laMalla.cat | No li expliquis a ningú

Un dissabte perfecte!

Mònica López — Sat, 06 Jun 2009 14:37:10 +0200

Abans de res, gràcies a tots per seguir aquest bloc. I disculpeu si de vegades us deixo uns quants dies sense cap recomanació. Prometo millorar la freqüència. I gràcies, sobre tot, aquells que sou més actius i em deixeu comentaris que m'estimulen a seguir postejant. Alguns, fins i tot, sou tan meravellosos que us animeu a enviar-me no només alguna recomanació sinó un post sencer com ha fet la Mònica Prieto. Aquí teniu aquest fantàstic: Un dissabte perfecte!

Un dissabte perfecte

No falla. Quan comença el bon temps, entre setmana fa un sol espaterrant però quan arriba dissabte, oh mon Dieu!, els núvols són els protagonistes i, fins i tot, fa fresca. Fa ràbia, oi? A partir d'ara, faré un recompte dels dilluns que faci mal temps...segur que n'hi haurà ben pocs!

Però si malgrat la pluja voleu tenir un dissabte perfecte, no hi ha res millor que fer l'aperitiu a una tasca de vins d'aquelles de tota la vida. El primer vermut va ser preparat a Toí al segle XVIII, inspirat en un vi germànic amb aroma de donzell. A Catalunya ja se'n produïa a finals del segle XIX, però el vermut italià va arribar a Barcelona el 1902, de la mà del comerciant Flaminio Mezzalama, representant dels vermutaires Martini i Rossi. Avui no cal importar-lo: a la nostra terra se'n destil·len de bons.

A Barcelona cada cop queden menys locals amb història però clàssics com "El Portalón" del carrer Banys Nous, "El Vermut de Sants" del carrer Valladolid, o el "Quimet d'Horta" de la Plaça Eivissa, encara es mantenen. Són espais foscos però amb "solera", molt lluny de la ciutat del disseny més minimalista, llampant i artificial que ens ha tocat viure. Refugis on els veïns encara poden jugar al dòmino o emportar-se un bon Gandesa o Terra Alta per pocs diners.

Com sóc seguidora del "No li expliquis a ningú" m'he decidit a fer-vos arribar un dels secrets millor guardats que tinc del meu barri adoptiu. Amb més de cent anys de vida, la "Bodega Josefa" del carrer Saragossa 86 de Sant Gervasi aguanta molt bé el pas del temps. Entre setmana hi pots menjar menús casolans a molt bon preu però els caps de setmana la cuinera fa festa i, tot i que tanquen abans de les tres, val mol la pena descobrir la dobla cara d'aquest insòlit refugi.

Al costat del vell taulell de fusta, de les fotos centenàries i de les botes de Priorat, us sorprendrà trobar tot tipus de motius de l'oest. Un cop l'any, al desembre, organitzen una macro festa country, es vesteixen de cowboys, i la "Bodega Josefa" es transforma per un dia en el "Pepeta's Bar Saloon". A més, lloguen una diligència autèntica, la única de debò que hi ha a Barcelona i que feien servir per rodar pelis de l'Oest als antics estudis d'Esplugues City.

Aquí us podeu prendre un vermut de la casa, d'anomenada a tot el barri, envoltats dels freakis més curiosos de la ciutat. I com a mostra de la passió que desperta el Pepeta's, fins i tot Perrocker li ha dedicat una cançó al famós bar.

Mònica Prieto

Què portar quan quedes per veure un partit de futbol...

Mònica López — Wed, 27 May 2009 12:23:26 +0200

A aquestes hores qui més qui menys sap on veurà demà la final de la Champions.
Un moment històric com aquest bé es mereix quedar amb els amics i compartir, esperem, els crits d'alegria. Alguns aniran a veure el partit al bar del barri i d' altres faran 'quedades' a casa d'uns i d'altres.

