laMalla.cat | Joc de pilotes

Pobret Godall

Dani Balaguer — Tue, 16 Mar 2010 17:00:05 +0100

No sóc gaire amant de les noves tecnologies, de fet tinc Facebook però hi entro com a molt un parell de cops al mes. No tinc cap necessitat que tothom sàpiga què penso o què faig en cada moment, potser soc ranci però no m’agrada anar explicant als quatre vents el que penso o el que deixo de fer. Per desgràcia ja estem prou controlats en aquesta societat com per a sobre anar donant facilitats a qui tingui interès en saber més coses.

Però ves per on que hi ha gent que no se’n pot estar com per exemple el senyor Alfons Godall que gairebé fa un minut a minut de la seva vida. I a mi què?

L’últim és bastant flagrant, aquest dilluns deia: ‘no m’agrada una Fórmula 1 amb pilots madridistes i periquitos’ referint-se a Fernando Alonso i Jaime Alguersuari, seguidors declarats de Reial Madrid i de l’Espanyol respectivament. I el més preocupant, demostrant que del gran circ potser en sap ben poqueta cosa perquè no anomena a Pedro Martínez de la Rosa un declarat seguidor del FC Barcelona. Manipulació? O desconeixement?

En fi senyor Godall el primer que li diré: és que afortunadament el pensament únic (barcelonista) només existeix en bona part dels mitjans de comunicació de casa nostra (per no dir tots) i afortunadament també la gent és prou intel•ligent per no deixar-se enganyar per senyors com vostè que no veuen més enllà del blaugrana. Quelcom que personalment crec que és molt trist perquè en aquesta vida hi ha tantes coses més importants que el futbol que no sabria per on començar. Així doncs, deixi la Fórmula 1 i dediqui's a intentar guanyar unes eleccions que té més que crues. Amic Godall tens una feinada de por, millor que no et distreguis en competicions on no competeixen seguidors del teu club. Perquè si no perdràs energies que en els pròxims mesos les necessitaràs. Al lloro!

PD- El futbol, simplement és la cosa més important de les menys importants de la vida, res més.

Alonso, Hamilton o Vettel, qui guanyarà el Mundial?

Dani Balaguer — Wed, 10 Mar 2010 20:17:43 +0100

Fa temps que busco una bola de cristall per esbrinar resultats i predir pronòstics de competicions esportives però no hi ha manera de trobar-la. Busco a través d’Internet i no hi ha manera, a l’Ikea que ho tenen tot, encara no ha arribat. També he intentat aconseguir un ‘almanaque’ de resultats del futur, al més pur estil ‘Regreso al Futuro 2’ però tampoc ho aconsegueixo. Segur que si algun dia viatjo al Japó l’aconsegueixo, els amics nipons sempre van per davant de nosaltres en aquest tipus de tecnologies.

Bromes a banda, tinc molt clar que aquest any el títol de Campió del Món de Fórmula 1 estarà entre 3 pilots. De fet estic pràcticament convençut que si no passa res d’estrany, que també és possible en aquest món, Alonso, Vettel i Hamilton ocuparan al final de temporada el calaix d’honor, el que encara no tinc clar és en quin ordre els haurem de col•locar.

Les sensacions estan basades en el que hem pogut llegir entre línies al llarg de la pretemporada. I dic entre línies perquè tothom juga a despistar al rival d’una manera descarada. Així és aquest circ, tothom amaga cartes a les altres escuderies, sempre s’ha fet i sempre passarà. Sens dubte aquest és un dels grans encants d’aquest món que almenys a un servidor l’apassiona.

Per exemple, Ferrari en els entrenaments de València, els primers oficials ja va comprovar que tenia un cotxe més veloç que la majoria d’equips de la graella i a Jerez i Montmeló només s’han dedicat a evolucionar el monoplaça: a realitzar test de Gran Premi amb el dipòsit ple fins dalt per comprovar també que tenen el cotxe més fiable i el més important amb el millor ritme de carrera.

