Espècies amenaçades
A Catalunya hi trobem animals en perill d'extinció o amb risc de desaparèixer sinó es prenen mesures preventives. L'òliba, com d'altres rapinyaires, ha patit una davallada de la seva població en aquestes darreres dècades, fruit de l'abandonament dels conreus i la disminució de l'activitat agrària. Per evitar la desaparició d'aquest rapinyaire s'han dut a terme recentment diverses accions per introduir aquest animal a diverses comarques. Al Baix Llobregat s'ha escollit el Parc Agrari per ser una zona propícia perquè l'òliba pugui viure amb normalitat. Parlarem amb un tècnic del Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa i amb ell veurem les tècniques d'anellament i el hacking, també anomenada cria campestre, un procediment emprat per criar polls d'algunes espècies d'aus en condicions semblants a les naturals i per alliberar-los en un hàbitat favorable per a ells. Aquesta tècnica que té com a objectiu potenciar la població local d'aquestes aus.
També anirem fins al Parc del Garraf on ja fa 6 anys que es porta a terme un programa de seguiment exhaustiu de l'àliga cuabarrada. Aquesta espècie és un dels rapinyaires autòctons que es troba en una situació més delicada ja que el seu caràcter diürn i la necessitat d'espais oberts i amb poca pressió humana fan que sigui molt vulnerable.
De fet és un reportatge força interessant per tots els amants de la natura en general i suposo que també ho hauria de ser amb tots els respectes per la gent neòfita sobre aquests temes que viuen a la gran ciutat, ja que sense tenir-ne ninguna culpa els desconeixen i els hi son aliens totalment, aixó pel que respecta al reportatge de l'òliba i l' àliga. En quan al tercer reportatge, el del reciclatge de residus domèstics es de suposar que tothom ja ha d' estar concienciat a aquestes alçades i realitzar-ho. En el primer projecte, el de l' òliba, li veig força futur. En quan al de l'àliga cuabarrada, tot i portar-se a terme desde l' any 2002, la meva inquietut és que com es diu en el reportatge aquestes àligues necessiten indrets tranquils i sense pressió humana. Llavors la meva pregunta és la següent: només que visqui un poll per niuada, ja existeixen prous llocs al massís que complexin aquestes característiques i que a més contin amb algún tpenyassegat o similar per poder construïr el seu niu? o cal pensar que ja només quan s'independitzin, a la que hi hagi una colònia suficient els nous individus estaran condemnats. El tems ensw ho dirà.