La celebració d'un partit sempre requereix de la seva logística. Més enllà de treure la samarreta de l'equip de l'armari per disfressar-se com si fóssim el mateix Messi, en Xavi o l' Iniesta de torn...no hi ha festa del futbol sense menjar i beure. Patates fregides de bossa, refrescos, cervesa, cava per si la cosa va bé i el plat principal. Els entrepans o la pizza solen ser els protagonistes però, si esteu convidats a casa d'algú, us dono una idea per quedar la mar de bé.

El bulgar més famós que tenim a Catalunya és Hristo Stoichkov. Ell va ser un dels protagonistes de Wembley. I Wembley com saben tots els culés és l'estadi-amulet on el Barça va guanyar la Champions del 92. Què millor que retre-li un homenatge a Wembley i a Stoichkov que celebrar la final de la Champions del 2009 amb un pastís bulgar?

Els pastissos búlgars es diuen bànitsa. El pastís tradicional és salat i porta capes de pasta de full, formatge feta i el que li vulguis afegir. Es poden trobar bànitsa amb verdures, carn, de fruits secs i també hi han bànitsa dolços. A Bulgària és el menjar tradicional de la Nit de Nadal.

No crec que siguem a temps d'aprendre a fer Bànitsa abans del partit però si que ens podem acostar a la pastisseria búlgara més famosa de Barcelona. Es diu BÀNITSA, com no, i es troba al Carrer Diputació, 188. No apta per persones a dieta. Només entrar ja és un pecat. Les porcions individuals de bànitsa costen entre 3 i 4 euros però si voleu un pastís sencer per 30 euros podreu emportar-vos un cap a la festa de la Champions. Són un pecat...

Si els voleu encarregar (el dia que vaig descobrir la pastisseria la propietària em va dir que volaven i que era millor encarregar-los) ho podeu fer per telèfon al 671 685 701. La Mikhaela Mikhaylova és la propietària i és una fotògrafa que va arribar a Barcelona fa 8 anys. És l'autora dels bànitsa que veieu al post i que fan entrar gana....

...I res més a dir, bon bànitsa, bon partit i què la sort ens acompanyi!

Patates braves versus croquetes

Mònica López — Wed, 06 May 2009 01:42:51 +0200

És veritat aquella dita que ens adverteix que si no surts de casa mai no et passarà res. Aquest mes d'abril m'he mantingut fora del circuit de restaurants, botigues i altres temptacions. La meva butxaca m'ho ha agraït però tinc a la meva petita parròquia seca de post i això no pot ser. Hem d'agrair al Barça que m'hagi decidit a reiniciar les meves activitats social-gastronòmiques i que tingui de nou coses per explicar-vos.

Hi ha moments de la història recent que si algú ens preguntés: què estaves fent el dia X segur que tots podríem respondre de seguida. El 23-F, 11-S i més recentment el 2-M... Qui no recordarà què estava fent la nit que el Barça li va ficar 6 gols al Madrid al Bernabeu? Us convido a que m'expliqueu on vau veure el partit i què us acompanyava per menjar a taula en un dia tan assenyalat. Jo vaig anar a un dels millors llocs de Barcelona per menjar croquetes, braves i veure el futbol.

Segur que molts de vosaltres ja el coneixeu, i si el coneixeu segur que en sou fans. Em refereixo al Roure. El Roure (a la porta llegireu El Roble) és un bar de barri que encara conserva les taules, l'aroma, els cambrers i l'ambient de quan érem petits. I d' això ja fa unes dècades, oi? Si aneu cap a Gràcia només cal que us acosteu a Riera de Sant Miquel, 51 cantonada Lluís Antúnez i allà el trobareu sempre ple.

