i jo crec a Pochettino. En només 3 mesos ha fet debutar 4 jugadors de la casa i els que vindran. La matèria prima de qualitat la tenim a casa, jo no en tinc cap dubte.

Afortunadament m’apassionen d’altres esports (per no dir tots) i d’altres modalitats que sí que m’han donat alegries i satisfaccions. Com per exemple el senyor Pau Gasol que amb els Lakers i la selecció m’ha fet emocionar de valent. També he vibrat amb Contador, Quimet Rodríguez i Valverde. En Motor, en Pol Espargaró ens ha regalat les primeres victòries al Mundial de Velocitat, Julito Simón s’ha consagrat i Rossi ha continuat engrandint la seva llegenda. Per últim també m’han fet posar els pèls de punta les noies de la sincronitzada espanyola, quines màquines!! I com no la gran Marta Domínguez, quina crac guanyant l’or del Mundial en els 3000 obstacles i el grandiós Jesús Ángel Garcia Bragado acabant tercer en la duríssima prova dels 50 quilòmetres marxa. I que dir de l’exhibició de Bolt: gallina de piel, o la quarta ensaladera de la història del tennis espanyol, el triomf de Nadal a Austràlia, la gran temporada de Verdasco...

Com a cloenda final no està malament però canviaria tots aquests èxits i el que estigués a les meves mans per tornar-li la vida a una gran persona que a més era professional del futbol, Dani sempre estaràs en la meva memòria i en la de tots els pericos.

Encara no fa ni 3 dies que s’ha acabat el Mundial de Velocitat i ja trobo a faltar l’espectacle de les dues rodes. Ni els primers entrenaments de la pròxima temporada m’han tret aquest mono profund que tinc. I això que encara queden 5 mesos perquè arrenqui el Mundial del 2010 en la cursa nocturna de Qatar.

Si aquest 2009 ha estat màgic, no sabeu el que ens espera l’any vinent. En 125 hi haurà un duel català espectacular i no només a les curses, si no per la corona mundial. Pol Espargaró i Marc Màrquez seran els dos animadors del vuitè de litre. No tinc cap dubte que el de Granollers segur que estarà en la pomada fins a les últimes curses. Tinc més dubtes amb el lleidatà sobretot pel canvi d’escuderia, espero que la transició sigui l’adient. Compte també amb Nico Terol que serà el substitut de Julián Simón en l’equip Aspar i tindrà com a company d’equip a un futur Campió Mundial, el subcampió d’aquest any el britànic Bradley Smith. Entre aquests 4 estarà el nou campió del Món. Jo confio a ultrança amb ‘Polycho’.

L’altra gran atractiu serà la nova cilindrada Moto2, categoria que agafarà el relleu dels 250. Les motos seran de 600 centímetres cúbics i jo tinc clar que el ventall de favorits és el següent: Julián Simón, el de Villacañas ha agafat amb el Campionat aconseguit tota la confiança que necessitava per creure’s que ha nascut per ser pilot de motos. L’altra amb el que també confio molt és el nord - americà afincat a Espanya des de fa anys Kenny Noyes, fill del comentarista de Televisió Espanyola  (de fet aquest any s’ha proclamat Campió d’Espanya d’aquesta nova categoria). Però per a mi el gran favorit no és altra que Toni Elías que després de no trobar lloc en el Mundial de MotoGP 2010, quelcom incomprensible i més després d’acabar en una grandiosa setena posició l’edició d’enguany, es mereix d’una vegada per totes guanyar un Campionat Mundial. De qualitat en va sobrat i crec que aquesta moto de 600 serà un pilot espectacular, fiable i rapidíssim.

 I per seguir fent boca què dir de MotoGP. Al davant tornaran a estar els 4 fantàstics: Rossi, Lorenzo, Stoner i Pedrosa que crec que encara estaran més igulats. Almenys sembla que Stoner ja ha superat els problemes físics com ha demostrat en aquest tram final de temporada. Rossi seguirà sent competitiu, ningú ho dubta, oi?
Lorenzo continuarà progressant i amb la moto que té,  no ens enganyem,  també és un xic més fàcil. Si tot va bé en la pre-temporada, i toco fusta, Dani Pedrosa l’any vinent hauria d’estar més a prop de Rossi i companyia. Esperem que l’evolució que està fent Honda també sigui significativa. Almenys pel que diuen ha copiat de dalt a baix la Yamaha. I per les fotografies que he pogut  veure han calcat la M1 els de Motegi. Si algú hem diu fa 6 anys que Honda copiaria Yamaha m’hauria agafat un atac de riure insuportable. Però l’arribada de Valentino ha canviat les tornes d’aquest circ apassionant. I el meu cinquè pilot que crec que també estarà entre els millors és Ben Spies, Campió Mundial de Superbikes i que formarà tandem amb Colin Edwards en l’equip Monster-Yamaha. Aquest estatunidenc de 24 anys té una classe tremenda i en la cursa de València ja va demostrar que s’adaptarà amb facilitat a la nova competició, també va estar entre els 7 millors en els entrenaments de pre-temporada a València. Crec que fins i tot passarà per davant d'Andrea Dovizioso que no ha progressat en aquest 2009 com m’esperava.

