Sembla que he estat a una bombolla els darrers dies, que em llevo avui amb la notícia que The Legend of the Seeker segurament serà cancel·lada. Drama, drama, drama. Pel contrari, també rebo la notícia que A Game of Thrones tindrà una temporada sencera de 10 capítols, quines coses.

Aquestes sèries semblen la cara i la creu d'una mateixa moneda: totes dues adaptacions literàries, i totes dues adscrites al gènere fantàstic. The Legent of the Seeker, però, molt més lleugera, familiar i procliu a l'aventura optimista, per dir-ho d'alguna forma. Amb el tiet Disney darrera, The Legent of the Seeker s'ha pogut permetre el luxe de passar bastant de l'argument original de les novel·les de Terry Goodkind convertint-se un una adaptació lliure, digna i divertida que no ha assolit l'audiència desitjada.

A Game of Thrones, pel contrari, no crec que pugui permetre's el luxe d'innovar gaire respecte a l'argument de les novel·les de George R. R. Martin. Ni els fans ho tolerarien ni l'HBO voldria prescindir del sexe i la sang que promet A Game of Thrones. Es tracta d'una història enormement èpica la primera part de la qual s'haurà d'explicar en 10 capítols que segur que resulten caríssims, tant caríssims que la preocupació general, quan encara queda un any per l'estrena, és que sigui tan costosa que l'acabin cancel·lant, com va passar amb Roma, deixant-nos amb la mel als llavis.

L'expectació, però, és inevitable, i hi ha qui diu que l'adaptació de A Game of Thrones posarà televisivament el gènere fantàstic molt més amunt del que ens han acostumat sèries com The Legent of the Seeker o Xena, per exemple, d'una forma similar a la maduresa que ha assolit la ciència ficció amb Battlestar Galactica. Si? Ambiciós, oi? Permeteu-me que aquest cop em prengui les coses amb calma i ho deixi en un "ja veurem", per molt que en el fons del meu cor desitgi que d'aquí a uns anys tota la saga que inicia A Game of Thrones decori orgullosament, en el format audiovisual que sigui, alguna estanteria de casa.

Per cert, la foto és la primera imatge que tenim de l'adaptació.

Anteriorment: L'adaptació de Canción de Fuego y Hielo

Ho puc dir ben alt:

El món és un lloc millor ara que Sandra Bullock té un Oscar.

I és que mai no em cansaré de dir que Sandra Bullock mola, i punt. Fins i tot em permeto citar-me a mi mateixa.

Us deixo amb l'adorable discurs d'acceptació de l'Oscar:

I també amb el divertit discurs d'acceptació del Razzie... i és que s'ha de ser molt gran per guanyar un Oscar i un Razzie el mateix any.

No és una llegenda urbana: els gossos es tornen bojos quan senten la sintonia de la sèrie Law & Order:

El senyor Bash Dibra, un famós entrenador de gossos, diu que això passa perquè la música conté clarinets a decibels molt alts, i que és una determinada nota la que provoca en els gossos la necessitat d'udolar. Això sí, no significa necessàriament que ho estiguin passant malament, així que no us sentiu culpables si feu la prova amb les vostres bestioles (jo estic desitjant anar a casa dels meus pares per provar-ho amb el coco, el bono, la tula i la chatis), clar que si no en teniu prou amb el vídeo que he posat, a nastynets han fet una recopilació.

Font: www.nypost.com (i el genito, gràcies!)

Diumenge va morir Ricard Palmerola, un referent radiofònic que, mira quines coses, és més conegut entre nosaltres, víctimes de la cultura popular, com la veu de Yoda tant en castellà com en català. És el que hi ha. Recordo que durant una entrevista, Constantino Romero, amb la carrera que té a sobre, expressava com el fascinava que el paressin pel carrer i l'únic que li demanessin  fós que digués: Luke, soy tu padre.

Jo sóc d'aquelles que ha de mirar regularment La Guerra de les Galàxies et altres per purificar l'ànima. I sí, tinc una petita reproducció de Yoda que parla i mou les orelles, què passa. Així que, Ricard, des del fons del meu cor fan et dic: que la Força t'acompanyi.

