Després d’un parell de dies i de deixar refredar l’empipamenta que teníem tots els pericos després de perdre 2 punts que ja estaven pràcticament al sac, l’optimisme ha tornat a regnar en el meu interior.
Bàsicament perquè tinc la sensació que enguany sumarem molts més punts que l’any passat i que en principi no crec que patim ni de bon tros com la temporada del miracle.

A més les dades són del tot empíriques. Ara mateix tenim 13 punts després d’haver disputat 9 jornades de lliga, xifra que no es va aconseguir l’any passat fins la jornada 14,  i compte que la primera volta es va acabar amb només 14 punts,  guarisme que enguany crec que superarem de llarg. Les altres dades potser no són tant fiables però en el futbol les sensacions també marquen tendències. El futbol que està practicant l’equip convida a l’optimisme, sobretot després de veure els primers seixanta minuts davant del Valladolid. Van ser de llarg els millors minuts de la temporada. L’equip tracta bé la pilota, els jugadors es desmarquen contínuament, demanen la pilota, tots s’ofereixen. Sense De la Peña al camp també hi ha passades en profunditat, quelcom que els darrers anys no passava. L’arribada de Joan Verdú ens ofereix una alternativa perfecta al joc del pelat.

També crec que hi ha més fons d’armari que en d’altres temporades. Vaja que Pochettino té moltes més alternatives tant en defensa com en atac. La defensa era una de les posicions que més hem preocupaven a principis de temporada, sobretot perquè ja teníem un eix compenetrat amb Pareja i Jarque i tot plegat se’n va anar a norris per culpa de la mort de l’etern capità. Juan Forlín va a més com els seus compatriotes Roncaglia i Pillud. Aquest últim s’ha tornat a guanyar la confiança del míster i la veritat cada dia està més afiançat en tasques defensives. I compte que en els últims anys tant a Ñuls com a Tiro Federal havia jugat més d’interior dret que no pas de lateral. Per tant coincidirem en afirmar que la seva adaptació de moment és bona i cada vegada està més fi en tasques defensives. I com sempre en aquests casos de jugadors que venen de l’Argentina, crec que s’han de donar 6 mesos d’aclimatació a la nostra lliga en què el ritme de pilota és frenètic quelcom que no passa al país sudamericà. Per això demanaria una mica més de paciència. O no recordeu els casos de Zabaleta i Maxi, en la segona volta de la lliga és quan van començar a demostrar el seu potencial real. I parlant de la defensa també s’ha de dir que el nostre míster només ha pogut repetir un parell de vegades els mateixos jugadors a la reraguarda per culpa de sancions, lesions etc.. Tots i aquests entrebancs som el quart millor equip defensiu de la competició per tant quan Poche pugui confiar en 4 jugadors fixes la compenetració anirà creixent.

I qui ens havia de dir que Ramon Planes es treuria de la ‘chistera’ un jugador com Fernando Marqués, que va arribar quan quedaven 15 dies per tancar el termini d’inscripcions a la lliga i que amb només 9 jornades de lliga ja és un jugador important i que suma dues assistències fantàstiques de gol. Aquest habilidós i descarat jugador ja ens ha robat el cor i atenció només comptabilitza 90 minuts jugats.

Ara només ens cal seguir aprenent dels errors comesos amb el Valladolid (espero que no es tornin a repetir) i millorar l’encert de cara a porteria perquè si que estic una mica amoïnat amb aquesta faceta del joc. Som el tercer equip menys golejador de la competició, compte!. Al Molinón necessito que José Callejón suqui , que ja suma unes quantes jornades consecutives fallant gols cantats. Tinc paciència amb el de Motril, faltaria més,  però cada cop el veig més fi per la banda i més insegur de cara a porteria. I no m’agradaria cridar al mal temps però com no comencem a fer més golets tots plegats sabem de qui ens enrecordarem, no?