A Simoncelli, Barberà, Bautista i Aleix Espargaró l’any que ve només els demano una cosa: que rodin moltes voltes i que acabin el màxim número de grans premis. Aquests 4 pilots lluitaran per ser els millors debutants de la categoria, d’això tampoc en tinc cap dubte. Queden 5 mesos perquè arrenqui l’espectacle, serà l’11 d’Abril a Qatar: quina agonia!!

Aquest cap de setmana a Phillip Island viurem un nou duel entre Valentino Rossi i Jorge Lorenzo.   L’italià d’Urbino només té 18 punts de coixí respecte el pilot mallorquí quan resten 3 Grans Premis per a la conclusió del certamen.

El duel està servit entre els dos companys de Yamaha, companys per dir alguna cosa,  perquè en les últimes setmanes el creuament de declaracions s’està endurint. Lorenzo ha esbombat públicament que Rossi li copia la telemetria de la seva moto. Quelcom que Burgess,  el cap de mecànics de l’ italià, ha desmentit. Lorenzo està empipant al super-campió itàlia que per primera vegada té el seu rival en el mateix box. Personalment mai he vist a un Rossi tant amoïnat. Ni quan va perdre amb Hayden ni amb Stoner se’l veia tant fora de lloc. La quarta posició d’Estoril no crec que sigui una casualitat: està incòmode i això es nota damunt la moto. Ara bé, jo personalment,  si fos Lorenzo, potser no intentaria cabrejar tant Rossi perquè després ho pots pagar a la pista, però en fi,  crec que Jorge té la tàctica molt ben estudiada.

El mallorquí enguany ha fet un pas endavant  psicològicament parlant, és molt més fort dins i fora de la pista i això ha provocat que enguany ja hagi sumat 4 victòries en la categoria reina, rècord absolut del pilot de Yamaha.

Phillip Island és un circuit talismà per  a  Lorenzo i Rossi, allí els dos han guanyat, Rossi en MotoGP i Lorenzo en un parell d’ocasions en 250,  i l’any passat en el debut en la categoria reina va finalitzar quart. És una pista que coneixen i se’ls dona molt bé, però compte amb Stoner que davant del seu públic sempre va rapidíssim. De fet crec que l’austràlia i Pedrosa seran els jutges d’aquest Mundial perquè els dos poden treure molts punts a Lorenzo i Rossi. L’Itàlia ja ho va comprovar a Portugal, els dos grans outsiders van quedar per davant d’ell i van provocar que Lorenzo retallés un munt de punts al Doctor.

Només demano una cosa, que el Mundial es decideixi a València el 8 de Novembre, un traçat que no agrada ni a Rossi ni a Lorenzo. Tinc ganes de veure al Super-Campió italià contra les cordes i  comprovar si realment el mallorquí està preparat per ser Campió. Lorenzo sigui capaç o no de batre a Rossi ja ha demostrat que està creixent moltíssim i ja podem considerar de 10 la temporada realitzada. La pressió és tota per al  número 1 de Yamaha que si no guanya la corona podria perdre per primera vegada l’hegemonia en un equip de la categoria reina del Mundial de Velocitat. Si això passa no crec que Vale continuï amb la marca japonesa, només és una intuïció però compte: les conseqüències poden ser devastadores.