No és un lloc on anar a fer una cerveseta tranquils. Sempre trobareu molta gent disposada a degustar unes bones tapes. Entre elles jo destacaria les braves i les croquetes. Comencem per les braves. Aquest plat, mític pel alguns, sembla senzill de fer però...no ho serà tant quan pocs bars arriben a tenir la categoria d'excel·lència en aquest terreny. I és curiós com en aquest tema tothom té alguna cosa a dir. Hi ha el que és fan del "Bar Tomás" o qui predica a "La Esquinica". Per a més possibilitats, només us puc remetre als especialistes en el tema: La gent de patatabrava.com.

En el tema croquetes el regnat està menys clar. Costa trobar un rànquing de millors locals. Els amants de les croquetes en hem de mobilitzar. Tot i que darrerament s'ha creat un club de la croqueta al Facebook, al que us convido a participar, crec que els croquetaires podríem fer alguna cosa més. Ja sé que com les de la mama, la iaia o la tieta no en trobarem enlloc però...on creieu vosaltres que es poden menjar les millors croquetes de Catalunya?

Canvio un mòbil per 3 dvd's i un videojoc

Mònica López — Thu, 26 Mar 2009 12:46:59 +0100

Jo no sé vosaltres però a mi se m'ha passat la passió per col·leccionar dvd's. Fa uns anys em deixava els estalvis en comprar-me aquelles pelis que adorava. Com molts, també provava de fer els col·leccionables dels diaris. Les decoracions de les nostres sales han passat en molts casos per poder tenir una prestatgeria on poder mostrar aquells objectes tan preuats.

Ha passat el temps i d'algunes d'aquelles pel·lícules amb gust em desfaria, sobretot si les pogués canviar per alguna de millor. Fins fa poc, una de les poques opcions que teníem era acostar-nos el diumenge al mercat de Sant Antoni i demanar-li al sant que ens ajudés amb el 'trueque' a veure si podíem tornar a casa amb un bon títol sota el braç. Si algú de vosaltres s'ha acostat darrerament a realitzar aquesta proesa sabrà que el tema s'ha posat molt difícil. La gent de les paradetes del mercat darrerament no s'està per canvis i, si al final accedeixen a canviar-te la peli, sempre t'acaben cobrant de més per aquella que t'interessa que, curiosament, sempre és més cara que la que portes.

Als amants dels videojocs els hi passa tres quarts del mateix.

Amb vocació de servei i com sé que les vostres prestatgeries ho agrairan us ofereixo una nova solució. Es diu CEX i és una botiga on podeu comprar, vendre i canviar dvd's i videojocs de segona ma. I no només això. També podeu comprar mòbils de segona ma.

Sembla ser que la idea va néixer a Londres on aquesta gent va obrir la primera botiga. Des d'aleshores han obert botigues per tot el Regne Unit, Barcelona, València, Nova York o Boston.

Si us decidiu a portar les vostres pel·lícules, a la botiga et passen el codi de barres de la peli per una maquineta i et diuen quin és el valor de la cinta. És força difícil no sortir d'allà amb nous títols. El que altre no vol per nosaltres pot ser una joia. Però si això passa amb les pelis amb els videojocs ja és una bogeria. Un munt de joves s'acosten a les prestatgeries a veure si troben aquell joc que els hi costarà molt més barat que si fos nou de trinca.

I si el que voleu és un mòbil els trobareu de tots els preus i colors. Telèfons lliures per 25 euros, senzills, que poden ser ideals pels més grans de la casa. Tenen un any de garantia i te'ls venen amb carregador.

I paro perquè no vull que això sembli un publireportatge. Continuaré investigant i si li trobo alguna pega a la botiga ja us aniré informant.

Aquest cap de setmana faré neteja entre els meus dvd's i aniré cap allà a veure si torno amb diners o torno a omplir els espais que havia aconseguit 'netejar'... I vosaltres, de quina peli us desfaríeu?

Voleu ser milionaris?

Mònica López — Tue, 10 Mar 2009 00:51:04 +0100

Qui no ha somiat algun cop, com el protagonista de Slumdog millionaire, en guanyar un concurs de preguntes de la tele i emportar-se milers d'euros cap a casa? Si vosaltres sou dels que encerteu la resposta correcta quan el presentador del concurs de la tele fa la pregunta ha arribat el vostre moment.