I a vosaltres, com a amant de les pertorbacions a la Força, us deixo amb un parell de vídeos de Weird Al Yankovic que a mi sempre m'alegren el dia:

Vaig ràpid que molts estareu treballant i amb aquesta actitud no aixecarem mai el país, carai!

Començo amb la flashmob starwars style de fa uns dies a Bristol. Estic per iniciar l'organització d'una semblant al Gran Via 2.

Com que el post em quedaria una mica soset si acabés aquí, us poso tot un clàssic: "La guerra dels raves":

Vaja, que tot plegat només perquè volia posar-vos aquest, de vídeo... introducing Kitty Leia!

I per compensar-ho, una mica de preses falses, que algú hi haurà que marxi amb mal sabor de boca, amb tot el Kitty affair. Però abans, un off topic total: no us sembla que els na'vi son una mica Jar Jar Binks en blavet?

Darrerament hem pogut veure com les cadenes espanyoles s'han posat les piles amb sèries com Perdidos, Flash Forward o House emetent-les pocs dies després de l'estrena als EUA. És evident que a molts responsables de teles els preocupa que quan ells emeten una sèrie, gran part de l'audiència ja l'ha vist, diguem, per altres vies, i està bé que busquin solucions, clar que encara ens queda molt per caminar.

No m'agradaria entrar en el debat de la pirateria. A nivell personal, si algú m'ofereix la possibilitat de veure les sèries l'endemà que s'han emès als EUA, pagaria la quota corresponent gustosament. Ara per ara això no és possible, i cal buscar altres vies per veure les sèries.

És per això que dedico aquest post a aquelles persones que, de forma més o menys altruista o no, subtitulen les sèries amb una velocitat vertiginosa de forma que la resta les podem veure i, especialment, les podem entendre. Que sí, que si pilles una mica bé l'anglès a vegades és evident que els subtítols no són gens acurats, però eh! que en molts casos ho fan "por amor al arte"! És més, a vegades tenen prou sentit de l'humor com per subtitular així una escena on Patrick Jane (El mentalista) no pot arrencar el cotxe:

Gràcies, nois!

Si seguiu les sèries a ritme USA, darrerament heu pogut comprovar que moltes han fet el que en diem parón. Per què? Per què? Per què? Doncs per moltes i diverses raons.

Primer, els JJOO. Els emet l'NBC però moltes altres cadenes també han decidit "parar". Segon, perquè gener/febrer és l'època de l'any on s'incorporen sèries que no no van començar el passat setembre (el que en diuen mid season) i clar, s'ha de deixar puesto. I tercer, perquè els surt de l'arc del triomf.

Total, que ahí van algunes dates d'incorporació de sèries que ens han deixat provisionalment aquests dies:

Chuck
Darrer emès: 8 de febrer (Chuck vs. the Mask)
Torna: 1 de març (Chuck vs. the Fake Name)

How I Met Your Mother
Darrer emès: 8 de febrer (Rabbit or Duck)
Torna: 1 de març (Hooked)

The Big Bang Theory
Darrer emès: 8 de febrer (The Large Hadron Collision)
Torna: 1 de març (The Escelsior Acquisition)

The Good Wife
Darrer emès: 9 de febrer (Hi)
Torna: 2 de març (Bang)

Community
Darrer emès: 11 de febrer (Communication Studies)
Torna: 4 de març

30 Rock
Darrer emès: 11 de febrer (Anna Howard Shaw Day)
Torna: 4 de març

The Mentalist
Darrer emès: 11 de febrer (Blood in, Blood Out)
Torna: 4 de març (Red Herring)

Gossip Girl
Darrer emès: 7 de desembre (The Debarted)
Torna: 8 de març (Jenny, Full of Grace)

Castle
Darrer emès: 8 de febrer (Suicide Squeeze)
Torna: 15 de març (The Mistress Always Spanks Twice)

10 Things I Hate About You
Darrer emès: 8 de setembre (Don't Leave Me This Way)
Torna: 29 de març (Da Repercussions)

V
Darrer emès: 24 de novembre (It's Only the Beginning)
Torna: 30 de març

In Plain Sight
Darrer emès: 9 d'agost (Don't Cry For me Alburquerque)
Torna: 31 de març (Father Goes West)

