La convivència d'operacions d'aterratge i enlairament d'avions i la presència d'aus al Delta del Llobregat obliga a l'aeroport a disposar de serveis que garanteixin la seguretat de les aeronaus. Per controlar la població d'ocells dins del recinte de l'aeroport es fan servir aus rapinyaires. Aquest servei té una sèrie d'avantatges com, per exemple, no alterar l'ecosistema existent al recinte de l'aeroport o no molestar en el funcionament habitual del mateix. Aquesta tècnica és força efectiva ja que manté allunyats els ocells de les aeronaus. I és que, al contrari d’altres mètodes, les aus mai s'acostumen a la presència dels seus depredadors naturals. La presència de nombroses aus a l’aeroport o a la seva àrea d’influència es deu al fet que molt a prop trobem àrees naturals incloses en el Pla d'Espais d'Interès Natural, com els aiguamolls de la La Ricarda-Ca L'Arena, El Remolar-Filipines i la llacuna de La Murtra, i també amb Zones d'Especial Protecció per a Aus. És curiós com, en aquest cas, un art mil•lenari d’ensinistrament d’aus rapinyaires pot fer servei a l’aeronàutica. Sens dubte és la prova definitiva que modernitat i tècniques ancestrals també poden conviure juntes.

Avui visitarem el dipòsit controlat del Garraf, a la Vall d'en Joan. Veurem els resultats del projecte de restauració paisatgística d'aquest antic abocador ja clausurat. Durant els darrers 4 anys s'ha restaurat gairebé la meitat d'aquest dipòsit i les tasques principals s'han centrat en la construcció de terrasses i talussos de terra, integrades dins del paisatge existent, a on s'ha plantat vegetació pròpia del massís del Garraf per tal de seguir els criteris ecològics necessaris per integrar el dipòsit dins del parc i de l'entorn natural del voltant. Altres accions d'aquest projecte de restauració consisteixen en l'aprofitament del gas resultant de la fermentació de les escombraries per generar electricitat. Estem parlant, doncs, d'un projecte paisatgístic novedòs i modern. És ben cert que mai es podrà aconseguir el paisatge original però els paisatgistes han aconseguit crear un nou espai, amb valors valuosos i respectuosos amb l'entorn on està ubicat.

Gestionar el risc en aquest país no és feina fàcil. I és que 5 cm de neu ja són suficients per col·lapsar tota una àrea metropolitana. La nevada d'aquest passat 9 de març va ser una de les més intenses d'aquests darrers 21 anys (superant en alguns barris de Barcelona a la del 2001 i apropant-se a la de 1986). En alguns casos, els gruixos de neu acumulats han superat els d'altres grans nevades com la del 2005 o la del 1993, tot i que el rècord continua pertanyent a la nevada de 1962.

Deixant de banda els gruixos (que en alguns punts de la ciutat van superar els 10 cm), podem dir que les situacions meteorològiques que comporten un risc elevat són -de per si- complicades de gestionar en zones densament poblades. El risc 0 no existeix i la ciència meteorològica no és exacte al 100x100. En aquest episodi, les previsions i els models meteorològics anunciaven la proximitat d'una pertorbació força activa, acompanyada d'una bossa d'aire fred molt potent, que deixaria nevades a cotes properes als 200 m i- fins i tot- a nivell de mar. Les previsions es van complir però el que no indicaven amb total exactitud era que descarregarien xàfecs intensos de neu a la mateixa ciutat de Barcelona (i fins i tot en forma de tempesta ja que van caure alguns llamps a Collserola i a la part alta de la ciutat, un fet que encara va reactivar més les precipitacions). Els mapes que acostumem a mirar els que ens dediquem a "fer de profetes del temps" (permeteu-me la broma!) indicaven la presència d'aire molt fred -procedent del nord d'Europa- amb temperatures properes als -32º a 5500 m. Aquest aire gèlid en alçada barrejat amb vents més càlids i humits procedents de las aigües de la Mediterrània van provocar el còctel explosiu. Per tant, les previsions van encertar la possibilitat de nevades a cotes baixes (els avisos del Servei Meteorològic de Catalunya així ho indicaven), però van errar en els gruixos acumulats. En aquests casos, les úniques previsions que encerten al 100x100 són les que van fent un seguiment amb poques hores d'antel·lació ( el "nowcàsting", o previsió amb una antelació d'entre 0 i 6 hores). Però el problema no és aconseguir una previsió exacte del temps a un territori amb una orografia i uns microclimes tan diversos sinó com aconseguir una correcta gestió d'aquest possible risc. És cert que no es va preveure una nevada tant intensa a l'Àrea Metropolitana de Barcelona però el que penso és que encara que s'hagués previst amb tot detall, els ciutadans continuarien agafant el seu vehicle particular per anar a la feina o per anar a buscar els nens a l'escola. Potser és un problema de cultura o conscienciació i de saber fer cas dels consells de Protecció Civil o dels mitjans de comunicació. Potser som massa individualistes o despreocupats i no confiem en l'Administració...? Potser és que no escoltem ni prestem atenció en els moments que cal fer-ho...? Potser no som previsors...? Potser és més fàcil acusar als demés i esperar sempre que ens solucionin els problemes...?

