Afortunadament arriben les vacances, podré desconnectar 10 dies, yuju!
Perquè ja estic saturat de Barça, de triomfs, d’èxits, de tot que bonic, que bons som, oh! com juguem al futbol, Guardiola plora: és humà, prou bajanades que s’acabi ja aquest maleït any. Però com que soc un senyor, amics culers us torno a Felicitar, però que consti que no ho faré més, prou ja!

  Dani: t'enyorem!

Quan va acabar el 2008, esperava el 2009 amb unes ganes bojes. Era l’any de l’estrena del Nou Estadi de Cornellà el Prat, una il•lusió que només ens va durar 6 dies, ni una setmana. El dissabte següent de la fantàstica estrena va morir a Florència el jugador amb més potencial de l’equip i l’amo i senyor de la defensa blanc-i-blava, el nostre ja etern capità Dani Jarque. Per què és tant dura la vida i més amb els pericos, que hem fet per merèixer això? Crec que res, al contrari, som més que fidels al nostre club, el defensem a ultrança, animem com els que més quan les coses van malament i a sobre patim la trepitjada constant per part d’aquesta premsa culer i malintencionada que tant bé fa la seva funció. I ells es queixen de la caverna mediàtica espanyolista? Vergonya aliena em provoquen aquestes queixes. Si alguna cosa ens ha ensenyat la premsa madrilenya és que enguany cap mitjà ha escatimat elogis per als blaugrana. Ja m’hauria agradat veure què dirien els mitjans catalans si aquesta borratxera de títols i joc hagués tingut color blanc. Però no patiu que la mort de Jarque l’únic que ha fet és unir-nos més a tots plegats. Esportivament una mica més de paciència que per primera vegada tenim un projecte a tres anys vista i jo crec a Pochettino. En només 3 mesos ha fet debutar 4 jugadors de la casa i els que vindran. La matèria prima de qualitat la tenim a casa, jo no en tinc cap dubte.

Afortunadament m’apassionen d’altres esports (per no dir tots) i d’altres modalitats que sí que m’han donat alegries i satisfaccions. Com per exemple el senyor Pau Gasol que amb els Lakers i la selecció m’ha fet emocionar de valent. També he vibrat amb Contador, Quimet Rodríguez i Valverde. En Motor, en Pol Espargaró ens ha regalat les primeres victòries al Mundial de Velocitat, Julito Simón s’ha consagrat i Rossi ha continuat engrandint la seva llegenda. Per últim també m’han fet posar els pèls de punta les noies de la sincronitzada espanyola, quines màquines!! I com no la gran Marta Domínguez, quina crac guanyant l’or del Mundial en els 3000 obstacles i el grandiós Jesús Ángel Garcia Bragado acabant tercer en la duríssima prova dels 50 quilòmetres marxa. I que dir de l’exhibició de Bolt: gallina de piel, o la quarta ensaladera de la història del tennis espanyol, el triomf de Nadal a Austràlia, la gran temporada de Verdasco...

Com a cloenda final no està malament però canviaria tots aquests èxits i el que estigués a les meves mans per tornar-li la vida a una gran persona que a més era professional del futbol, Dani sempre estaràs en la meva memòria i en la de tots els pericos.