Un equip d'investigadors britànics ha fet un curiós descobriment: les dones que tenen un nivell baix de progesterona a la saliva tenen moltes més possibilitats de tenir un part prematur (abans de la setmana 37) que les que tenen uns nivells normals d'aquesta hormona.

Així, segons la seva investigació, en la qual han participat prop de 900 dones, amb un simple test de saliva es podria predir quin risc es té de parir abans d'hora. La prova es podria practicar a partir de la setmana 24 i seria molt fàcil de fer.

El test, segons els experts, seria molt útil ja que permetria preparar el part amb antelació en cas de risc de part prematur (que el seguiment de l'embaràs es faci en un centre especialitzat en nadons prematurs, per exemple). A més, l'embarassada podria fer repòs, cuidar-se més, administrar els medicaments oportuns per a una maduració del fetus més ràpida o per retardar el part...

Es considera que un nadó és prematur quan neix abans de la setmana 37 d'embaràs i, si ho fa abans de la setmana 34, és prematur extrem. La majoria dels nadons prematurs sobreviuen (aproximadament el 80% a partir de la setmana 28 de gestació), tot i que poden presentar algunes complicacions, sobretot pulmonars i cardíaques, i necessiten cures especials. Es considera que un embaràs  ja ha acabat el seu procés entre les setmanes 38 i 42.

L'estudi ha estat publicat a la revista The British Journal of Obstetrics and Gynecology.

Segons un informe elaborat per la Fundació Espanyola del Cor, el 60% dels diputats espanyols tenen excés de pes o són obesos, la qual cosa els suposa un greu risc cardiovascular. A més, el 23% tenen un perímetre de cintura superior al que seria aconsellable, un altre 23% té hipertensió i un 15%, colesterol.

D'altra banda, només el 35% cuida el seu cor fent exercici diari i seguint una dieta saludable i pobre en greixos.

Aquestes dades demostren, segons la Fundació Espanyola del Cor, la poca conscienciació que hi ha entre els nostres polítics sobre les malalties cardiovasculars i els ha demanat que donin exemple adoptant conductes de vida més saludable. Segons la Fundació, els resultats serien extrapolables al conjunt de la població.

Una nova tècnica permet reduir el tractament de radioteràpia de les malaltes de càncer de mama a només 5 dies, enfront de les 5 o 7 setmanes que calen amb el sistema tradicional. El 'miracle' es coneix com a baló endocavitari (MammoSite, és el seu nom comercial) i ja s'aplica amb èxit a l'Institut Universitari Dexeus.

El MammoSite consisteix en col·locar, durant l'operació d'extirpació del tumor de mama, un aplicador inflable a la zona afectada. Després, a través d'un altre aplicador, s'introdueix directament una font radioactiva. El tractament comença uns quatre dies després de l'operació quirúrgica i s'allarga durant només 5 dies més, amb dues sessions diàries.

Els resultats són els mateixos que la radioteràpia normal, però molt més ràpids. La nova tècnica, que és molt més còmoda per a la pacient, es pot fer servir en tumors de mama petits, de menys de 2,5 centímetres, i que estiguin allunyats de la pell.

Cal recordar que el càncer de mama és el més freqüent entre les dones. A Espanya es diagnostiquen uns 16.000 casos cada any, sobretot entre dones d'entre 45 i 65 anys, i es calcula que e1 de cada 8 dones el patiran. Avui dia, gràcies als programes de detecció precoç i els avanços mèdics té un alt nivell de supervivència, del 83% als cinc anys.

Informació facilitada per l'Institut Universitari Dexeus

Com el preservatiu, el diafragma també és un mètode anticonceptiu 'de barrera'. És una caputxa de goma que es col·loca al fons de la vagina i que cobreix l'entrada de l'úter, de tal manera que impedeix que els espermatozoides es trobin amb l'òvul. Protegeix de l'embaràs però no de les malalties de transmissió sexual ni de la sida. Cal anar a un centre sanitari perquè ens el prescriguin, ja que hi ha de mides diverses, i perquè ens expliquin com es col·loca exactament. La seva durada és de tres o quatre anys.

Cal tenir en compte:
- S'utilitza sempre amb crema espermaticida.
- Es pot posar des de dues hores fins al moment abans de la relació sexual i, posteriorment, s'ha de mantenir col·locat de sis a vuit hores després de l'última relació sexual amb penetració.
- Un cop retirat, es renta amb aigua i es guarda dins del seu envàs.
É- s senzill de col·locar i, ben utilitzat, és molt segur.