Per acabar, afegiré un llistat dels gruixos acumulats ja que em fa gràcia i no és habitual de posar gaire sovint...

Neu acumulada en 24h (08/03/2010):

• Espinavell: 75 cm
• Rupit: 70 cm
• Sant Pau de Segúries: 60 cm
• Camprodón: 50 cm
• Begues: 20 cm
• Barcelona (observatori Fabra): 15 cm
• Barcelona (Sant Andreu): 8 cm

Avui visitarem la desalinitzadora del Prat de Llobregat. Veurem el miracle de convertir l’aigua salada del mar en aigua potable. Per aconseguir-ho, a la planta desalinitzadora l’aigua bombada en front de la platja del Prat és conduïda fins a la planta on passarà per una sèrie de processos. Després de passar per diversos filtres, l’aigua es passa per unes turbines que separen la sal de l’aigua mitjançant un sofisticat procés (l’osmosi inversa). Finalment, després d’una darrera cloració i desinfecció, l’aigua s’enviarà a l’estació de Sant Joan Despí i se subministrarà a la població. Sens dubte, aquesta és una molt bona solució per aconseguir aigua de boca pels 4 milions d’habitants de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i un element més per pal•liar possibles crisis hídriques en un futur.

Avui veurem com es pot convertir la meteorologia en un negoci. Anirem fins al Parc Científic de Barcelona, concretament a Meteosim, una jove empresa catalana que treballa amb sistemes de modelització atmosfèrica.

Actualment, Meteosim abraça un ampli ventall de productes i ofereix informació meteorològica en camps com l’energia eòlica, l’esquí, la qualitat de l’aire o la venda de models meteorològics adaptats a cada necessitat. El coneixement del vent és imprescindible a l’hora de instal·lar un parc eòlic i per aquesta raó aquesta empresa treballa amb programes que són capaços de recrear amb una gran precisió les condicions meteorològiques d’un territori concret. Un dels productes que tenen més sortida és el servei de prediccions als promotors dels parcs eòlics, una informació que els demana la xarxa elèctrica i que és imprescindible per a les empreses que exploten aquestes instal·lacions eòliques. Fer d’home del temps ja no significa només sortir als mitjans de comunicació informant de les previsions meteorològiques o treballar en els departaments de predicció. Ara l’home (o la dona) del temps pot fer negoci i crear empreses com Meteosim, subministrant serveis arreu del país i també a molts altres països. Meteorologia i empresa, un repte personal i laboral fet realitat!

La recent Cimera de Copenhague ha estat la darrera gran trobada dels liders mundials per trobar una solució a l'escalfament global del nostre planeta. Malgrat els esforços, no s'han obtingut els resultats que s'esperaven i les solucions han estat una mica descafeinades. I és que la lluita contra el canvi climàtic és una veritable guerra d'interessos econòmics i polítics.

Per parlar d'aquests i altres detalls relacionats amb el clima més proper parlarem amb Salvador Samitier, director de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic i amb el Catedràtic de Geografia de la U.B., Javier Martín Vide. Amb ells coneixerem les darreres conclusions sobre l'escalfament global com, per exemple, les anomalies detectades en la temperatura o en la pluja respecte temps enrera.

També incidirem en la importància de la nostra implicació en la problemàtica sobre el canvi climàtic, tenint en compte que moltes de les nostres activitats quotidianes també compten en el còmput global com, per exemple, la nostra petjada de diòxid de carboni en la societat. La reflexió, sens dubte, és un bon exercici per trobar mesures que ajudin a la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

Calaixeres, mobles de rebedor, tauletes o prestatgeries són alguns dels exemples del mobiliari que el Xavier i l'Alba dissenyen i monten al seu taller. Aquests tipus de mobles són totalment sostenibles ja que per confeccionar-los s'utilitza cartró procedent de les restes d'embalatges que, normalment, van a parar a la deixalleria. Per tant, aprofitant i reutilitzant aquests materials estem contribuint al medi ambient.

Aquestes peces no les trobarem a una tenda convencional, per una banda, degut al material principal amb el que estan confeccionades, i per altra, perquè el seu disseny i la seva originalitat fan únic aquest producte al mercat .

Els mobles de cartró: creativitat i reciclatge en el seu màxim esplendor!

Els que fem muntanya sabem que una bona hidratació, una alimentació adient i un descans confortable són sinònims d'èxit si volem afrontar qualsevol activitat alpina o muntanyenca. Avui veurem com es pot aconseguir passar una nit al ras sense que arribi a ser la pitjor de la nostra vida.Anirem fins a la Serra del Cadí. Veurem com s'ho fan els muntanyencs per poder passar una nit a la muntanya. I és que cal conèixer molt bé el terreny i, sobretot, les tècniques per acampar o per fer vivac si no volem passar fred. Al Pirineu els canvis sobtats de temps i les baixes temperatures poden dificultar el nostre descans si volem passar més d'un dia a l'alta muntanya. Acompanyats de Joan Carles Vizcaíno, alpinista i guia de muntanya, coneixerem la millor manera de passar la nit al mig del bosc, sense haver de patir per la pluja, el fred o la humitat.