Red Bull parteix amb una certa avantatja ja que l’any passat en el tram final de temporada ja van demostrar al món que tenien el millor cotxe de la graella i el més important per aquest any que roden rapidíssims amb el tanc de benzina ple i que el cotxe austríac és dels que gasta menys combustible.
Recordem que aquest any desapareixen els repostatges, per tant el cotxe que gasti menys benzina també pot ser el més ràpid. Aquesta escuderia està treballant molt bé i amb un pilot com Sebastian Vettel pots aspirar a tot. Amb el permís d’Alonso i Hamilton: l’alemany és un dels pilots amb més talent del circ, creieu-me és una màquina!

Pel que fa a Mc Laren fins a Montmeló no es va comprovar que han creat un monoplaça bastant veloç però potser no dona mostres de tanta fiabilitat com Ferrari o Red Bull. També és cert que els anglesos sempre s’han caracteritzat per tenir una evolució del cotxe al llarg de la campanya molt eficaç i exemplaritzant respecte la resta de marques del gran circ. I atenció tenen a les seves files el que per mi és el més ràpid de la graella. No dic el més complert que aquest sens dubte és Alonso, el més ràpid sense discussió alguna és Lewis Hamilton. L’únic que pot anar en contra de Hamilton és que haurà de competir en el mateix equip amb l’últim Campió del Món el també angles Jenson Button. Coneixent la premsa anglesa, en poc més d’un mes segur que tenim polèmica a la vista entre els dos pilots. Aquesta situació crec que no jugarà en el seu benefici. Veurem com gestionen el fet de tenir dos galls en el mateix corral. A veure si han après alguna cosa.

Aquesta és la meva humil aposta del que passarà aquest any, també estic convençut que Pedro Martínez de la Rosa pot lluitar com a mínim per estar en cada Gran Premi entre els 5 primers. La guerra del de Sauber serà amb el Mercedes de Schumacher i Rosberg per estar a prop de les escuderies que enguany portaran la pauta, en una competició que es presenta com la més emocionant i espectacular dels últims anys.

La gran rival d’Espanya és Espanya

Dani Balaguer — Thu, 04 Mar 2010 19:00:44 +0100

Per primera vegada en la història dels Mundials de Futbol la selecció espanyola és favorita per guanyar la Copa de campions. I jo diria més: la gran favorita. Més que una selecció és un equip. Tots juguen per a tots, les individualitats pràcticament no existeixen, saben al que juguen i van fins el final amb el seu estil, quelcom que per mi és molt més important que el resultadisme que pregonen Anglaterra, Itàlia, l’Argentina o fins i tot el mateix Brasil, que amb Dunga no practiquen precisament el ‘Jogo Bonito’.

Només hi ha un escenari en què els espanyols poden patir més del compte, que una selecció s’avanci en el marcador i després esperin als espanyols al seu camp ben juntets i a la contra puguin matar el partit. Vaja , com el que ja va passar davant dels Estats Units, una ensopegada que crec que serà fonamental de cara al Mundial. Aquella derrota va demostrar que si menysprees el rival pots pagar-ho molt car. També cal dir que en aquella competició no hi era Iniesta, i d’altres jugadors importants, com Silva o Villa, no arribaven en el seu millor moment.

Arribi qui arribi al 100% Del Bosque té moltíssimes més opcions que els seus rivals. En el matx davant França es va permetre el luxe de no fer jugar d’inici Xavi per exemple, i sense ell els espanyols van ser capaços de marcar dues dianes. Marxa Iniesta i entra Jesús Navas. Juga la primera part Villa i a la segona surt Torres. Però si és un festival de jugadors de talent contrastat, una orgia de superclasses! Cap selecció té aquest repertori. En totes les posicions del camp tenim una, dues i a la davantera i a la porteria fins a 3 opcions per escollir.

No tinc cap dubte que si s’ha de guanyar el Mundial aquesta vegada és a Sudàfrica. Nosaltres hem de confiar a ultrança en aquesta selecció que enamora tothom. Si l’eufòria arriba abans d’hora al vestidor, (que crec que no passarà amb aquests jugadors) és quan poden venir els problemes. Espanya només té un rival en el pròxim mundial: és ella mateixa.

L’altre Barça de llegenda?

Dani Balaguer — Mon, 22 Feb 2010 20:14:34 +0100

Des de ben petit a banda de jugar a bàsquet fins els 17 anys, he estat un gran seguidor d’aquest esport. Primer com aficionat del Cacaolat Granollers, després del Grupo IFA Granollers, més tard es deia BFI Granollers; per acabar desapareixent anys més tard.

