No hi ha cap errada al títol del post. No cal anar a Milà per baixar l'Scala. De nou, us ofereixo una troballa a un minut de la plaça Catalunya de Barcelona. Unes escales us permetran gaudir de l'atmosfera del Milano, una cocteleria 'Campari' que no podeu deixar de visitar. 

Al seu web trobareu el per què del Campari. Els amants d'aquesta beguda trobaran totes les combinacions possibles. Els amants dels cocktails trobaran una carta molt completa.

Jo vaig descobrir el local en un dissabte i estava molt ple. Tot i així, i tot i ser tres, vam poder trobar lloc per seure. L'ambient (molt barrejat en estils i edats, per cert) no va arribar a ser agobiant, tot i que vaig pensar que entre setmana o entre hores ha de tenir un ambient més interessant. El Milano us espera amb aquell aire ranci de les cocteleries, uns cambrers molt professionals i unes cadires de vellut vermellós, com no podia ser d'una altra manera. Un lloc on Pepe Carvalho es podria haver deixat caure. Ah! parlant de deixar caure, compte amb les escales: És fàcil baixar-les però no ho és tant pujar-les després d'uns quants cocktails ;-)

Com arribar? RONDA UNIVERSITAT, 35 (al costat del Bracafè).

Grans avantatges del MILANO: L'horari. És obert des de les 12.30 del MATÍ !! La localització: A 1 minut de la Plaça Catalunya. Preu: No és molt, molt car. Un Cosmopolitan força aconseguit: 7 euros. I sense cap pressió per deixar lliure la taula a la mitja hora. No us dic res més, aneu i ja m'explicareu.

Ah! Unes darreres paraules de reconeixement pel Ferran que és un dels meus proveïdors oficials d'informació per aquest bloc. Un parell de vosaltres també m'heu enviat propostes. Ja arribaran els post, no us preocupeu, però abans haig de comprovar si són autèntiques troballes. Quina vida més dura la del blocaire ;-). Per suposat, espero més suggeriments i comentaris...

Ja anireu veient amb el pas dels post que els meus titulars sempre amaguen una part de veritat però potser no són mai el que semblen.

Si voleu sopar amb Harrison Ford adverteixo que també ho haureu de fer amb la seva companya Calista Flockhart. Aquesta parella, crec que encara ho són, són amants de la ciutat de Barcelona, com alguns ja sabeu. Però a més també són amants del curry.

En una de les seves estades a la nostra ciutat, la parella va anar a sopar a un dels restaurants indis amb el millor curry de Barcelona. O això diuen alguns. El nostre Indiana Jones no només va degustar l'esplèndid Tikka Masala o Chicken Madras del restaurant, sinó que es va deixar fotografiar amb els amos del local.

Els propietaris del MOTI MAHAL han tingut el  ‘curiós' gust de decorar el restaurant forrant les parets amb les fotos del mític moment en que Han Solo i Ally Mcbeal van degustar els seus saborosos plats. Tan és així, que gairebé des de qualsevol taula del restaurant veureu una de les instantànies.

Més dades per aquells amants de la cuina Tandoori. El restaurant està al Carrer Sant Pau, 103 (el mateix carrer que a la cantonada té el Bar La Confiteria del que ja parlaré un altre dia). També tenen servei a domicili. Pel Ferran i la Marta que viuen a prop, aquest és el telèfon: 93 329 32 52

I el preu? Molt correcte. No és baratíssim però no és gens car. Perfectament es pot anar a dinar un dia qualsevol. No cal que sigui començaments de mes (per entendre'ns...). A banda dels plat típics, recomanar el Moti chicken pels amants del mango o els Raitas (els seus superiogurts) o els Lassis (els seus superbatuts). Val la pena deixar un raconet per demanar postres...

Això sí, jo reservaria pels caps de setmana. La fama del local comença a ser important. En Harrison no para de dir-li a tots els seus amics. Fins i tot, en Pep Guardiola ja s'ha passat pel restaurant. No sé si va ser ell qui li va recomanar, el que estava cantat és que els amos del local també es farien una foto amb ell.    

D'entrada ja ho tinc malament. No treballo en un mitjà de comunicació dels Estats Units (el Washington Post ha arrasat a l'edició d'enguany dels Premis Pulitzer). A banda d'aquest detall, no crec que ho fes amb un bloc com aquest. Però no és d'aquest Pulitzer del que us vull parlar.

Imagineu: Barcelona. Un dia qualsevol. Voleu quedar amb algú pel centre de Barcelona i anar a fer un cafè. O esteu pel centre de compres, fent gestions, estudiant... i voleu aturar-vos mitja horeta i aïllar-vos dels centenars de persones amb les que us acabeu de creuar pel carrer.

No caldrà que us allunyeu ni un carrer de la Plaça Catalunya per trobar un petit paradís. El PULITZER. L' Hotel Pulitzer del Carrer Bergara (Carrer Bergara, 8 entre el carrer Pelai i la Plaça Catalunya) amaga un modern bar a 1 minut caminant del cor de Barcelona. No és el bar més econòmic del món però els cafès del veí bar ZURICH són més cars i, a diferència del tòpic entre els tòpics, no caldrà que et barallis per trobar-te entre les desenes de persones que queden al mateix lloc, amb els turistes que estan a les terrasses o els que van cap a les Rambles.

Avantatges del Pulitzer: Intimitat i glamour. Pots fer un cafè, refresc o una copa en un ambient relaxat i modern. Amb un toc estimulant pot transformar un cafè més, en una trobada que convida a la tertúlia.

