Abans de res, gràcies a tots per seguir aquest bloc. I disculpeu si de vegades us deixo uns quants dies sense cap recomanació. Prometo millorar la freqüència. I gràcies, sobre tot, aquells que sou més actius i em deixeu comentaris que m'estimulen a seguir postejant. Alguns, fins i tot, sou tan meravellosos que us animeu a enviar-me no només alguna recomanació sinó un post sencer com ha fet la Mònica Prieto. Aquí teniu aquest fantàstic: Un dissabte perfecte!  

Un dissabte perfecte 

No falla. Quan comença el bon temps, entre setmana fa un sol espaterrant però quan arriba dissabte, oh mon Dieu!, els núvols són els protagonistes i, fins i tot, fa fresca. Fa ràbia, oi? A partir d'ara, faré un recompte dels dilluns que faci mal temps...segur que n'hi haurà ben pocs!

Però si malgrat la pluja voleu tenir un dissabte perfecte, no hi ha res millor que fer l'aperitiu a una tasca de vins d'aquelles de tota la vida. El primer vermut va ser preparat a Toí al segle XVIII, inspirat en un vi germànic amb aroma de donzell. A Catalunya ja se'n produïa a finals del segle XIX, però el vermut italià va arribar a Barcelona el 1902, de la mà del comerciant Flaminio Mezzalama, representant dels vermutaires Martini i Rossi. Avui no cal importar-lo: a la nostra terra se'n destil·len de bons.

A Barcelona cada cop queden menys locals amb història però clàssics com "El Portalón" del carrer Banys Nous, "El Vermut de Sants" del carrer Valladolid, o el "Quimet d'Horta" de la Plaça Eivissa, encara es mantenen. Són espais foscos però amb "solera", molt lluny de la ciutat del disseny més minimalista, llampant i artificial que ens ha tocat viure. Refugis on els veïns encara poden jugar al dòmino o emportar-se un bon Gandesa o Terra Alta per pocs diners.

Com sóc seguidora del "No li expliquis a ningú" m'he decidit a fer-vos arribar un dels secrets millor guardats que tinc del meu barri adoptiu. Amb més de cent anys de vida, la "Bodega Josefa" del carrer Saragossa 86 de Sant Gervasi aguanta molt bé el pas del temps. Entre setmana hi pots menjar menús casolans a molt bon preu però els caps de setmana la cuinera fa festa i, tot i que tanquen abans de les tres, val mol la pena descobrir la dobla cara d'aquest insòlit refugi.

Al costat del vell taulell de fusta, de les fotos centenàries i de les botes de Priorat, us sorprendrà trobar tot tipus de motius de l'oest. Un cop l'any, al desembre,  organitzen una macro festa country, es vesteixen de cowboys, i la "Bodega Josefa" es transforma per un dia en el "Pepeta's Bar Saloon". A més, lloguen una diligència autèntica, la única de debò que hi ha a Barcelona i que feien servir per rodar pelis de l'Oest als antics estudis d'Esplugues City.

Aquí us podeu prendre un vermut de la casa, d'anomenada a tot el barri, envoltats dels freakis més curiosos de la ciutat. I com a mostra de la passió que desperta el Pepeta's, fins i tot Perrocker li ha dedicat una cançó al famós bar.

Mònica Prieto

A aquestes hores qui més qui menys sap on veurà demà la final de la Champions.
Un moment històric com aquest bé es mereix quedar amb els amics i compartir, esperem, els crits d'alegria. Alguns aniran a veure el partit al bar del barri i d' altres faran 'quedades' a casa d'uns i d'altres.

La celebració d'un partit sempre requereix de la seva logística. Més enllà de treure la samarreta de l'equip de l'armari per disfressar-se com si fóssim el mateix Messi, en Xavi o l' Iniesta de torn...no hi ha festa del futbol sense menjar i beure. Patates fregides de bossa, refrescos, cervesa, cava per si la cosa va bé i el plat principal. Els entrepans o la pizza solen ser els protagonistes però, si esteu convidats a casa d'algú, us dono una idea per quedar la mar de bé.