Des de llavors he estat seguidor de la Penya perquè la meva sang blanc-i-blava no hem permetia ser del Barça. Però haig de reconèixer que des de l’arribada de Xavi Pascual a la banqueta blaugrana no tinc tanta animadversió cap els barcelonistes tot i que l’equip s’hagi confeccionat a base de talonari. Però la sort és que s’ha encertat en el gestor, el míster que sap que fer amb tants cracs mundials a les seves ordres.

Afortunadament Pascual és com el tècnic del primer equip de futbol, Pep Guardiola un malalt del seu esport, un gran estratega i un home que creu que el bàsquet és un joc col•lectiu. De fet els jugadors estan deixant de banda les seves estadístiques pel benefici del bloc, si no com és possible que en 20 jornades d’ACB cap jugador del Regal Barça hagi guanyat el guardó d’MVP de la jornada? Doncs perquè prioritzen el col•lectiu a la individualitat. Segurament no acabaran amb els millors números de la seva carrera però aquest any poden guanyar d’una tirada 5 títols.
En qualsevol equip; tots els jugadors de la primera plantilla del Regal Barça serien el jugador estrella, rol que no exerceixen al Barça, per ordre expressa del seu entrenador. Vol que juguin com un equip, vol que tots es creguin que són importants i que al llarg d’un partit o d’una temporada a tots els arribarà el seu moment.

Amb aquests conceptes, que tots s’han cregut aquest equip té pinta d’invencible. Ja s’han guanyat amb una suficiència espectacular; la Lliga Catalana, la Supercopa d’Espanya i ara la Copa del Rei. Si no s’abandona aquest camí, ara la feina la té Pascual perquè els jugadors continuïn tocant de peus a terra, pot arribar el ple al cinc amb la Lliga ACB i la més bonica de totes: l’Eurolliga.

L’F-10 apunta maneres

Dani Balaguer — Wed, 03 Feb 2010 20:55:44 +0100

Els incrèduls, potser començaran a creure en les possibilitats de l’asturià i els més optimistes ja veuen Fernando Alonso Campió del Món. Ni una cosa ni l’altra, però el cert és que en els primers entrenaments privats de pretemporada el Ferrari ha passat la mà per la cara a la resta d’equips que ja han començat a rodar amb el monoplaça del 2010. Els dos primers dies Massa va dominar de cap a cap les sessions. A més, no només va ser el més ràpid, si no el cotxe més fiable i el monoplaça que més voltes va realitzar sobre el traçat de Xest. Dimecres ha arribat el torn de Fernando Alonso i l’asturià n’ha tingut prou amb 10 voltes per batre el millor registre del seu company (que ha realitzat dos dies d’entrenament) i avantatjar en 3 dècimes al brasiler.

Abans de veure rodar el nou Ferrari F-10 tenia molt clar que el cotxe seria competitiu perquè en els anys que fa que segueixo la Fórmula 1 mai la marca del cavalino rampante ha tingut dos cotxes perdedors en dues temporades consecutives. L’any passat els italians van començar la pretemporada amb un munt de problemes i aquest any, almenys a les primeres de canvi, ja han demostrat que van rapidíssims i són fiables, no com l’any passat. Crec que Ferrari ha trobat el pilot indicat. Raikkonen i Massa són ràpids però no són evolucionadors com ho era Schumacher o com ho és Alonso. L’asturià està treballant mà a mà amb els enginyers i això ja s’està veient a la pista en aquests primers tests d’entrenaments amb un Alonso que sembla totalment adaptat a la nova màquina que pilota.

El que és evident és que els Ferrari tenen la feina més avançada que els seus rivals. Bones vibracions també el Sauber de De la Rosa, el seu company d’equip ha aconseguit el millor registre dels 3 dies només han estat superats pels Ferrari. El Mercedes de Schumacher s’ha situat just al darrere lluitant colze a colze amb els Mc Laren de Hamilton i Button. Aquesta parella em fa molta mala espina, crec que tindran molts problemes entre ells, com va passar entre Alonso i Hamilton quan estaven a Mc Laren-Mercedes. I m’agradaria destacar també el bon paper de Jaime Alguersuari que en la primera lluita amb el seu company d’equip Buemi (aquesta ha de ser la seva guerra primordial) el barceloní ja l’ha superat a la pista sent més ràpid que el suís. I això que el Jaime només s’ha pujat al monoplaça un dia mentre que el seu company va tenir dues sessions d’entrenament.