Jo mai no m'he plantejat seriosament presentar-me a cap concurs, em fa vergonya. Però reconec que, de vegades, m'agradaria saber que passaria si ho fes. Fa poc vaig tenir la resposta, per casualitat.

S'han posat de moda en alguns grans centres comercials els locals de jocs que temps enrere havien tingut tan mala fama. Aquells espais on s'aplegava 'el milloret de cada casa' han deixat pas a autèntics centres lúdics pensats per gastar-se els euros sense adonar-se'n. Es poden trobar famílies senceres provant d'encertar cistelles en un minibàsquet, guanyar les famoses curses de cavalls ficant boles de colors en els seus forats corresponents o tirar totes les bitlles. Les màquines recreatives amaguen una sorpresa: donen al guanyador uns tickets que poden bescanviar per regals. Com si fos una tómbola.

En aquests espais, gairebé amagada, es pot trobar la màquina que ens permet participar al 'Vull ser milionari'. La sensació que genera jugar en aquesta màquina, al començament és com una juguesca divertida però ben aviat comences a suar com els jugadors de la televisió.

De la màquina no surt cap Carles Sobera amb el seu famós moviment de cella però si un munt de preguntes que et repten a mantenir la calma. Jo la vaig perdre quan després de 9 preguntes encertades i havent-hi 120 punts en joc vaig perdre per culpa de l'última pregunta. Els nervis em van trair i no vaig encertar la darrera pregunta: qui era la dona que li havia donat el primer fill a Jesulín de Ubrique?

En aquell moment vaig decidir plegar i marxar cap a casa amb un fantàstic llum de lava de color blau que adorna la meva tauleta de nit.

Si voleu passar una bona estona tornant per uns minuts a la vostra infantesa us podeu acostar a qualsevol dels espais que New Park té a diferents centres comercials. Això sí, aneu amb les butxaques carregades d'euros i per si de cas, no us feu gaires esperances d'emportar-vos la Nintendo Wii ni el miniportàtil cap a casa...o sí.

Critiquem als crítics?

Mònica López — Tue, 24 Feb 2009 13:51:06 +0100

Jo sóc d'aquelles que m'agrada llegir les crítiques dels diaris per saber si estic d'acord amb el que el crític de torn ha dit d'un concert, una obra de teatre o una pel·lícula. Com aquells que acostumem a fer-ho, també tinc els meus crítics de capçalera. Hi ha d'altres dels que prefereixo ni parlar perquè trobo que tampoc cal menysprear la feina dels artistes, a no ser que parlem d'un concert dels Milli Vanilli fent playback.

Sempre s'ha dit que els crítics tenen poc sentit de l'humor i que si ells fossin al paper dels artistes no els hi agradaria gens que els critiquessin. Dels crítics de música es diu que porten a dins un músic frustrat. Què passaria si alguns d'aquests crítics s'atrevissin a pujar a un escenari? Acceptarien igual de bé les seves crítiques?

Això passarà a partir d'avui a Barcelona. Sota el títol de: "I es fan dir crítics" un grup de periodistes musicals, que fan crítica, pujaran a l'escenari. Robadors 23 engega un cicle, el darrer dimarts de cada mes, en què acreditats crítics de tots els gèneres i publicacions encapçalaran una banda completada amb músics sovint objecte de la seva ploma. A l'altre cantó, un altre músic professional farà de crític i s'ocuparà de ressenyar l'esdeveniment.

El cicle comença aquest dimarts, 24 de febrer amb l'actuació del meu amic Ferran Esteve (la víctima), en Joan Díaz (piano) i l'Oriol Roca (bateria). Al Ferran se'l pot llegir a ritmes.net, al Rock & Classic de l'Avui o a la revista Jaç.