Bones
Darrer emès: 4 de febrer (The Devil in the Details)
Torna: 1 d'abril (The Bones on the Blue Line)

Fringe
Darrer emès: 4 de febrer (Jacksonville)
Torna: 1 d'abril

Stargate Universe
Darrer emès: 4 de desembre (Justice)
Torna: 2 d'abril

Glee
Darrer emès: 9 de desembre (Sectionals)
Torna: 13 d'abril (Hello)

Vaja, No puedo con mi vida, que és el que va dir Raquel quan va veure que entraven a la casa Nominator Pepe i Raquel, l'altra Raquel, la boja Raquel, la que et trobes de nit a un carreró i t'ho fas tot a sobre.

Jo tampoc no puc amb la meva vida, però aquesta reacció me la provoquen Niki i Bea, el duet còmic d'aquesta edició que la Milá, amb un parell, diu que és un nou format, però és que ella és tan gran que no només pot dir el que li surti del "bolo" sinó també de la "rajeta" d'allò més sagrat.

Doncs això, que estic a tres nanosegons de fer-me fan de Niki i Bea, parella tragicòmica, i és que quan es diuen coses com: mira chico, métete el dedo en el culo y te haces el muerto, jo em quedo sense paraules. Oh My Frakking God, m'estarà sortint un bloc-escombraria?

I sí, Mercedes, amb els cabells ben llisos estàs més mona. Per cert, menció especial al moment borderline post-nominació de Melania i Piero.

Ahir es va jugar la final de la lliga nacional de futbol americà (NFL) entre els New Orlean Saints i els Indianapolis Colts. Van guanyar els Saints, però desenganyem-nos, del futbol americà no m'interessa gaire més del que passi a Dillon, Texas. De la Super Bowl, clar, el més interessant és mirar els anuncis creats per l'ocasió que s'emeten entre temps i temps d'un partit que presumeix ser un dels més grans esdeveniments televisius de l'any.

Us deixo amb la selecció dels millors anuncios que han fet els nois de TV Squad. Se els voleu veure tots, els tenen a aquí.

The Late Show With David Letterman. La primera sorpresa de la nit. Jay Leno, amb tota la polèmica de l'affair Conan O'Brien ben recent, apareix a un anunci amb la competència (David Letterman). Ah! I Oprah pel mig. Molt gran. Quan passen coses com aquesta no hi ha dubte que als estats juntets fa molts anys que viuen en maduresa televisiva.



Coke: "Hard Times" (Simpsons i Coca-Cola=perfecció)



Snickers: "Betty White" (una de les més entranyables Chicas de Oro)



Home Away: "Hotel Hell Vacation" (quan les estrelles de cine anuncien pàgines web)



Google: "Search On"



Doritos: "Play Nice"



Flo TV: "Moments"



Bud Light: "Voice Box"




I un parell que no estan a la llista de TV Squad, però que no me n'he pogut estar:

Universal Orlando: "Harry Potter"



Disney: "Alice in Wonderland"

Teleescombraria, merda televisiva, trunya catòdica i tot el que vulgueu, per definir... per definir què? Serà que de tant pensar en el "forma" i "informa" ens hem oblidat de l'"entreté"? Portem anys entestant-nos en que la tele ens formi, a més d'informar-nos i entretenir-nos, i jo no sé si és que vivim acomplexats o què ens passa que ens indignem quan, com és lògic, la televisió no arriba a il·luminar el camí de la humanitat.

Ahir Gran Hermano va tenir moments molt, molt grans. Enormes. Afortunadament, avui dia l'oferta és gairebé infinita. Molts estaríeu mirant Perdidos, uns altres el telefilm del Suárez, i fins i tot algú hi hauria enganxat a algun documental sobre la reproducció de la formiga hermafrodita sud-africana, que hi ha gent per tot. Només em pregunto quan començarem a viure en la veritat (gràcies, Víctor Amela, per l'expressió) i deixarem d'erigir-nos en guardians de la moral i la formació superior per assumir, que ja toca, que la televisió és, per damunt de tot, entreteniment, i que Gran Hermano entreté, i molt... Ah! I Sálvame també.