El bulgar més famós que tenim a Catalunya és Hristo Stoichkov. Ell va ser un dels protagonistes de Wembley. I Wembley com saben tots els culés és l'estadi-amulet on el Barça va guanyar la Champions del 92. Què millor que retre-li un homenatge a Wembley i a Stoichkov que celebrar la final de la Champions del 2009 amb un pastís bulgar?

Els pastissos búlgars es diuen bànitsa. El pastís tradicional és salat i porta capes de pasta de full, formatge feta i el que li vulguis afegir. Es poden trobar bànitsa amb verdures, carn, de fruits secs i també hi han bànitsa dolços. A Bulgària és el menjar tradicional de la Nit de Nadal.

No crec que siguem a temps d'aprendre a fer Bànitsa abans del partit però si que ens podem acostar a la pastisseria búlgara més famosa de Barcelona. Es diu BÀNITSA, com no, i es troba al Carrer Diputació, 188. No apta per persones a dieta. Només entrar ja és un pecat. Les porcions individuals de bànitsa costen entre 3 i 4 euros però si voleu un pastís sencer per 30 euros podreu emportar-vos un cap a la festa de la Champions. Són un pecat...

Si els voleu encarregar (el dia que vaig descobrir la pastisseria la propietària em va dir que volaven i que era millor encarregar-los) ho podeu fer per telèfon al 671 685 701. La Mikhaela Mikhaylova és la propietària i és una fotògrafa que va arribar a Barcelona fa 8 anys. És l'autora dels bànitsa que veieu al post i que fan entrar gana....

...I res més a dir, bon bànitsa, bon partit i què la sort ens acompanyi! 

És veritat aquella dita que ens adverteix que si no surts de casa mai no et passarà res. Aquest mes d'abril m'he mantingut fora del circuit de restaurants, botigues i altres temptacions. La meva butxaca m'ho ha agraït però tinc a la meva petita parròquia seca de post i això no pot ser. Hem d'agrair al Barça que m'hagi decidit a reiniciar les meves activitats social-gastronòmiques i que tingui de nou coses per explicar-vos.

Hi ha moments de la història recent que si algú ens preguntés: què estaves fent el dia X segur que tots podríem respondre de seguida. El 23-F, 11-S i més recentment el 2-M... Qui no recordarà què estava fent la nit que el Barça li va ficar 6 gols al Madrid al Bernabeu? Us convido a que m'expliqueu on vau veure el partit i què us acompanyava per menjar a taula en un dia tan assenyalat. Jo vaig anar a un dels millors llocs de Barcelona per menjar croquetes, braves i veure el futbol.

 Segur que molts de vosaltres ja el coneixeu, i si el coneixeu segur que en sou fans. Em refereixo al Roure. El Roure (a la porta llegireu El Roble) és un bar de barri que encara conserva les taules, l'aroma, els cambrers i l'ambient de quan érem petits. I d' això ja fa unes dècades, oi? Si aneu cap a Gràcia només cal que us acosteu a Riera de Sant Miquel, 51 cantonada Lluís Antúnez i allà el trobareu sempre ple.

 No és un lloc on anar a fer una cerveseta tranquils. Sempre trobareu molta gent disposada a degustar unes bones tapes. Entre elles jo destacaria les braves i les croquetes. Comencem per les braves. Aquest plat, mític pel alguns, sembla senzill de fer però...no ho serà tant quan pocs bars arriben a tenir la categoria d'excel·lència en aquest terreny. I és curiós com en aquest tema tothom té alguna cosa a dir. Hi ha el que és fan del "Bar Tomás" o qui predica a "La Esquinica". Per a més possibilitats, només us puc remetre als especialistes en el tema: La gent de patatabrava.com.

En el tema croquetes el regnat està menys clar. Costa trobar un rànquing de millors locals. Els amants de les croquetes en hem de mobilitzar. Tot i que darrerament s'ha creat un club de la croqueta al Facebook, al que us convido a participar, crec que els croquetaires podríem fer alguna cosa més. Ja sé que com les de la mama, la iaia o la tieta no en trobarem enlloc però...on creieu vosaltres que es poden menjar les millors croquetes de Catalunya?

