Amb aquestes tres paraules quin país us ve al cap? Doncs si, estem parlant d'Holanda. I ho fem amb l'Annabeth, és periodista, molt riallera, fa només quatre anys que és a Catalunya però se la coneix molt millor que molts catalans i ara veurem per què...
Descarrega-t'ho aquí (amb el botó dret)
Si recordem, Zoltan l'hongarès i l'Andrea, l’austríaca, ja van mostrar el seu amor per aquesta tradició, la calçotada. Ara és el torn de l'Anette, danesa. Amb ella hem après que també podem fer calçotades amb porros, que paraules com nyap o bunyol no existeixen en danès i hem esbrinat què és una casa de quatre vents.
Descarrega-t'ho aquí (amb el botó dret)
Helena és de Finlàndia, el país en què les nits d’estiu tenen llum. Fa 16 anys que va venir a Barcelona i es va enamorar de la ciutat. Escoltar-la parlar de Finlàndia és encantador perquè ha viscut a molts llocs, com a Lapònia. I sabeu el que més la va xocar quan va arribar a Barcelona. Una pista... a Finlàndia pots caminar pel carrer i entre que veus una persona i després en torna a aparèixer una altra pot passar moooolt de temps...
Descarrega-t'ho aquí (amb el botó dret)
A Europeus avui Marc. És de París i va venir a Barcelona fa quatre anys. És mànager d’artistes i està molt relacionat amb el món de la dansa. Amb Marc ens en podem adonar que el millor es saber com ens veuen des de fora, ja no només als catalans si no també al nostre mobiliari urbà.
Descarrega-t'ho aquí (amb el botó dret)
Hi ha europeus (establerts a Catalunya) que quan escolten una sardana i veuen a la gent ballar no els hi quadra el ritme de la música amb la dansa. És el cas de de Cristian, de Rumania. Fa 9 anys que viu a Arenys de Mar. És de Bucarest, però sembla aranyenc de tota la vida.
Descarrega-t'ho aquí (amb el botó dret)
Panayota és grega, d'Esparta, i té 24 anys, fa uns 8 mesos que va arribar a Barcelona per fer un màster. Tot i això, parla un castellà excel·lent. Atenció, considera Barcelona una ciutat idela per moure's sense cotxe.
Descarrega-t'ho aquí (amb el botó dret)
Avui a Europeus parlarem amb en Cedric. És belga, té un negoci de productes del seu país, Bèlgica i és d'aquelles persones amb presència. Té molt de mediterrani perquè li encanta la bona vida. Tot i que s'extranya de que els catalans estem cada dos per tres de festa celebrant el dia d'algun Sant i en canvi a les esglèsies no hi veu a ningú.
Descarrega-t'ho aquí (amb el botó dret)
Andrea és austríaca. Amb ella hem descobert de que a més de que no tenin ni idea del que és un entrepà vegetal, no sabem aparcar. És una europea convençuda. I ho pot dir amb tots els ets i uts perquè ha viscut a diferents països europeus.
Descarrega-t'ho aquí (amb el botó dret)
Julia és alemana. És de somriure fàcil i agradable. Abans de venir a Catalunya va estar a Sevilla, però el que més li va xocar quan va venir aquí, no va ser ni les sevillanes ni les sardanes... si no la quantitat de salsitxes que veia per tot arreu!
Descarrega-t'ho aquí (amb el botó dret)
Avui coneixerem a Cecilia Liborio, actriu. És Italiana, alta, morena, de mirada profunda, amb un caràcter tendrament fort. Té una teoria ben curiosa: els tomàquets són els responsables dels caràcters dels pobles.
Descarrega-t'ho aquí (amb el botó dret)