Sigui com sigui encara és molt d’hora per extreure conclusions a llarg termini. I més quan els Red Bull encara no els hem pogut veure en acció. L’any passat Vettel i Webber van acabar pilotant el millor cotxe, i això vol dir que haurien de seguir entre els millors. Personalment crec que a banda de Hamilton i potser Schumi el gran rival d’Alonso per aconseguir el Mundial serà Sebastian Vettel, un jove que ja sap que és guanyar i que cada temporada ha anat a més.

Totes aquestes incògnites s’aniran desvelant de mica en mica, encara tenim per endavant 12 dies d’entrenaments. Pròxima cita el dimecres 10 a Jerez. De moment 3 de 3 per a Ferrari, insistim l’F-10 apunta maneres.

2016: L’Espanyol Campió de Lliga

Dani Balaguer — Tue, 26 Jan 2010 17:50:29 +0100

Ja era hora, per fi a l’Espanyol confiem plenament amb els nois formats a casa nostra. Ara sí que em crec que som un equip de planter, però fins ara el que es feia era una autèntica pantomima. No erem ni ‘chicha ni limoná’. Hem malgastat un munt de calers en jugadors de talent dubtós (per no dir autèntics paquets) que no han aportat absolutament res i que crec que amb nois de la casa ens hauria anat molt millor.
Des de l’època de Paco Flores no es donava l’alternativa a tants jugadors formats a casa. El tècnic que ens va donar la Copa del 2000 amb un nodrit grup de jugadors formats a casa nostra. Però ningú li pot treure el mèrit que ell es creia, la filosofia de planter: un grup important de jugadors de casa i dos o tres estrangers de qualitat que complementin la plantilla. El problema és que Flores diu les veritats a la cara i això no agradava a la gent del Consell d’administració i el president el primer.

Afortunadament Mauricio Pochettino, un jugador que ha mamat espanyolisme des de fa molts anys veu que aquest és el futur i que el primer equip ha d’estar format per una important majoria de jugadors de la casa. A més, estan demostrant que quan surten al camp ho fan amb una mentalitat diferent a qualsevol jugador que ve de fora. Parlant en plata es deixen la pell. I per què? És ben senzill: perquè estan preparats per fer el salt gràcies a l’excel•lent tasca dels tècnics de la base, perquè a les categories inferiors estan acostumats a lluitar sempre per títols importants i perquè estan mamant espanyolisme des que entren a formar part del nostre club.

Amb aquesta nova fornada de jugadors que ja han debutat i els que venen per darrere (compte que el Juvenil està ‘plagat’ de jugadors de talent), la majoria internacionals en categories inferiors, poden tenir una gran base per al primer equip. De fet lideren amb fermesa el seu grup de Juvenils i enguany jugant molt millor que l’etern rival.

Fa temps que penso que és possible tenir un equip que lluiti per títols si la majoria de jugadors estan formats a casa. I atenció no només penso en la Copa, penso en la lliga, sobretot. Les meves prediccions apunten al 2016 com a data màgica per aconseguir-ho.
En un futur no gaire llunyà si se segueix apostant per la gent de casa i s’encerta amb els dos o tres fitxatges foranis de qualitat crec que podem fer un salt en l’elit del futbol Europeu. I no m’he tornat boig

Potser només em falta una cosa que em consta que s’està treballant en definir una forma col•lectiva de jugar al futbol. A l’estil Barça (no tot el que fan ha de ser dolent), no em refereixo al tiqui-taca en concret, si no que almenys tots els equips des d’alevins fins al primer equip juguin de la mateixa forma.