Jo no sé vosaltres però a mi se m'ha passat la passió per col·leccionar dvd's. Fa uns anys em deixava els estalvis en comprar-me aquelles pelis que adorava. Com molts, també provava de fer els col·leccionables dels diaris. Les decoracions de les nostres sales han passat en molts casos per poder tenir una prestatgeria on poder mostrar aquells objectes tan preuats.

Ha passat el temps i d'algunes d'aquelles pel·lícules amb gust em desfaria, sobretot si les pogués canviar per alguna de millor. Fins fa poc, una de les poques opcions que teníem era acostar-nos el diumenge al mercat de Sant Antoni i demanar-li al sant que ens ajudés amb el 'trueque' a veure si podíem tornar a casa amb un bon títol sota el braç. Si algú de vosaltres s'ha acostat darrerament a realitzar aquesta proesa sabrà que el tema s'ha posat molt difícil. La gent de les paradetes del mercat darrerament no s'està per canvis i, si al final accedeixen a canviar-te la peli, sempre t'acaben cobrant de més per aquella que t'interessa que, curiosament, sempre és més cara que la que portes.

Als amants dels videojocs els hi passa tres quarts del mateix.

Amb vocació de servei i com sé que les vostres prestatgeries ho agrairan us ofereixo una nova solució. Es diu CEX i és una botiga on podeu comprar, vendre i canviar dvd's i videojocs de segona ma. I no només això. També podeu comprar mòbils de segona ma.

Sembla ser que la idea va néixer a Londres on aquesta gent va obrir la primera botiga. Des d'aleshores han obert botigues per tot el Regne Unit, Barcelona, València, Nova York o Boston.

Si us decidiu a portar les vostres pel·lícules, a la botiga et passen el codi de barres de la peli per una maquineta i et diuen quin és el valor de la cinta. És força difícil no sortir d'allà amb nous títols. El que altre no vol per nosaltres pot ser una joia. Però si això passa amb les pelis amb els videojocs ja és una bogeria. Un munt de joves s'acosten a les prestatgeries a veure si troben aquell joc que els hi costarà molt més barat que si fos nou de trinca.

I si el que voleu és un mòbil els trobareu de tots els preus i colors. Telèfons lliures per 25 euros, senzills, que poden ser ideals pels més grans de la casa. Tenen un any de garantia i te'ls venen amb carregador.

I paro perquè no vull que això sembli un publireportatge. Continuaré investigant i si li trobo alguna pega a la botiga ja us aniré informant.

Aquest cap de setmana faré neteja entre els meus dvd's i aniré cap allà a veure si torno amb diners o torno a omplir els espais que havia aconseguit 'netejar'... I vosaltres, de quina peli us desfaríeu?

Jo sóc d'aquelles que m'agrada llegir les crítiques dels diaris per saber si estic d'acord amb el que el crític de torn ha dit d'un concert, una obra de teatre o una pel·lícula. Com aquells que acostumem a fer-ho, també tinc els meus crítics de capçalera. Hi ha d'altres dels que prefereixo ni parlar perquè trobo que tampoc cal menysprear la feina dels artistes, a no ser que parlem d'un concert dels Milli Vanilli fent playback.

Sempre s'ha dit que els crítics tenen poc sentit de l'humor i que si ells fossin al paper dels artistes no els hi agradaria gens que els critiquessin. Dels crítics de música es diu que porten a dins un músic frustrat. Què passaria si alguns d'aquests crítics s'atrevissin a pujar a un escenari? Acceptarien igual de bé les seves crítiques?

Això passarà a partir d'avui a Barcelona. Sota el títol de: "I es fan dir crítics" un grup de periodistes musicals, que fan crítica, pujaran a l'escenari. Robadors 23 engega un cicle, el darrer dimarts de cada mes, en què acreditats crítics de tots els gèneres i publicacions encapçalaran una banda completada amb músics sovint objecte de la seva ploma. A l'altre cantó, un altre músic professional farà de crític i s'ocuparà de ressenyar l'esdeveniment.