Ja s'ha produït una de les notícies més esperades del món de la Fórmula 1, el fitxatge de Fernando Alonso per la millor escuderia del planeta:  Ferrari. El bicampió del món serà el nou número 1 de la marca italiana fins l’any 2014 i el nou ídol dels tifosi ferraristes que es moren de ganes de tenir amb ells el pilot en actiu amb més títols mundials. I no ens enganyem, el millor evolucionador de monoplaces i el pilot més regular del Campionat. A més cobrarà l’espectacular xifra de 25 milions d’euros per temporada,  això només de fitxa,  a banda els contractes publicitaris. Aproximadament Alonso se n’anirà a uns 40-45 milions d’eurus comptant també els contractes publicitaris que ara seran encara més sucosos per ser pilot de Ferrari. Vaja,  que l’asturià seguirà acumulant fortuna per tenir una jubilació daurada.
Ferrari li oferirà a Fernando Alonso tot el que vulgui, saben del que és capaç. S’emportarà amb ell enginyers i mecànics de confiança per intentar ja de cara a l’any vinent recuperar el títol de constructors i el de Campió Mundial per Alonso. De fet,  segons m’expliquen,  ja fa 3 mesos que a Ferrari tothom ja està treballant en la confecció del nou monoplaça que esperen que sigui el més competitiu del circ. Si els del Cavalino Rampante s’han marcat aquest objectiu,  no tingueu cap dubte que l’aconseguiran i amb Alonso al volant tot serà més fàcil.
A més,  a la zona de Fiorano on Ferrari té la seva magnífica seu i també el seu circuit de proves cuidaran a Alonso com si fos un Déu. Els italians li deixaran manegar com vulgui el seu nou monoplaça, per a ells és molt important que el pilot estigui d’acord amb tot allò que proven els enginyers i no com a Renault o McLaren on el pilot és el que menys pinta en aquests temes. El bicampió mundial té a més una gran avantatja respecte a d’altres pilots que han passat per l’escuderia italiana:  que ja domina l’Italià,  quelcom que a Ferrari és fonamental. Sembla una tonteria però no ho és pas. D’aquesta forma es guanyarà el respecte de tothom a les primeres de canvi.
Estic convençut que el binomi que formaran Fernando Alonso i Ferrari fins ’any 2014 serà pràcticament invencible. No tinc cap dubte que cauran un mínim de dos títols mundials en aquest període per a Fernando Alonso. Voleu fer alguna aposta? Estic obert a fer-ho. Neix un nou Fernando: l’Alonsino Rampante.

Déu  n 'hi  do quin anyet que estem passant els malalats de la Fórmula 1. Estan succeint més coses fora de la pista que a la pista. Tot va començar amb la polèmica dels difusors, després les trampes de Lewis Hamilton, acte seguit l’enrenou amb la nova reglamentació de cara a l’any vinent. Llavors va començar la guerra de les escuderies i la FIA,  que va acabar amb la renúncia de Max Mosley a presentar-se a la reelecció com a màxim responsable de la Fórmula 1. Aquesta guerra la van guanyar les escuderies amb Briatore al capdavant. L’actual president de la Federació Internacional d’Automobilisme va veure la llum quan Nelson Piquet va destapar l’última gran bomba de l’any després de ser acomiadat pels resultats nefastos amb Renault. El brasiler acusava al seu antic equip   i concretament a Briatore i Symonds de fer-lo estampar a Singapur per afavorir a Fernando Alonso. Era l’oportunitat de Mosley de revenjar-se de Briatore i acabar amb un dels seus eterns enemics. I això ja ho ha aconseguit. Està clar que jo no vaig amb cap d’aquests individus. També és evident que si el que va passar a Singapur és cert és per enviar a la presó a Briatore, Symonds i qui faci falta! Com poden jugar amb la vida d’un pilot/persona? Però també es cert que la culpa de tot plegat és la guerra d’egos i d’interessos que hi ha en aquest circ cada vegada més podrit.
La Fórmula 1 necessita un canvi urgent, s’ha de deixar pas a les noves generacions. L’entrada l’any vinent de noves escuderies, espero que doni aire fresc a un circ que enguany ha tocat fons. Si això no canvia començaré a buscar nous hobbis perquè està clar que tot el que ha passat enguany hem fa molt de fàstic.

Amb només 15 anys, Pol Espargaró debutava al Mundial de 125, ho feia per disputar mitja temporada després de ser Campió d’Espanya del vuitè de litre: això era l’any 2006. Aquell any encara no va tenir opcions de guanyar cap cursa però a l’any següent ja en va tenir alguna per ser el pilot més jove en guanyar una prova del Mundial. Aquesta efemèride li va pispar l’any passat a Donington el jove Marc Márquez. Lluny de desesperar-se el Pol ha continuat treballant, fins i tot va canviar l’Aprilia per la Derbi. I un canvi de montura sempre necessita un període d’adaptació. La pluja en dues ocasions ha deixat a Polyccio amb un pam de nas i sense victòria, una l’any passat a Indianapolis i enguany a Donington, les dues vegades aquest factor meteorològic li ha pispat la victòria quan ja l’acaronava amb les mans.