Informació elaborada en col·laboració amb la Diputació de Barcelona.

El comí, també conegut com a fenoll de prat, és una herba aromàtica que s'usa des de l'època dels egipcis per condimentar els plats. És una espècie molt típica en la cuina mediterrània i àrab i es pot usar en gairebé tots els guisats (verdura, llegums, carn, peix,...)

Del comí, s'usen els fruits, que són minúsculs. D'aquí ve la dita castellana 'Me importa un comino', que significa 'Tant se me'n dóna'. Tot i ser tant petit, però, el seu sabor i les seves propietats són enormes!

De fet, més enllà de donar gust, el comí també té propietats medicinals i és una planta molt venerada per les seves qualitats, sobretot digestives. Es considera un bon remei estomacal, que obre la gana, estimula la digestió i facilita l'evacuació. Així mateix, està provada la seva eficàcia per eliminar els gasos intestinals.

El comí també pot usar-se si tenim diarrea i diabetis i, per a les dones, és útil per alleugerir les menstruacions doloroses i per augmentar la producció de llet.

Uns professors nord-americans podrien haver descobert la base de l'elixir més buscat per la humanitat: el de l'eterna joventut. És la rapamicina, un antibiòtic que s'extreu d'un fong originari de l'Illa de Pasqua i que des de fa anys s'usa per prevenir el rebuig en els trasplantaments d'òrgans.

De moment, els efectes de la rapamicina com a 'font de vida' només s'han provat en ratolins. S'ha comprovat, però, que els animals als quals se'ls ha administrat van tenir “un significatiu augment” de la seva longevitat. En concret, van viure fins a un 38% més que els ratolins que no van beure l'elixir.

Els autors d'aquest descobriment han advertit, però, que no tot són avantatges. Han assegurat que la rapamicina té efectes negatius en el sistema immunitari, per la qual cosa el seu ús no es recomana en persones sanes (recordem que és el tractament per prevenir el rebuig d'òrgans). Per tant, abans que es pugui fer servir com a solució per alentir l'envelliment, caldrà seguir investigant per eliminar aquests efectes secundaris.

L'estudi ha sortit publicat a la revista científica Nature.

Està comprovat que la grip comuna afecta especialment les persones més dèbils: la gent gran, els nens i els malalts crònics. La grip A, en canvi, està atacant sobretot persones joves, la majoria d'elles sanes i fortes (prop del 90% de les víctimes mortals tenia menys de 59 anys i la mitjana d'edat dels casos diagnosticats és de només 20 anys).

Per què aquesta diferència? Doncs, ara per ara, això és encara una incògnita, la qual cosa està dificultant molt la decisió sobre qui s'haurà de vacunar contra la nova grip. I és que, abans, caldria saber quins són els grups de risc i com actua el virus.

Hi ha diferents teories que explicarien perquè la grip A afecta més els joves, tot i que cap s'ha donat com a 100% certa. La principal és que les persones grans, nascudes abans de 1955, podrien comptar amb anticossos contra el nou virus perquè haurien tingut contacte amb virus similars.

També hi ha qui creu que els joves estan resultant més afectats perquè viatgen més (molts s'han contagiat en viatges d'estudis, per exemple) o perquè el seu sistema immunitari, molt més fort, provoca un efecte rebot i, en lloc d'atacar el virus fa que aquest es torni més fort.

A banda de per què afecta més els joves, el virus deixa altres interrogants que encara no s'han pogut resoldre: Per què gairebé no hi ha hagut casos entre nens menors de 2 anys? Per què la grip A afecta de manera especialment greu les dones embarassades? Per què afecta més els diabètics?

I el dubte més important: Per què en la majoria de casos és una malaltia lleu i en altres, en canvi, és letal? I és que moltes de les víctimes mortals han estat persones amb problemes de salut previs, majoritàriament respiratoris, però d'altres han estat joves totalment sans i no hi ha cap causa aparent que expliqui perquè han mort.

 Caldrà seguir investigant...

L'exitós àlbum Thriller de Michael Jackson inclou una cançó, Morphine, que en el moment del seu llançament, l'any 1997, va passar gairebé desapercebuda però que ara està en el centre de la polèmica. I és que es tracta d'una oda a les drogues, on 'Jacko' alaba els tributs del Demerol (“Demerol, Demerol, oh Déu, ell pren Demerol”, diu la cançó), el medicament que s'apunta com a causa principal de la seva mort a l'espera dels resultats definitius de l'autòpsia. Ja hi ha qui diu, fins i tot, que Morphine era una premonició sobre quin  seria el final del rei del pop.