Problemes: Què si la tertúlia s'anima molt i vas demanant cafès al final SÍ que et pot sortir més car que un dinar ;-)

El Pulitzer amaga un altre secret. A l'estiu és un dels millors racons de Barcelona. A l'hivern depèn de si fa bon temps. Però un dia assoleïat d'hivern acosteu-vos per si tenen oberta la seva terrassa VISIT UP. 

Aquesta terrassa et permet tocar el cel des del cor de Barcelona. Si la butxaca ho permet, donar-se el gust de demanar un còctel pot fer la visita a la terrassa gaire bé perfecta!

Per aquells que no tenen la butxaca per a gaires luxes, un 'xollo' que no podeu desaprofitar:

Aquest mes de Novembre si voleu conversar a ritme de bossanova i jazz al bar de l'Hotel, que ells anomenen el VISIT Cocktail bar, organitzen sessions de música en directe. TOTS ELS DIMECRES de les 19 a les 22 h. podeu gaudir d'un concert gratuït i a més l'hotel també ofereix un còctel de benvinguda també gratis. Això sí, cal enviar un mail per si se'l hi omple l'aforament i demanar la vostra invitació a: miercoles@doyouvisitbarcelona.com

El diumenge a la nit mirava, al 30 minuts de TV3, un reportatge sobre la prostitució a Catalunya. Venien a dir que la població de prostitutes romaneses que treballen al nostre país ha augmentat. Em va fer pensar en la notícia de la setmana passada de la detenció de la xarxa de proxenetes romanesos al Raval. Malauradament, els mitjans de comunicació no donem gaires bones notícies sobre els romanesos o Romania. El govern d'aquell país ha tirat endavant la campanya Hola, soy rumano! amb la intenció de que tots plegats coneixem millor aquest poble, la seva gent i la seva cultura.

Jo afegiré el meu granet de sorra des d'aquest bloc. Com penso que una de les millors maneres de conèixer a un poble és a través del seu menjar, el meu tresor d'avui ens porta directament cap a la Transilvània gastronòmica.  

 Sempre he estat una gran "fan" de la figura del Comte, entre els Comtes. El Dràcula que més m'agrada és el de Coppola (penso que Gary Oldman està incommensurable i que si jo fos la Winona Ryder hagués abandonat molt abans al tou del Keanu Reeves. Però bé aquest és un altre tema...). Sempre m'entra plorera quan el comte rumanés li diu a la seva estimada: "He cruzado oceanos de tiempo para encontrarte"...Amb aquesta romàntica idea del rumanés més famós, amb perdó d'esportistes com la gimnasta Nadia Comaneci, us convido a compartir el meu Primer Tresor del bloc.

CRAMA DRACULA (93 410 86 93) és un restaurant romanés que està al Carrer Provença, 18 (a prop de l'estació de Sants). La cuina romanesa és molt rica i variada però a mi m'encanten les sopes! Jo crec que el món es divideix entre aquells als que els hi agraden les sopes i als que no. Ja us podeu imaginar que a mi els plats de cullera em fan tornar boja! Mai he entès a la Mafalda...

A banda de les sopes, jo recomanaria els embotits i els formatges. Vaja, que val la pena demanar-se un plat combinat d'entrants. Vigileu que és molt gran! També són excepcionals les carns, a la brasa sobre tot. De beure, una gerra gran de cervesa romanesa, una Ursus per exemple. Alerta amb demanar molt plats o us sobrarà menjar. El preu? No us sortirà gaire car. Sobre uns 25 euros/persona, sopar complet. No són els preus de Romania. El mateix sopar a Bucarest us costaria 10 euros menys però ja se sap....Barcelona és Barcelona. Ah! també tenen servei a domicili.

Però en un restaurant no tot és el menjar. La gràcia del lloc ja us podeu imaginar que és la decoració. Un Comte Dràcula mecànic, que sembla sortit de la família Monster, us dona la benvinguda a la porta. El restaurant és petit i agradable, la decoració és rústica i la senyora és molt simpàtica. Ah! I si voleu, podeu comprar les Dracul-gerres de cervesa. Fins i tot tenen merchandising arribat directament de Transilvània!   

Només un consell: Al sortir, doneu-li les gràcies a la simpàtica senyora del restaurant amb un fort: Mult'umesc! No fos cas que el Comte Vlad Dracul s'emprenyi...

Sempre passa de la mateixa manera. Es crea un silenci, algú mira al seu voltant com observant cada detall, com provant de congelar l'instant, respira fons i deixa anar un sonor: - Què bé ens ho muntem! Tots riem i el moment passa sense més. M'agrada recordar als meus amics en aquests moments de connexió còsmica.

Hi ha vegades a la vida que un té la sensació de que s'ho munta bé, què té SORT amb majúscules, què les coses li venen de cara i aleshores, i només per uns moments, té aquella cara de satisfacció post-coital, aquella cara de...si la vida fos un casino, nosaltres hauríem jugat al vermell i hauria sortit el VERMELL.

I a voltes, la sort es posa de la nostra banda, com diria en Sabina, i trobem el lloc perfecte des d'on fer la millor foto, i en aquell moment va i comença a amagar-se el sol per oferir-nos una llum fantàstica. Tot això podria passar el dia que tenim "LA GRAN CITA". Perquè tots hem tingut una cita a la que hem volgut impressionar descobrint-li algun lloc insòlit, o la llum rosada de quan surt el SOL en el nostre balcó, o el sabor d'unes GALETES delicioses, o un bar on fan un CAFÈ amb sabor a tertúlia modernista.

En general es pot dir que sóc una persona amb força sort. I toco fusta, que no vull que em deixi de venir a buscar. I com que crec en la llei universal de la cadena de favors penso que cal compartir els tresors. Aquests són els meus. Si us plau, feu-ne un bon ús. I si voleu seguir la cadena i compartir els vostres...benvinguts sigueu!