Ja era hora, per fi a l’Espanyol confiem plenament amb els nois formats a casa nostra. Ara sí que em crec que som un equip de planter, però fins ara el que es feia era una autèntica pantomima. No erem ni ‘chicha ni limoná’. Hem malgastat un munt de calers en jugadors de talent dubtós (per no dir autèntics paquets) que no han aportat absolutament res i que crec que amb nois de la casa ens hauria anat molt millor.
Des de l’època de Paco Flores no es donava l’alternativa a tants jugadors formats a casa. El tècnic que ens va donar la Copa del 2000 amb un nodrit grup de jugadors formats a casa nostra. Però ningú li pot treure el mèrit que ell es creia, la filosofia de planter: un grup important de jugadors de casa i dos o tres estrangers de qualitat que complementin la plantilla. El problema és que Flores diu les veritats a la cara i això no agradava a la gent del Consell d’administració i el president el primer.

Afortunadament Mauricio Pochettino, un jugador que ha mamat espanyolisme des de fa molts anys veu que aquest és el futur i que el primer equip ha d’estar format per una important majoria de jugadors de la casa. A més, estan demostrant que quan surten al camp ho fan amb una mentalitat diferent a qualsevol jugador que ve de fora. Parlant en plata es deixen la pell. I per què? És ben senzill: perquè estan preparats per fer el salt gràcies a l’excel•lent tasca dels tècnics de la base, perquè a les categories inferiors estan acostumats a lluitar sempre per títols importants i perquè estan mamant espanyolisme des que entren a formar part del nostre club.

Amb aquesta nova fornada de jugadors que ja han debutat i els que venen per darrere (compte que el Juvenil està ‘plagat’ de jugadors de talent), la majoria internacionals en categories inferiors, poden tenir una gran base per al primer equip. De fet lideren amb fermesa el seu grup de Juvenils i enguany jugant molt millor que l’etern rival.

Fa temps que penso que és possible tenir un equip que lluiti per títols si la majoria de jugadors estan formats a casa. I atenció no només penso en la Copa, penso en la lliga, sobretot. Les meves prediccions apunten al 2016 com a data màgica per aconseguir-ho.
En un futur no gaire llunyà si se segueix apostant per la gent de casa i s’encerta amb els dos o tres fitxatges foranis de qualitat crec que podem fer un salt en l’elit del futbol Europeu. I no m’he tornat boig

Potser només em falta una cosa que em consta que s’està treballant en definir una forma col•lectiva de jugar al futbol. A l’estil Barça (no tot el que fan ha de ser dolent), no em refereixo al tiqui-taca en concret, si no que almenys tots els equips des d’alevins fins al primer equip juguin de la mateixa forma.

Estic molt il•lusionat amb l’aposta descarada per la pedrera (sé que no és correcte aquest terme però m’encanta aquesta paraula) que està fent Mauricio Pochettino. En només mitja volta ha fet debutar a 6 jugadors, una xifra rècord en els últims temps.  
M'és igual que enguany no lluitem per res més que una permanència digna. Estic convençut que el que està fent l’argentí és llaurar el terreny per a partir de la temporada vinent començar a recollir els fruits. El binomi Estadi Cornellà-Planter hem fa ser molt optimista i creure que en breu veure’m a un Espanyol Campió de lliga.