 
Però aquest 30 d’Agost de 2009 els astres estaven més que alineats perquè en Pol estigués a dalt de tot del podi. Ja en els entrenaments va demostrar que el mític Indianapolis se li dona bé. Només començar la cursa ja se’l veia molt ficat, passant i repassant una i altra vegada els seus rivals. Rivals que ja sabíen que és guanyar: Corsi, Smith, Simón. El de Granollers ho tenia tot de cara, fins i tot a la seva ciutat estaven de Festa Major, i en poca estona el seu germà debutava en la categoria reina, sent l’espanyol més jove. Res podia fallar, i el Pol tampoc ho va fer. Amb una solvència espectacular tot i els 18 anys va deixar enrere els seus rivals en el penúltim revolt, res podia sortir malament, el Pol ho havia buscat amb tanta insistència que li havia arribat el seu moment i així va ser. Ahir a Granollers per primera vegada en un munt de Festes Majors no van guanyar els blancs o els blaus si no els Espargarins que van disfrutar com mai d’un Gran Premi únic i històric. Ara vindran més victòries i segurament l’any vinent el primer títol de Campió Mundial. La confiança que guanyarà en Pol serà sonada, per a mi ja és el favorit del pròxim Gran Premi, ja veureu qui torna a guanyar a San Marino diumenge.

Enhorabona Polyccio!!

Aquest cap de setmana arrenca una de les modalitats esportives que més m’agraden: el Mundial de Velocitat que no Mundial de Motociclisme, com diu la majoria. Aquest error freqüent als mitjans de comunicació es deu a la major importància que volen donar a una modalitat que es diu Velocitat. Perquè el Motociclisme engloba totes les disciplines, Motocros, Trial, Enduro... I crec que no costa res dir les coses tal i com són i d’aquesta forma també tenim una deferència per la resta de disciplines que tenen el mateix o molt més mèrit que els pilots del Mundial de Velocitat.

  Rossi guanyarà en MotoGP

Nomenclatures a banda, a MotoGP crec que estem de nou davant d’un frec a frec entre Valentino Rossi i Casey Stoner amb un parell de convidats de luxe, Jorge Lorenzo que ha fet un pas endavant als entrenaments hivernals. Ha après dels errors de l’any passat i crec que segueix madurant a un ritme espectacular, i això ho notarà damunt de la moto. Crec que el mallorquí ja està per davant de Dani Pedrosa que cada dia està més estancat. Dani tornarà a començar amb pocs quilòmetres en la pre-temporada i això sempre anirà en contra del de Castellar que no ha pogut evolucionar la seva Honda com ha fet Andrea Dovizioso. El tres vegades Campió del Món no es pot permetre el luxe que el seu company d’equip aconsegueixi millors resultats. Si no, podem estar en l’últim any de Dani en la casa més gran i poderosa (Honda)  del Mundial de Velocitat. Crec que el català hauria de deixar d’una vegada per totes a Alberto Puig (Mànager del Català), és una opinió molt personal. Però de vegades per fer un pas endavant s’han de canviar dinàmiques i aquesta és l’única que li falta provar a Pedrosa. Si no, començo a dubtar si algun cop optarà realment a guanyar el Mundial.

                                      Álvaro ho serà en 250.

En el dos i mig, només veig tres candidats, dos de molt clars, Marco Simoncelli i Alvaro Bautista i un tercer que ha millorat molt en aquesta pre-temporada és Héctor Barberá i per les informacions que m’arriben des de València crec que després de caure al Japó ha madurat amb molta rapidesa i és un altre damunt de la moto.

I Polete és la meva aposta en 125

El festival arribarà al vuitè de litre. Aquí tindrem aspirants a dojo. Crec que cada Gran Premi serà un podi pràcticament espanyol. Julián Simon, Sergio Gadea i Nico Terol lluitaran pel Mundial. I compte pel que fa als interessos catalans amb Marc Márquez que s’està adaptant a la perfecció a la seva KTM, de fet està volant. I espero que aquest any sigui la consolidació de Pol Espargaró i pugui lluitar per guanyar més d’un Gran Premi. I tampoc podem deixar de banda el ja veterà Joan Olivé que segur que algun dia estarà a dalt.
Aquestes són les previsions que fa un servidor de cara a aquest Mundial de Velocitat 2009, quina és la teva aposta?