Jo sóc d'aquelles que m'agrada llegir les crítiques dels diaris per saber si estic d'acord amb el que el crític de torn ha dit d'un concert, una obra de teatre o una pel·lícula. Com aquells que acostumem a fer-ho, també tinc els meus crítics de capçalera. Hi ha d'altres dels que prefereixo ni parlar perquè trobo que tampoc cal menysprear la feina dels artistes, a no ser que parlem d'un concert dels Milli Vanilli fent playback.

Sempre s'ha dit que els crítics tenen poc sentit de l'humor i que si ells fossin al paper dels artistes no els hi agradaria gens que els critiquessin. Dels crítics de música es diu que porten a dins un músic frustrat. Què passaria si alguns d'aquests crítics s'atrevissin a pujar a un escenari? Acceptarien igual de bé les seves crítiques?

Això passarà a partir d'avui a Barcelona. Sota el títol de: "I es fan dir crítics" un grup de periodistes musicals, que fan crítica, pujaran a l'escenari. Robadors 23 engega un cicle, el darrer dimarts de cada mes, en què acreditats crítics de tots els gèneres i publicacions encapçalaran una banda completada amb músics sovint objecte de la seva ploma. A l'altre cantó, un altre músic professional farà de crític i s'ocuparà de ressenyar l'esdeveniment.

El cicle comença aquest dimarts, 24 de febrer amb l'actuació del meu amic Ferran Esteve (la víctima), en Joan Díaz (piano) i l'Oriol Roca (bateria). Al Ferran se'l pot llegir a ritmes.net, al Rock & Classic de l'Avui o a la revista Jaç.

Jo no em perdria aquest cicle de concerts gratuïts al Robadors 23. No tots els dies tenim l'oportunitat de criticar al crític ni de viure un suïcidi musical en directe... ;-)