Què és, però, exactament el Demerol, aquest medicament que ha estat associat a la vida de Michael Jackson durant més de dues dècades i del qual ara tothom en parla?

Doncs bé, el Demerol és una analgèsic molt fort de la família dels opiacis que a Espanya es comercialitza sota el nom de Dolantina i el principi actiu del qual és la petidina. No es ven a les farmàcies i només s'administra sota estricte control mèdic als hospitals en pacients que pateixen dolors molt severs, com ara els malalts de càncer.

Ataca el sistema nerviós central i, com la resta d'opiacis (com la morfina o la metadona) és molt addictiu, causa dependència i síndrome d'abstinència. Té nombrosos efectes secundaris, com ara vòmits, somnolència, eufòria, mal de cap i visió borrosa, entre d'altres. A més, pot provocar taquicàrdies i, fins i tot, un parada cardíaca si no s'administra correctament, que sembla que és el que li va passar a Michael Jackson.

Aquest dilluns, 29 de juny, s'ha celebrat el primer Dia Europeu de l'Esclerodèrmia, una malaltia rara molt agressiva i degenerativa que ja afecta a més de 3 de cada 100.000 habitants, sobretot gent jove. La jornada, impulsada per l'Associació Espanyola d'Esclerodèrmia, ha volgut servir per donar a conèixer aquesta malaltia. 

L'esclerodèrmia es manifesta a la pell, que s'infla i s'endureix. Els símptomes més comuns són cansament i debilitat, dolors articulars, musculars, inflor de les mans i falta de mobilitat.

A més, a mesura que la malaltia avança, acostumen a aparèixer ferides complicades, sobretot a les mans i els peus, i deformitats a la cara. Es calcula, així mateix, que prop del 70% dels malalts pateix alguna discapacitat i que la meitat d'ells pateix depressió. Per tot plegat, aquests malalts veuen molt minvada la seva qualitat de vida,

La doctora Patrícia Carreira, reumatòloga de l'Hospital 12 de Octubre de Madrid i presidenta de l'Associació Espanyola d'Esclerodèrmia, ha explicat que és una malaltia pròpia de les dones, tot i que també es dóna entre els homes. Ha dit que és molt difícil fer un diagnòstic precoç i aplicar tractament perquè en cada pacient es manifesta d'una forma diferent (hi ha més d'una cinquantena de tipus d'esclerodèrmia) i no es detecta fàcilment.

S'ha triat el 29 de juny com a Dia Europeu de l'Esclerodèrmia perquè es commemora el naixement i la mort del pintor Paul Klee, que va morir afectat per aquesta malaltia l'any 1940. A la imatga, es pot veure un quadre de Klee, on l'artista va voler plasmar els efectes de l'esclerodèrmia.

Les persones fumadores tenen fins a quatre vegades més risc de patir artritis reumatoide, una malaltia greu que afecta les articulacions, que les no fumen. Així s'assegura en un estudi elaborat pel doctor Alejandro Balsa, cap de reumatologia de l'Hospital de la Paz de Madrid, entre més de 560 pacients. L'estudi s'ha presentat durant la Lliga Europea contra les Malalties Reumàtiques, el congrés més important d'Europa sobre aquestes patologies, i és el primer que es fa a Espanya per confirmar la relació entre l'artritis reumatoide i el tabac.

El doctor Balsa ha detallat que l'artritis reumatoide té un component genètic i un altre d'ambiental. En el seu estudi, ha pogut demostrar que el tabac és el principal factor de risc no genètic i, a més, que té la mateixa influència que el factor genètic més conegut fins ara. Si se sumen els dos factors, ha dit Balsa, (el tabaquisme i la genètica), el risc de patir artritis reumatoide es multiplica per 10.

L'artritis reumatoide és una malaltia greu i crònica que causa la inflamació de les articulacions, sobretot de les mòbils, com les de les mans, peus, canells, colzes, malucs i genolls. Provoca dolor, rigidesa, inflor i pèrdua de mobilitat i pot acabar afectant els ossos, els lligaments i els tendons.

Les persones que la pateixen, uns 200.000 en el conjunt d'Espanya, no poden realitzar les tasques de la vida quotidiana, ja que és una malaltia molt incapacitant, i pateixen un deteriorament de la seva qualitat i expectativa de vida. Afecta persones de totes les edats i sexe però, especialment, dones d'entre 30 i 50 anys.

Informació facilitada per la Societat Espanyola de Reumatologia.