Jo no em perdria aquest cicle de concerts gratuïts al Robadors 23. No tots els dies tenim l'oportunitat de criticar al crític ni de viure un suïcidi musical en directe... ;-)

Has quedat per dinar? Si vols dinem plegats...

Mònica López — Thu, 19 Feb 2009 12:14:03 +0100

Quan jo era petita, a casa sempre dinàvem plegats. El meu pare venia de treballar, jo venia de l'escola i ma mare ens havia preparat el dinar. Seiem a taula escoltant a la SER el nostre programa preferit: "Lo toma o lo deja". Passàvem els migdies responent preguntes de la veu del Jordi Hurtado i després de dinar...apa! tornàvem tots a les nostres "obligacions".

Els migdies d'avui han canviat molt. En aquest començament de segle és gairebé un miracle que els pares i els fills puguin dinar junts. Els menjadors de les escoles estan plens. Els pares no arriben a temps al migdia i si ho fessin ningú hauria pogut fer el dinar.

Però no només les famílies. Sovint resulta complicat coincidir amb els nostres amics i, fins i tot, amb els nostres companys de feina. No coincidim en horaris, treballem en barris o ciutats diferents i, creuar-se una ciutat "anada/tornada" no ens permet ni fer un "bocata" amb l'altre.

No és d'estranyar doncs que al final acabem dinant sols. Els restaurants s'omplen de taules amb només una persona que aprofita per llegir el diari, per repassar la seva llista d'encàrrecs pendents, per veure la televisió del restaurant, per escoltar la conversa dels de la taula del costat, per parlar pel mòbil... (sí, sí menja i alhora parla. No heu rebut mai una trucada d'una persona amb la boca plena?).

Dinar sol no sempre ve de gust. Algú ha pensat en això i ha tingut una idea curiosa. Si vols dinar amb algú o t'interessaria trobar-te per dinar amb gent amb qui comparteixis interessos, només cal que et connectis a Internet. I no estic parlant de dinar "virtualment". Si entreu al web hoynocomosolo.com us podreu apuntar a una llista de gent que tampoc vol dinar sola i amb la que potser podeu parlar de la crisi, del darrer partit de futbol o de cinema. També s'organitzen dinars o sopars temàtics. Pel mes de març ja han organitzar un dinar amb gent de diferents països que han anomenat "babel" i una sobre els continguts digitals.

La gràcia és que vosaltres mateixos també podeu proposar el tema d'una taula. Parlar de qui guanyarà els Òscars de Hollywood o dels grups de música que ens agraden pot ser una bona alternativa a la soledat.

Ningú ha dit que el dinar hagi de ser un èxit o que acabeu sent "íntims" dels vostres partenaires però...l'edat ens carrega de prejudicis. O...potser no recordeu com vau conèixer a alguns dels vostres millors amics? En moltes ocasions van ser casualitats que us van portar a compartir un cafè o un dinar que va fer que aquella trobada fos l'inici d'una bonica amistat...i si no... què li diguin a Humphrey Bogart!

Els diumenges al sol

Mònica López — Sun, 11 Jan 2009 23:58:15 +0100

Els diumenges assolellats i freds d'hivern tenen alguna cosa d'esperançadors. D'alguna manera ens diuen que després de tanta pluja i fred vindrà la primavera i la natura tornarà a esclatar i, que no queda tant per l'estiu, ni per anar mig despullats, ni per les vacances... ;-)

Aquest matí de diumenge els barcelonautes desperts s'han dividit en dos grans grups:
* el grup dels que s'han llençat com a bojos a la recerca de l'objecte rebaixat/xollo, acompanyats alhora de milers de persones que han pensat el mateix amb els que han compartit pocs metres quadrats i cues.
* el grup dels que, com llangardaixos, han buscat el seu raconet de sol omplint el seu cos de serotonina i bon rotllo.
* bé, podria haver un tercer grup. Els que han fet les dues coses. Han començat el dia carregant les piles del seu cos fent la passejadeta al sol i després s'han llençat cap als centres comercials.