Estic molt il•lusionat amb l’aposta descarada per la pedrera (sé que no és correcte aquest terme però m’encanta aquesta paraula) que està fent Mauricio Pochettino. En només mitja volta ha fet debutar a 6 jugadors, una xifra rècord en els últims temps.
M'és igual que enguany no lluitem per res més que una permanència digna. Estic convençut que el que està fent l’argentí és llaurar el terreny per a partir de la temporada vinent començar a recollir els fruits. El binomi Estadi Cornellà-Planter hem fa ser molt optimista i creure que en breu veure’m a un Espanyol Campió de lliga.

Un Espanyol de 'PANDERETA'

Dani Balaguer — Tue, 19 Jan 2010 17:18:50 +0100

Avui és un d’aquells dies que sento una vergonya terrible per tenir els directius que tenim. Però que s’han cregut? que poden fer i desfer com volen i deixar-nos en ridícul cada vegada que prenen una decisió? Sembla que si que li han agafat ‘gustirrinin’.

Perquè ha hagut de tornar Germán de la Cruz a l’Espanyol ?
Però que no n’hem tingut prou de les vegades que ha ficat la pota al llarg de les diferents etapes que ha estat al club? En poc més de 5 mesos ha convocat dues rodes de premsa esperpèntiques, la primera amb el cas Tamudo. Per quin motiu has de sortir en roda de premsa ha desmentir un representant? Si ho fessin sempre no tindrien prou hores per atendre altres necessitats. Sempre estaríen fent rodes informatives.
I ara la segona amb Di Blasi i Cervera. Dues compareixences improvitzades, sense sentit i molt mal gestionades. En la primera ataquen públicament al símbol de l’espanyolisme i en la segona, surten per desmentir una informació i acaben demostrant públicament que el metge del primer equip no combrega amb el personatge, aquest del Di Blasi que es fa anomenar coordinador tècnic científic. Però quin esperpent de càrrec és aquest? No en té cap concret i fica cullerada i mitja en totes les parcel•les del primer equip. Segons tinc entès ni el preparador físic ni els recuperadors, ni els metges ni ningú pot amb el Feliciano. També hi ha força jugadors que no poden ni veure’l, per alguna cosa serà. La pregunta és com s’ha consentit des del club que aquest personatge sigui l’amo i senyor de tot el que envolta al primer equip? No ho acabo d’entendre.
Llavors ens podem estalviar el metge, el preparador físic i els recuperadors. Perquè el crac Di Blasi sembla que ho pot gestionar tot ell solet. I la paraula dels professionals de cada parcel•la sempre té menys credibilitat que la seva. Com per no emprenyar-se amb l’italià. Senyor de la Cruz pel bé de la nostra entitat i si s’estima com diu a l’Espanyol, per mi ja pot plegar perquè ja tremolo pensant en quina serà la pròxima idea brillant que passarà pel teu cap, tinc por.

Estic convençut que no deu ser fàcil gestionar un club de futbol i no crec que jo ho fes millor, però vostès cada temporada que passa ho fan pitjor. Estic fins més amunt dels nassos dels actuals directius que cada vegada em representen menys. Abans almenys el Dani em feia riure, ara cada vegada i amb més força sento llàstima per la forma en què ens representa.
Sort que soc perico fins a la medul•la i la meva sang està comprovat és blanc-i-blava perquè si tingués algun tipus de dubte ja hauria canviat de colors fa temps. I ho dic molt seriosament. Estic fart que se’n riguin del soci i facin el que vulguin amb la nostra entitat centenària. Ja està bé senyors. A partir d’ara no hem de mirar a la banqueta ni els jugadors si no a la llotja i demanar explicacions i cridar ben fort: Dani i Directiva Dimissió!

La situació és insostenible i per si no en teníem prou ara som notícia per unes presumptes irregularitats físcals realitzades pel nostre club. Fins que no es demostri el contrari creuré que no hem comès cap irregularitat. I creuré a cegues amb la paraula del nostre club. Però com sigui veritat més d’un haurà de sortir en globus i passar de llarg del ‘Centru’ Comercial de Cornellà.

