Abans de res, gràcies a tots per seguir aquest bloc. I disculpeu si de vegades us deixo uns quants dies sense cap recomanació. Prometo millorar la freqüència. I gràcies, sobre tot, aquells que sou més actius i em deixeu comentaris que m'estimulen a seguir postejant. Alguns, fins i tot, sou tan meravellosos que us animeu a enviar-me no només alguna recomanació sinó un post sencer com ha fet la Mònica Prieto. Aquí teniu aquest fantàstic: Un dissabte perfecte!  

Un dissabte perfecte 

No falla. Quan comença el bon temps, entre setmana fa un sol espaterrant però quan arriba dissabte, oh mon Dieu!, els núvols són els protagonistes i, fins i tot, fa fresca. Fa ràbia, oi? A partir d'ara, faré un recompte dels dilluns que faci mal temps...segur que n'hi haurà ben pocs!

Però si malgrat la pluja voleu tenir un dissabte perfecte, no hi ha res millor que fer l'aperitiu a una tasca de vins d'aquelles de tota la vida. El primer vermut va ser preparat a Toí al segle XVIII, inspirat en un vi germànic amb aroma de donzell. A Catalunya ja se'n produïa a finals del segle XIX, però el vermut italià va arribar a Barcelona el 1902, de la mà del comerciant Flaminio Mezzalama, representant dels vermutaires Martini i Rossi. Avui no cal importar-lo: a la nostra terra se'n destil·len de bons.

A Barcelona cada cop queden menys locals amb història però clàssics com "El Portalón" del carrer Banys Nous, "El Vermut de Sants" del carrer Valladolid, o el "Quimet d'Horta" de la Plaça Eivissa, encara es mantenen. Són espais foscos però amb "solera", molt lluny de la ciutat del disseny més minimalista, llampant i artificial que ens ha tocat viure. Refugis on els veïns encara poden jugar al dòmino o emportar-se un bon Gandesa o Terra Alta per pocs diners.

Com sóc seguidora del "No li expliquis a ningú" m'he decidit a fer-vos arribar un dels secrets millor guardats que tinc del meu barri adoptiu. Amb més de cent anys de vida, la "Bodega Josefa" del carrer Saragossa 86 de Sant Gervasi aguanta molt bé el pas del temps. Entre setmana hi pots menjar menús casolans a molt bon preu però els caps de setmana la cuinera fa festa i, tot i que tanquen abans de les tres, val mol la pena descobrir la dobla cara d'aquest insòlit refugi.

Al costat del vell taulell de fusta, de les fotos centenàries i de les botes de Priorat, us sorprendrà trobar tot tipus de motius de l'oest. Un cop l'any, al desembre,  organitzen una macro festa country, es vesteixen de cowboys, i la "Bodega Josefa" es transforma per un dia en el "Pepeta's Bar Saloon". A més, lloguen una diligència autèntica, la única de debò que hi ha a Barcelona i que feien servir per rodar pelis de l'Oest als antics estudis d'Esplugues City.

Aquí us podeu prendre un vermut de la casa, d'anomenada a tot el barri, envoltats dels freakis més curiosos de la ciutat. I com a mostra de la passió que desperta el Pepeta's, fins i tot Perrocker li ha dedicat una cançó al famós bar.

Mònica Prieto

Qui no ha somiat algun cop, com el protagonista de Slumdog millionaire, en guanyar un concurs de preguntes de la tele i emportar-se milers d'euros cap a casa? Si vosaltres sou dels que encerteu la resposta correcta quan el presentador del concurs de la tele fa la pregunta ha arribat el vostre moment.

Jo mai no m'he plantejat seriosament presentar-me a cap concurs, em fa vergonya. Però reconec que, de vegades, m'agradaria saber que passaria si ho fes. Fa poc vaig tenir la resposta, per casualitat.