El sol es pot prendre de moltes maneres. Aquest diumenge si estaves a Barcelona podies seure a qualsevol terrasseta a fer el vermut, anar a la platja i passejar comprovant els efectes de la llevantada de fa unes setmanes o acostar-te a un parc. Jo crec que, en general, la gent de Barcelona valora poc els seus parcs. Cal anar a Londres o Nova York per flipar amb un parc? Jo aquest diumenge he flipat amb el Laberint d'Horta.

El Parc del Laberint d'Horta és el més antic de Barcelona. Pels que no el situeu, es troba a les faldilles de Collserola, al costat del Velòdrom. El Parc que de fet són uns jardins es va començar a construir al 1791 a l'antiga finca de la família Desvalls. El parc està dividit en dos jardins, el neoclàssic i el romàntic. Al jardí neoclàssic és on es troba el laberint. El laberint fet de 750 metres de xiprers permet dues coses a tot el que s'atreveixi a posar els peus a dins: perdre's i sentir-se de nou com un nen. Molts dels nostres nens és possible que hagin vist un laberint vegetal només a pel·lícules com Harry Potter. A banda del laberint, el parc amaga joies al jardí romàntic com la cascada o el canal.

A l'hivern el parc obre de les 10 del matí a les 6 de la tarda. I si teniu la sort d'anar en un dia de sol podreu gaudir d'una zona de pícnic on estirar-se sobre la gespa amb Barcelona als nostres peus.

Només una queixa. L'entrada al parc és de pagament. Només és gratuït el diumenge i el dimecres. I encara que 2 euros no sigui molt, pot tirar enrere. Tenint en compte que el parc no està precisament al centre de la ciutat, cobrar entrada és com convidar a la gent a que no entri...

Què faran els outlets aquestes rebaixes?

Mònica López — Thu, 08 Jan 2009 09:46:54 +0100

Si outlet en anglès vol dir sortida i, referint-se al tema del comerç, punt de venda, podríem dir que un outlet és un punt de venda on se li dona sortida a productes. Afegir a la definició que els productes siguin de marques famoses o siguin peces descatalogades és el que diferencia un outlet d'una botiga qualsevol.

Els outlets s'han anat posant de moda entre els caçadors/es de xollos i cada vegada és més habitual trobar outlets, on moltes botigues aprofiten per treure's de sobre gènere (en ocasions de fa bastantes temporades). És veritat que determinades marques han creat clàssics que mai passen de moda però no és el més habitual i de vegades cal posar seny quan trobem determinats productes (sobre tot de roba) de determinats dissenyadors o marques. No per ser Jean Paul Gaultier o Versace han de ser necessàriament bonics.

Però tornem als outlets. Aquests establiments es caracteritzen per oferir descomptes des d'un 30 % del preu del producte durant tot l'any. Molts de nosaltres hem rebut algun mail d'un amic dient-nos si tal outlet o tal altra ha obert aquí o allà. A Catalunya el primer que es va fer famós entre la massa de consumidors va ser la Roca Village a la Roca del Vallés.

Però d'això ja fa molt i posteriorment han sortit com bolets arreu de Catalunya. Com a mostra, al web outlet Barcelona podeu trobar un llistat llarguíssim dividit no només per marques, també per productes. Des de sabates a ordinadors passant per bressols o rentadores. Amb adreces incloses al bloc Pandeblog també trobareu un llarg llistat. Mirant alguns dels preus d'aquestes outlets, alguns dels productes d'electrònica es poden trobar a millor preu a les botigues especialitzades amb productes de "temporada", donat els descomptes que ja podem trobar en un dels sectors que sortirà més tocat d'aquesta crisi.