El cicle comença aquest dimarts, 24 de febrer amb l'actuació del meu amic Ferran Esteve (la víctima), en Joan Díaz (piano) i l'Oriol Roca (bateria). Al Ferran se'l pot llegir a ritmes.net, al Rock & Classic de l'Avui o a la revista Jaç.

Jo no em perdria aquest cicle de concerts gratuïts al Robadors 23. No tots els dies tenim l'oportunitat de criticar al crític ni de viure un suïcidi musical en directe... ;-)   

Quan jo era petita, a casa sempre dinàvem plegats. El meu pare venia de treballar, jo venia de l'escola i ma mare ens havia preparat el dinar. Seiem a taula escoltant a la SER el nostre programa preferit: "Lo toma o lo deja". Passàvem els migdies responent preguntes de la veu del Jordi Hurtado i després de dinar...apa! tornàvem tots a les nostres "obligacions".

Els migdies d'avui han canviat molt. En aquest començament de segle és gairebé un miracle que els pares i els fills puguin dinar junts. Els menjadors de les escoles estan plens. Els pares no arriben a temps al migdia i si ho fessin ningú hauria pogut fer el dinar.

Però no només les famílies. Sovint resulta complicat coincidir amb els nostres amics i, fins i tot, amb els nostres companys de feina. No coincidim en horaris, treballem en barris o ciutats diferents i, creuar-se una ciutat "anada/tornada" no ens permet ni fer un "bocata" amb l'altre.

No és d'estranyar doncs que al final acabem dinant sols. Els restaurants s'omplen de taules amb només una persona que aprofita per llegir el diari, per repassar la seva llista d'encàrrecs pendents, per veure la televisió del restaurant, per escoltar la conversa dels de la taula del costat, per parlar pel mòbil... (sí, sí menja i alhora parla. No heu rebut mai una trucada d'una persona amb la boca plena?).

Dinar sol no sempre ve de gust. Algú ha pensat en això i ha tingut una idea curiosa. Si vols dinar amb algú o t'interessaria trobar-te per dinar amb gent amb qui comparteixis interessos, només cal que et connectis a Internet. I no estic parlant de dinar "virtualment". Si entreu al web hoynocomosolo.com us podreu apuntar a una llista de gent que tampoc vol dinar sola i amb la que potser podeu parlar de la crisi, del darrer partit de futbol o de cinema. També s'organitzen dinars o sopars temàtics. Pel mes de març ja han organitzar un dinar amb gent de diferents països que han anomenat "babel" i una sobre els continguts digitals.

La gràcia és que vosaltres mateixos també podeu proposar el tema d'una taula. Parlar de qui guanyarà els Òscars de Hollywood o dels grups de música que ens agraden pot ser una bona alternativa a la soledat.

Ningú ha dit que el dinar hagi de ser un èxit o que acabeu sent "íntims" dels vostres partenaires però...l'edat ens carrega de prejudicis. O...potser no recordeu com vau conèixer a alguns dels vostres millors amics? En moltes ocasions van ser casualitats que us van portar a compartir un cafè o un dinar que va fer que aquella trobada fos l'inici d'una bonica amistat...i si no... què li diguin a Humphrey Bogart!   

Els diumenges assolellats i freds d'hivern tenen alguna cosa d'esperançadors. D'alguna manera ens diuen que després de tanta pluja i fred vindrà la primavera i la natura tornarà a esclatar i, que no queda tant per l'estiu, ni per anar mig despullats, ni per les vacances... ;-)

Aquest matí de diumenge els barcelonautes desperts s'han dividit en dos grans grups:
* el grup dels que s'han llençat com a bojos a la recerca de l'objecte rebaixat/xollo,  acompanyats alhora de milers de persones que han pensat el mateix amb els que han compartit pocs metres quadrats i cues.
* el grup dels que, com llangardaixos, han buscat el seu raconet de sol omplint el seu cos de serotonina i bon rotllo.
* bé, podria haver un tercer grup. Els que han fet les dues coses. Han començat el dia carregant les piles del seu cos fent la passejadeta al sol i després s'han llençat cap als centres comercials.