S'han posat de moda en alguns grans centres comercials els locals de jocs que temps enrere havien tingut tan mala fama. Aquells espais on s'aplegava 'el milloret de cada casa' han deixat pas a autèntics centres lúdics pensats per gastar-se els euros sense adonar-se'n. Es poden trobar famílies senceres provant d'encertar cistelles en un minibàsquet, guanyar les famoses curses de cavalls ficant boles de colors en els seus forats corresponents o tirar totes les bitlles. Les màquines recreatives amaguen una sorpresa: donen al guanyador uns tickets que poden bescanviar per regals. Com si fos una tómbola.

En aquests espais, gairebé amagada, es pot trobar la màquina que ens permet participar al 'Vull ser milionari'. La sensació que genera jugar en aquesta màquina, al començament és com una juguesca divertida però ben aviat comences a suar com els jugadors de la televisió.

De la màquina no surt cap Carles Sobera amb el seu famós moviment de cella però si un munt de preguntes que et repten a mantenir la calma. Jo la vaig perdre quan després de 9 preguntes encertades i havent-hi 120 punts en joc vaig perdre per culpa de l'última pregunta. Els nervis em van trair i no vaig encertar la darrera pregunta: qui era la dona que li havia donat el primer fill a Jesulín de Ubrique?

En aquell moment vaig decidir plegar i marxar cap a casa amb un fantàstic llum de lava de color blau que adorna la meva tauleta de nit.

Si voleu passar una bona estona tornant per uns minuts a la vostra infantesa us podeu acostar a qualsevol dels espais que New Park té a diferents centres comercials. Això sí, aneu amb les butxaques carregades d'euros i per si de cas, no us feu gaires esperances d'emportar-vos la Nintendo Wii ni el miniportàtil cap a casa...o sí.

Els diumenges assolellats i freds d'hivern tenen alguna cosa d'esperançadors. D'alguna manera ens diuen que després de tanta pluja i fred vindrà la primavera i la natura tornarà a esclatar i, que no queda tant per l'estiu, ni per anar mig despullats, ni per les vacances... ;-)

Aquest matí de diumenge els barcelonautes desperts s'han dividit en dos grans grups:
* el grup dels que s'han llençat com a bojos a la recerca de l'objecte rebaixat/xollo,  acompanyats alhora de milers de persones que han pensat el mateix amb els que han compartit pocs metres quadrats i cues.
* el grup dels que, com llangardaixos, han buscat el seu raconet de sol omplint el seu cos de serotonina i bon rotllo.
* bé, podria haver un tercer grup. Els que han fet les dues coses. Han començat el dia carregant les piles del seu cos fent la passejadeta al sol i després s'han llençat cap als centres comercials.

El sol es pot prendre de moltes maneres. Aquest diumenge si estaves a Barcelona podies seure a qualsevol terrasseta a fer el vermut, anar a la platja i passejar comprovant els efectes de la llevantada de fa unes setmanes o acostar-te a un parc. Jo crec que, en general, la gent de Barcelona valora poc els seus parcs. Cal anar a Londres o Nova York per flipar amb un parc? Jo aquest diumenge he flipat amb el Laberint d'Horta.

El Parc del Laberint d'Horta és el més antic de Barcelona. Pels que no el situeu, es troba a les faldilles de Collserola, al costat del Velòdrom. El Parc que de fet són uns jardins es va començar a construir al 1791 a l'antiga finca de la família Desvalls. El parc està dividit en dos jardins, el neoclàssic i el romàntic. Al jardí neoclàssic és on es troba el laberint. El laberint fet de 750 metres de xiprers permet dues coses a tot el que s'atreveixi a posar els peus a dins: perdre's i sentir-se de nou com un nen. Molts dels nostres nens és possible que hagin vist un laberint vegetal només a pel·lícules com Harry Potter. A banda del laberint, el parc amaga joies al jardí romàntic com la cascada o el canal.

A l'hivern el parc obre de les 10 del matí a les 6 de la tarda. I si teniu la sort d'anar en un dia de sol podreu gaudir d'una zona de pícnic on estirar-se sobre la gespa amb Barcelona als nostres peus.

Només una queixa. L'entrada al parc és de pagament. Només és gratuït el diumenge i el dimecres. I encara que 2 euros no sigui molt, pot tirar enrere. Tenint en compte que el parc no està precisament al centre de la ciutat, cobrar entrada és com convidar a la gent a que no entri...