Miro i escolto els anuncis dels grans magatzems i d'algunes botigues. Rebaixes del 50, del 60 i del 70%. En un moment en el que sembla que per incentivar el consum gairebé ens regalin les coses, sembla que els outlets tinguin poca cosa a fer. Clar que, si es compleixen les previsions i les vendes d'enguany no són com les d'altres anys...això farà que els outlets sí que estiguin plens d'autèntics XOLLOS d'aquí a uns mesos...per qui vulgui o pugui esperar...

No saps què regalar per l'amic invisible?

Mònica López — Sun, 14 Dec 2008 23:57:05 +0100

És Nadal! Són temps de sopars d'empresa, de sopars entre amics, de dinars i sopars amb la família...Són temps de botigues plenes, de cues als centres comercials, de comprar regals, regals i més regals. Són els millors temps, els pitjors temps...Alguns de vosaltres agraïreu la série de post que he decidit començar. A partir d'ara cada vegada que vegi possibles regals que entrin a la categoria de les tres 'Bes' (Bueno, bonito, barato) us explicaré on podeu trobar-los.

Primera classificació: Els regals de l'amic invisible.

No cal que us digui que jo també me'n recordo de la mare de la persona que es va inventar la tonteria del regal de l'amic invisible. Hi ha alguna cosa més tonta que llençar els diners (encara que siguin pocs) a les escombreries comprant regals habitualment horribles, que posen en un compromís al destinatari, que no sabrà que fer amb ell i, que a més, ha de fer bona cara al rebre'l?

Pels que teniu un tope d'uns 15 euros i voleu ser originals:

El Shocking Roulette: Qui no té un amic una mica béstia? O potser vosaltres mateixos sou fans de les pelis de ruleters ruses, casinos i apostes...(recordeu com es deia aquella peli en que s'apostaven un dit si el seu encenedor fallava?). Aquest és un regal per viure el masoquisme en comunitat. El sistema es senzill. Hi ha quatre forats, a cada forat un dit i quan s'apaga la llumeta un dels dits rep una descàrrega elèctrìca. Suposo que no gaire forta. En teoria es ven com a joguina...8 euros.

Parlant de dits...Aquest regal és de mal gust però podria formar part d'un pack amb la Shocking Roulette: Una memòria Usb en forma de dit tallat. Un autèntic fàstic amb una giga de capacitat. El Flash USB Finger val 11 euros.

Aquest regal és més seriós i us farà quedar molt bé. A mig camí entre un regal ecologista i un gadget del mismíssim McGiver: Un carregador solar pel mòbil. Però dels baratets. I encara que no ho sembli pot ser força útil per què...on endollaríeu el vostre carregador en una pista d'esquí, a la muntanya o a la platja? Pels amants del sol, el carregador solar està al seu abast per 15 euros.

I si està ennuvolat? Haureu de fer servir la força bruta... ;-) Wind-Up Mobile phone charger. Quan us quedeu sense bateria...li doneu al manubri i...com per art de màgia tornarà a funcionar. El preu? Molt més econòmic. Per menys de 8 euros és vostre.

Aquest és un regal d'aquells de mal rotllo. Dels que es fan amb mala llet. Té forma d'aparell auditiu però en realitat és una alarma anti-son. L'alarma és capaç de detectar els moviments del cap i si dorms...pita. Ideal per estudiants en època d'exàmens, per aquells que es queden adormits al cinema, pels que pateixen narcolèpsia o pels que han de conduir moltes hores. I a l'increïble preu de menys de 2 euros. També es fabrica com a regal d'empresa amb el logo de la casa...Clar que ningú no garanteix que els treballadors s'ho prenguin bé...

Tanquem la primera selecció de regals amb un altre que podeu fer amb segones intencions i que pot provocar un cert mal rotllo: el despertador volador. Per 15 euros tindreu al vostre abast un despertador digital que a l'hora programada comença a emetre un soroll insuportable que només podreu aturar quan aconseguiu caçar el despertador que en aquell mateix moment haurà sortit volant per l'habitació...i pot arribar fins als dos metres d'alçada!