El sol es pot prendre de moltes maneres. Aquest diumenge si estaves a Barcelona podies seure a qualsevol terrasseta a fer el vermut, anar a la platja i passejar comprovant els efectes de la llevantada de fa unes setmanes o acostar-te a un parc. Jo crec que, en general, la gent de Barcelona valora poc els seus parcs. Cal anar a Londres o Nova York per flipar amb un parc? Jo aquest diumenge he flipat amb el Laberint d'Horta.

El Parc del Laberint d'Horta és el més antic de Barcelona. Pels que no el situeu, es troba a les faldilles de Collserola, al costat del Velòdrom. El Parc que de fet són uns jardins es va començar a construir al 1791 a l'antiga finca de la família Desvalls. El parc està dividit en dos jardins, el neoclàssic i el romàntic. Al jardí neoclàssic és on es troba el laberint. El laberint fet de 750 metres de xiprers permet dues coses a tot el que s'atreveixi a posar els peus a dins: perdre's i sentir-se de nou com un nen. Molts dels nostres nens és possible que hagin vist un laberint vegetal només a pel·lícules com Harry Potter. A banda del laberint, el parc amaga joies al jardí romàntic com la cascada o el canal.

A l'hivern el parc obre de les 10 del matí a les 6 de la tarda. I si teniu la sort d'anar en un dia de sol podreu gaudir d'una zona de pícnic on estirar-se sobre la gespa amb Barcelona als nostres peus.

Només una queixa. L'entrada al parc és de pagament. Només és gratuït el diumenge i el dimecres. I encara que 2 euros no sigui molt, pot tirar enrere. Tenint en compte que el parc no està precisament al centre de la ciutat, cobrar entrada és com convidar a la gent a que no entri...

Si outlet en anglès vol dir sortida i, referint-se al tema del comerç, punt de venda, podríem dir que un outlet és un punt de venda on se li dona sortida a productes. Afegir a la definició que els productes siguin de marques famoses o siguin peces descatalogades és el que diferencia un outlet d'una botiga qualsevol.

Els outlets s'han anat posant de moda entre els caçadors/es de xollos i cada vegada és més habitual trobar outlets, on moltes botigues aprofiten per treure's de sobre gènere (en ocasions de fa bastantes temporades). És veritat que determinades marques han creat clàssics que mai passen de moda però no és el més habitual i de vegades cal posar seny quan trobem determinats productes (sobre tot de roba) de determinats dissenyadors o marques. No per ser Jean Paul Gaultier o Versace han de ser necessàriament bonics.

Però tornem als outlets. Aquests establiments es caracteritzen per oferir descomptes des d'un 30 % del preu del producte durant tot l'any. Molts de nosaltres hem rebut algun mail d'un amic dient-nos si tal outlet o tal altra ha obert aquí o allà. A Catalunya el primer que es va fer famós entre la massa de consumidors va ser la Roca Village a la Roca del Vallés.

Però d'això ja fa molt i posteriorment han sortit com bolets arreu de Catalunya. Com a mostra, al web outlet Barcelona podeu trobar un llistat llarguíssim dividit no només per marques, també per productes. Des de sabates a ordinadors passant per bressols o rentadores. Amb adreces incloses al bloc Pandeblog també trobareu un llarg llistat. Mirant alguns dels preus d'aquestes outlets, alguns dels productes d'electrònica es poden trobar a millor preu a les botigues especialitzades amb productes de "temporada", donat els descomptes que ja podem trobar en un dels sectors que sortirà més tocat d'aquesta crisi.

Miro i escolto els anuncis dels grans magatzems i d'algunes botigues. Rebaixes del 50, del 60 i del 70%. En un moment en el que sembla que per incentivar el consum gairebé ens regalin les coses, sembla que els outlets tinguin poca cosa a fer. Clar que, si es compleixen les previsions i les vendes d'enguany no són com les d'altres anys...això farà que els outlets sí que estiguin plens d'autèntics XOLLOS d'aquí a uns mesos...per qui vulgui o pugui esperar...

