Perdoneu-me l’expressió però els periodistes esportius som collonuts. Ens estem omplint la boca quan assegurem que la Lliga de Primera Divisió és cosa de dos, Barça i Madrid i ens quedem tant amples. Afortunadament això de moment no és així i Sevilla i València s’estan encarregant de callar moltes boques que han parlat abans d’hora.
És més,  jo ara mateix disfruto moltíssim més veient partits dels dos grans ‘outsiders’ que no pas els de Madrid o FC Barcelona. El Sevilla té un joc espectacular, amb dos punyals a les bandes com són   Navas i Perotti ,  o fins i tot quan està el seu substitut Diego Capel, que porten sempre de corcoll a les defenses rivals. Són uns dribladors nats. Els atacants també són de 10: Kanoute, Luis Fabiano i Negredo, serà per pólvora, mare meva!
I què dir del València, amb un doble pivot format per Marchena i Albelda que cada dia van a més, sembla que tinguin 20 anys. I amb 4 fores de sèrie a la punta atacant: Pablo Hernández, Silva, Mata i Villa. Amb aquests 4 al camp tot és possible. Fins al moment aquests dos equips m’han demostrat molt més que els altres dos grans.
El Barça continua jugant al mateix i a mi ja m’avorreix una mica i els contraris ja li comencen a tenir presa la mida. Situant més homes al mig del camp i que rasquin una mica ja tens molt guanyat. Vaja,  que ja no li tenen tant respecte com l’any passat.
I el Madrid, de moment poca cosa, però potser això és el més preocupant del cas perquè algun dia aquest equip despertarà i si sense el seu jugador més determinant (CR9) s’ha situat líder, potser és per començar a tenir una mica de por.
Pel bé del futbol i de l’espectacle que estan oferint m’encantaria que Sevilla o València guanyessin la lliga i que Madrid i Barça es reparteixin la tercera i quarta posició.
Llavors uns quants periodistes podrien començar a demanar una excedència de per vida.