Qui no ha somiat algun cop, com el protagonista de Slumdog millionaire, en guanyar un concurs de preguntes de la tele i emportar-se milers d'euros cap a casa? Si vosaltres sou dels que encerteu la resposta correcta quan el presentador del concurs de la tele fa la pregunta ha arribat el vostre moment.

Jo mai no m'he plantejat seriosament presentar-me a cap concurs, em fa vergonya. Però reconec que, de vegades, m'agradaria saber que passaria si ho fes. Fa poc vaig tenir la resposta, per casualitat.

S'han posat de moda en alguns grans centres comercials els locals de jocs que temps enrere havien tingut tan mala fama. Aquells espais on s'aplegava 'el milloret de cada casa' han deixat pas a autèntics centres lúdics pensats per gastar-se els euros sense adonar-se'n. Es poden trobar famílies senceres provant d'encertar cistelles en un minibàsquet, guanyar les famoses curses de cavalls ficant boles de colors en els seus forats corresponents o tirar totes les bitlles. Les màquines recreatives amaguen una sorpresa: donen al guanyador uns tickets que poden bescanviar per regals. Com si fos una tómbola.

En aquests espais, gairebé amagada, es pot trobar la màquina que ens permet participar al 'Vull ser milionari'. La sensació que genera jugar en aquesta màquina, al començament és com una juguesca divertida però ben aviat comences a suar com els jugadors de la televisió.

De la màquina no surt cap Carles Sobera amb el seu famós moviment de cella però si un munt de preguntes que et repten a mantenir la calma. Jo la vaig perdre quan després de 9 preguntes encertades i havent-hi 120 punts en joc vaig perdre per culpa de l'última pregunta. Els nervis em van trair i no vaig encertar la darrera pregunta: qui era la dona que li havia donat el primer fill a Jesulín de Ubrique?

En aquell moment vaig decidir plegar i marxar cap a casa amb un fantàstic llum de lava de color blau que adorna la meva tauleta de nit.

Si voleu passar una bona estona tornant per uns minuts a la vostra infantesa us podeu acostar a qualsevol dels espais que New Park té a diferents centres comercials. Això sí, aneu amb les butxaques carregades d'euros i per si de cas, no us feu gaires esperances d'emportar-vos la Nintendo Wii ni el miniportàtil cap a casa...o sí.

Quan jo era petita, a casa sempre dinàvem plegats. El meu pare venia de treballar, jo venia de l'escola i ma mare ens havia preparat el dinar. Seiem a taula escoltant a la SER el nostre programa preferit: "Lo toma o lo deja". Passàvem els migdies responent preguntes de la veu del Jordi Hurtado i després de dinar...apa! tornàvem tots a les nostres "obligacions".

Els migdies d'avui han canviat molt. En aquest començament de segle és gairebé un miracle que els pares i els fills puguin dinar junts. Els menjadors de les escoles estan plens. Els pares no arriben a temps al migdia i si ho fessin ningú hauria pogut fer el dinar.

Però no només les famílies. Sovint resulta complicat coincidir amb els nostres amics i, fins i tot, amb els nostres companys de feina. No coincidim en horaris, treballem en barris o ciutats diferents i, creuar-se una ciutat "anada/tornada" no ens permet ni fer un "bocata" amb l'altre.

No és d'estranyar doncs que al final acabem dinant sols. Els restaurants s'omplen de taules amb només una persona que aprofita per llegir el diari, per repassar la seva llista d'encàrrecs pendents, per veure la televisió del restaurant, per escoltar la conversa dels de la taula del costat, per parlar pel mòbil... (sí, sí menja i alhora parla. No heu rebut mai una trucada d'una persona amb la boca plena?).

Dinar sol no sempre ve de gust. Algú ha pensat en això i ha tingut una idea curiosa. Si vols dinar amb algú o t'interessaria trobar-te per dinar amb gent amb qui comparteixis interessos, només cal que et connectis a Internet. I no estic parlant de dinar "virtualment". Si entreu al web hoynocomosolo.com us podreu apuntar a una llista de gent que tampoc vol dinar sola i amb la que potser podeu parlar de la crisi, del darrer partit de futbol o de cinema. També s'organitzen dinars o sopars temàtics. Pel mes de març ja han organitzar un dinar amb gent de diferents països que han anomenat "babel" i una sobre els continguts digitals.

La gràcia és que vosaltres mateixos també podeu proposar el tema d'una taula. Parlar de qui guanyarà els Òscars de Hollywood o dels grups de música que ens agraden pot ser una bona alternativa a la soledat.

Ningú ha dit que el dinar hagi de ser un èxit o que acabeu sent "íntims" dels vostres partenaires però...l'edat ens carrega de prejudicis. O...potser no recordeu com vau conèixer a alguns dels vostres millors amics? En moltes ocasions van ser casualitats que us van portar a compartir un cafè o un dinar que va fer que aquella trobada fos l'inici d'una bonica amistat...i si no... què li diguin a Humphrey Bogart!   

Si outlet en anglès vol dir sortida i, referint-se al tema del comerç, punt de venda, podríem dir que un outlet és un punt de venda on se li dona sortida a productes. Afegir a la definició que els productes siguin de marques famoses o siguin peces descatalogades és el que diferencia un outlet d'una botiga qualsevol.

Els outlets s'han anat posant de moda entre els caçadors/es de xollos i cada vegada és més habitual trobar outlets, on moltes botigues aprofiten per treure's de sobre gènere (en ocasions de fa bastantes temporades). És veritat que determinades marques han creat clàssics que mai passen de moda però no és el més habitual i de vegades cal posar seny quan trobem determinats productes (sobre tot de roba) de determinats dissenyadors o marques. No per ser Jean Paul Gaultier o Versace han de ser necessàriament bonics.

Però tornem als outlets. Aquests establiments es caracteritzen per oferir descomptes des d'un 30 % del preu del producte durant tot l'any. Molts de nosaltres hem rebut algun mail d'un amic dient-nos si tal outlet o tal altra ha obert aquí o allà. A Catalunya el primer que es va fer famós entre la massa de consumidors va ser la Roca Village a la Roca del Vallés.

Però d'això ja fa molt i posteriorment han sortit com bolets arreu de Catalunya. Com a mostra, al web outlet Barcelona podeu trobar un llistat llarguíssim dividit no només per marques, també per productes. Des de sabates a ordinadors passant per bressols o rentadores. Amb adreces incloses al bloc Pandeblog també trobareu un llarg llistat. Mirant alguns dels preus d'aquestes outlets, alguns dels productes d'electrònica es poden trobar a millor preu a les botigues especialitzades amb productes de "temporada", donat els descomptes que ja podem trobar en un dels sectors que sortirà més tocat d'aquesta crisi.

Miro i escolto els anuncis dels grans magatzems i d'algunes botigues. Rebaixes del 50, del 60 i del 70%. En un moment en el que sembla que per incentivar el consum gairebé ens regalin les coses, sembla que els outlets tinguin poca cosa a fer. Clar que, si es compleixen les previsions i les vendes d'enguany no són com les d'altres anys...això farà que els outlets sí que estiguin plens d'autèntics XOLLOS d'aquí a uns mesos...per qui vulgui o pugui esperar...