No hi ha cap errada al títol del post. No cal anar a Milà per baixar l'Scala. De nou, us ofereixo una troballa a un minut de la plaça Catalunya de Barcelona. Unes escales us permetran gaudir de l'atmosfera del Milano, una cocteleria 'Campari' que no podeu deixar de visitar. 

Al seu web trobareu el per què del Campari. Els amants d'aquesta beguda trobaran totes les combinacions possibles. Els amants dels cocktails trobaran una carta molt completa.

Jo vaig descobrir el local en un dissabte i estava molt ple. Tot i així, i tot i ser tres, vam poder trobar lloc per seure. L'ambient (molt barrejat en estils i edats, per cert) no va arribar a ser agobiant, tot i que vaig pensar que entre setmana o entre hores ha de tenir un ambient més interessant. El Milano us espera amb aquell aire ranci de les cocteleries, uns cambrers molt professionals i unes cadires de vellut vermellós, com no podia ser d'una altra manera. Un lloc on Pepe Carvalho es podria haver deixat caure. Ah! parlant de deixar caure, compte amb les escales: És fàcil baixar-les però no ho és tant pujar-les després d'uns quants cocktails ;-)

Com arribar? RONDA UNIVERSITAT, 35 (al costat del Bracafè).

Grans avantatges del MILANO: L'horari. És obert des de les 12.30 del MATÍ !! La localització: A 1 minut de la Plaça Catalunya. Preu: No és molt, molt car. Un Cosmopolitan força aconseguit: 7 euros. I sense cap pressió per deixar lliure la taula a la mitja hora. No us dic res més, aneu i ja m'explicareu.

Ah! Unes darreres paraules de reconeixement pel Ferran que és un dels meus proveïdors oficials d'informació per aquest bloc. Un parell de vosaltres també m'heu enviat propostes. Ja arribaran els post, no us preocupeu, però abans haig de comprovar si són autèntiques troballes. Quina vida més dura la del blocaire ;-). Per suposat, espero més suggeriments i comentaris...

Ja anireu veient amb el pas dels post que els meus titulars sempre amaguen una part de veritat però potser no són mai el que semblen.

Si voleu sopar amb Harrison Ford adverteixo que també ho haureu de fer amb la seva companya Calista Flockhart. Aquesta parella, crec que encara ho són, són amants de la ciutat de Barcelona, com alguns ja sabeu. Però a més també són amants del curry.

En una de les seves estades a la nostra ciutat, la parella va anar a sopar a un dels restaurants indis amb el millor curry de Barcelona. O això diuen alguns. El nostre Indiana Jones no només va degustar l'esplèndid Tikka Masala o Chicken Madras del restaurant, sinó que es va deixar fotografiar amb els amos del local.

Els propietaris del MOTI MAHAL han tingut el  ‘curiós' gust de decorar el restaurant forrant les parets amb les fotos del mític moment en que Han Solo i Ally Mcbeal van degustar els seus saborosos plats. Tan és així, que gairebé des de qualsevol taula del restaurant veureu una de les instantànies.

Més dades per aquells amants de la cuina Tandoori. El restaurant està al Carrer Sant Pau, 103 (el mateix carrer que a la cantonada té el Bar La Confiteria del que ja parlaré un altre dia). També tenen servei a domicili. Pel Ferran i la Marta que viuen a prop, aquest és el telèfon: 93 329 32 52

I el preu? Molt correcte. No és baratíssim però no és gens car. Perfectament es pot anar a dinar un dia qualsevol. No cal que sigui començaments de mes (per entendre'ns...). A banda dels plat típics, recomanar el Moti chicken pels amants del mango o els Raitas (els seus superiogurts) o els Lassis (els seus superbatuts). Val la pena deixar un raconet per demanar postres...

Això sí, jo reservaria pels caps de setmana. La fama del local comença a ser important. En Harrison no para de dir-li a tots els seus amics. Fins i tot, en Pep Guardiola ja s'ha passat pel restaurant. No sé si va ser ell qui li va recomanar, el que estava cantat és que els amos del local també es farien una foto amb ell.