El Dakar: molt més que Coma i Roma

Dani Balaguer — Mon, 11 Jan 2010 16:11:22 +0100

Els que fa anys que seguim el Dakar estem una mica dolguts amb el seguiment que està realitzant Televisió de Catalunya del raid més dur del planeta. Aquest any pensava que TV3 explotaria al màxim el fet de tenir en exclusiva pel territori espanyol els drets del Dakar. Però no està sent així. Només interessen els primers classificats de la cursa, res més. O més ben dit el que faci Marc Coma, Nani Roma o Carlos Saínz, i amb prou feines, perquè encara és hora que servidor escolti valorar alguna etapa al bicampió del món de rallies. Només iteressa el que facin els catalans: Coma ja sense opcions i el de Folgueroles Nani Roma que també va marxar cap a casa a les primeres de canvi.Molts sort no heu donat, eh amics de la casa gran!
En gairebé 9 dies de competició només han entrevistat un cop a Joan Pedrero, per exemple, que en la seva segona participació al Dakar, aquest pilot privat ja està classificat entre els 10 primers i ara mateix és el pilot espanyol més ben situat en la categoria de motos. Però a TV3 només li interessa Coma, el d’Avià cap aquí, el d’Avià cap allà i la resta cap comentari. Encara és hora per exemple que diguin alguna cosa dels molts participants que tenim en la categoria de camions. Els amics d’Epsilon cada any porten més de 3 camions en competició, algú sap com van? O algú els ha vist la cara que fan? Ah, si que li van dedicar un dia dos minuts al David Oliveras, home una mica més de seguiment a aquests aventurers de cap a peus.
No, perquè els amics de la Televisió de Catalunya no fan la seva feina com pertoca i marginen tots aquells catalans i catalanes que estan al Dakar perquè s’han pagat de la seva butxaca l’aventura de la seva vida. Em sembla lamentable!
Trobo a faltar a Marc Martí i Jesús Fraile de Televisió Espanyola i la resta de companys que feien una tasca sensacional i donaven pràcticament el mateix tracte als pilots privats i els oficials. Aquelles tertulíes tan enriquidores al voltant del foc, tots en rotllana i explicant les seves etapes ja han passat a millor vida. Allò si que era informar i entretenir alhora. Però TV3 no, ha decidit només apostar pels primers classificats de la carrera i ja està.
A més, tenen als estudis comentant amb ells les etapes al gran Isidre Esteve i entre el Latorre i el Rosés pràcticament no deixen que el lleidetà expressi les seves sensacions.
En fi, espero que si en edicions futures tornen a adquirir els drets parlin més dels nostres representants i no només dels que tenen opcions a la victòria final. Perquè el Dakar no només és una competició pura i dura si no que és una gran aventura que s’ha d’explicar des de molts més angles. Jo m’haig de seguir conformant amb Eurosport, perquè la televisió que pago com tots els catalans no m’informa degudament de la prova que més m’apassiona.

Fastiguejat de 2009

Dani Balaguer — Tue, 22 Dec 2009 20:26:02 +0100

Afortunadament arriben les vacances, podré desconnectar 10 dies, yuju!
Perquè ja estic saturat de Barça, de triomfs, d’èxits, de tot que bonic, que bons som, oh! com juguem al futbol, Guardiola plora: és humà, prou bajanades que s’acabi ja aquest maleït any. Però com que soc un senyor, amics culers us torno a Felicitar, però que consti que no ho faré més, prou ja!

Dani: t'enyorem!

Quan va acabar el 2008, esperava el 2009 amb unes ganes bojes. Era l’any de l’estrena del Nou Estadi de Cornellà el Prat, una il•lusió que només ens va durar 6 dies, ni una setmana. El dissabte següent de la fantàstica estrena va morir a Florència el jugador amb més potencial de l’equip i l’amo i senyor de la defensa blanc-i-blava, el nostre ja etern capità Dani Jarque. Per què és tant dura la vida i més amb els pericos, que hem fet per merèixer això? Crec que res, al contrari, som més que fidels al nostre club, el defensem a ultrança, animem com els que més quan les coses van malament i a sobre patim la trepitjada constant per part d’aquesta premsa culer i malintencionada que tant bé fa la seva funció. I ells es queixen de la caverna mediàtica espanyolista? Vergonya aliena em provoquen aquestes queixes. Si alguna cosa ens ha ensenyat la premsa madrilenya és que enguany cap mitjà ha escatimat elogis per als blaugrana. Ja m’hauria agradat veure què dirien els mitjans catalans si aquesta borratxera de títols i joc hagués tingut color blanc. Però no patiu que la mort de Jarque l’únic que ha fet és unir-nos més a tots plegats. Esportivament una mica més de paciència que per primera vegada tenim un projecte a tres anys vista i jo crec a Pochettino. En només 3 mesos ha fet debutar 4 jugadors de la casa i els que vindran. La matèria prima de qualitat la tenim a casa, jo no en tinc cap dubte.

Afortunadament m’apassionen d’altres esports (per no dir tots) i d’altres modalitats que sí que m’han donat alegries i satisfaccions. Com per exemple el senyor Pau Gasol que amb els Lakers i la selecció m’ha fet emocionar de valent. També he vibrat amb Contador, Quimet Rodríguez i Valverde. En Motor, en Pol Espargaró ens ha regalat les primeres victòries al Mundial de Velocitat, Julito Simón s’ha consagrat i Rossi ha continuat engrandint la seva llegenda. Per últim també m’han fet posar els pèls de punta les noies de la sincronitzada espanyola, quines màquines!! I com no la gran Marta Domínguez, quina crac guanyant l’or del Mundial en els 3000 obstacles i el grandiós Jesús Ángel Garcia Bragado acabant tercer en la duríssima prova dels 50 quilòmetres marxa. I que dir de l’exhibició de Bolt: gallina de piel, o la quarta ensaladera de la història del tennis espanyol, el triomf de Nadal a Austràlia, la gran temporada de Verdasco...

Com a cloenda final no està malament però canviaria tots aquests èxits i el que estigués a les meves mans per tornar-li la vida a una gran persona que a més era professional del futbol, Dani sempre estaràs en la meva memòria i en la de tots els pericos.

Passar pàgina i animar a Baena

Dani Balaguer — Tue, 15 Dec 2009 18:09:23 +0100

No tinc cap intenció de reincidir en el fet que el penal no va existir. Els que alguna vegada hem jugat a això del futbol tenim claríssim que no era penal. Els altres (la caverna mediàtica barcelonista) no en tenen ni idea i mai la tindran. I no patiu que algun dia es girarà la truita i patiran en les seves carns alguna injustícia, com les que nosaltres patim com a mínim una vegada al mes, i davant del Barça un mínim de cada dos derbis, sent condescendents.

L’únic que m’amoïna és el que està patint el pobre Raúl Baena que no té cap culpa del que va passar. Al pobre li ha tocat viure la cara més amarga del futbol. Però Raúl, no pateixis, no vas enviar a norris la feina feta per l’equip, ni molt menys, perquè tots hem pogut veure per televisió com el contacte és mínim. Però si gairebé ensopegues amb el de Terrassa! A més, segur que aquest mal moment que estàs vivint t’ajudarà a ser més fort mentalment i a seguir creixent com a jugador de Primera Divisió. Ja veuràs com d’aquí a uns anys ens en riurem tots plegats i ja et dic jo que a Cornellà-el Prat tindràs l’ocasió de revenjar-te davant del Barça.

Dit això, jugadors: espero que el que va passar al Camp Nou no sigui en va i que us serveixi per entendre que si jugueu amb la mateixa intensitat davant tots els rivals de la lliga les coses ens aniran bastant millor. Davant l’Almeria, com ha dit avui Moisés Hurtado, ens heu de demostrar que s’ha après la lliçó. I regalar a l’aficionat perico una victòria que deixarà enrere els maleïts 13 punts i marcar d’una vegada per totes després de 5 partits d’ostracisme de cara a porta.
Si cal al vestidor, col•loqueu una samarreta del Barça abans de cada partit per creure o enganyar la vostra mentalitat que jugueu contra l’etern rival.

PD-Per acabar m’agradaria felicitar a Pep Guardiola perquè ha demostrat que no deixa res a l’improvització. Ho treballa tot, quina màquina!

Fins i tot un jugador que jo creia que era honest com Xavi Hernández ha après a deixar-se caure. És increïble com quan està caient encara té temps d’aixecar els braços en forma de reclamació (molt natural tot plegat)...en fi molt trist que el millor equip del món no és capaç de golejar-nos i de tornar-nos el Tamudazo i el Delapeñazo, seguirem esperant.