Les zoonosis són les malalties que es transmeten dels animals als homes i que poden provocar símptomes diversos, des de diarrees o vòmits fins a la mort. Les principals fonts de contagi són el contacte directe amb bestiar, així com el consum de carn i ous. La millor prevenció és evitar menjar carn i peix crus i cuinar bé tots els aliments per tal d'eliminar els possibles bacteris.

Aquestes malalties són cada cop menys freqüents, ja que cada vegada tenim menys contacte amb animals vius i, a més, els controls dels aliments que consumim són més estrictes que anys enrere.

Les zoonosis més freqüents a Europa
Tot i això, cada any es produeixen milers de casos de diferents tipus de zoonosis. Segons l'Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), que ha publicat la llista de les zoonosis que tenen més incidència entre els ciutadans europeus, la més freqüent és la campilobacteriosis, amb 200.500 casos detectats al 2007, gairebé un 15% més que un any abans. Aquesta infecció, provocada sobretot pel contacte amb la carn de pollastre, causa febre, diarrea i rampes.

La segona zoonosis més freqüent a Europa és la salmonel·losi. Tot i que la seva incidència va a la baixa, al 2007 encara va afectar més de 150.000 europeus, 1.500 dels quals van morir. El bacteri de la salmonel·la es troba sobretot a la carn de pollastre i porc i, també, als ous. La listeriosi, provocada pel bacteri de la listèria, se situa en tercer lloc del rànquing, amb 1.554 casos. En aquest cas, però, cal tenir en compte que es tracta d'una malaltia molt greu, que presenta una mortalitat de prop del 20%, sobretot entre la gent gran. A més, es molt perillosa per a les dones embarassades, ja que provoca avortaments. El peix és la principal font de contagi.

Altres zoonosis que recull la llista, tot i que tenen una incidència mínima són la brucel·losi (560 casos), que transmeten les cabres, ovelles, vaques i porcs i provoca febre; i la ràbia (3 casos), que es contrau generalment per la mossegada d'animals infectats pel virus.

Durant el Nadal es consumeixen molts més aliments que poden provocar al·lèrgies, com ara mariscos o peixos. També poden ser font d’al·lèrgies els fruits secs i algunes fruites com ara el préssec, el kiwi o el raïm, així com els dolços elaborats amb llet i ous com els torrons o el massapà o amb certs colorants.

Les al·lèrgies alimentàries s’acostumen a traduir en urticàries, inflamacions cutànies i picors, que apareixen entre 30 minuts i tres hores després d’haver menjat. També poden provocar problemes respiratoris, així com nàusees, vòmits, diarrees, dolors abdominals intensos, tos, mocs o esternuts.

Normalment, aquests símptomes acostumen a desaparèixer per ells mateixos però, si l’al·lèrgia és aguda, pot ser molt perillosa i pot provocar fins i tot la mort per parada cardíaca o insuficiència respiratòria. Per això, si els símptomes són greus cal anar immediatament a un centre hospitalari on ens donaran el tractament més adequat.

Alguns consells per prevenir les al·lèrgies
- Cal mantenir ben conservats els peixos i mariscs i, en cas de dubte sobre el seu estat, no ingerir-los.

- Congelar tot el peix que vulguem menjar cru o poc fet. És l’única manera de prevenir l’anisakis, un paràsit que habita dins dels peixos i que provoca fortes al·lèrgies.

- Llegir atentament l’etiquetatge de tots els productes que anem a consumir. Ens hem de fixar, sobretot, si duen fruites, fruits secs o altres ingredients als quals siguem al·lèrgics.

- Si mengem fora de casa, preguntar al cuiner si ha utilitzat algun producte que ens pugui provocar al·lèrgia.

I si patim una reacció al·lèrgica...
Si malgrat seguir aquests consells, es té una reacció al·lèrgica, cal seguir aquestes passes: - Apuntar en un full tot el que hem menjat. Serà una bona eina per saber què ha provocat la reacció.

- Si sabem quin aliment ha provocat la reacció, cal eliminar-lo completament de la dieta. La millor solució, per tant, és no tornar a menjar-ne mai més. No existeixen fàrmacs preventius.

- Anar ràpidament a un centre hospitalari si els símptomes són greus.

- Un cop controlada la reacció, és recomanable visitar un al·lergòleg.

S’acosten les festes de Nadal i, en els propers dies, ens reunirem amb la família, els amics o els companys de feina al voltant d’una taula ben farcida i a on, segurament, no faltaran el caldo i la carn d'olla, els canelons, el pollastre, el marisc, els torrons, els massapans i tota mena de dolços.

És el temps dels excessos culinaris, on omplim massa la panxa i ens passem amb les calories ingerides, la qual cosa ens pot provocar més d'una indigestió. Per evitar-ho, és important que, a l'hora d'elaborar el menú nadalenc, ens decantem per plats més lleugers i saludables.

Alguns consells útils són preparar els postres amb fruita i, tot i que no poden faltar a la taula, no abusar dels dolços nadalencs (torrons, massapans, polvorons, bombons...). També seria bo acompanyar els plats amb verdures (saltejades, al forn, a la planxa, confitades...), triar carns que no siguin molt grasses, fer plats de peix, no fer racions gegants i incloure amanides o saltejats de verdures com a entrants.

I recorda: tot i que sigui Nadal, no t'afartis i menja amb seny!

L'OCU ha analitzat una vintena de cereals per a nens de diferents marques i ha detectat que gairebé tots “sobrepassen amb escreix el límits acceptables de sucre”. Per això, assegura l'organització, aquests productes no són “tan saludables” com semblen.

A més, ha detectat que la presència de fibra és molt escassa, ja que la majoria s'elaboren amb farines refinades, una qüestió que no sempre queda reflectida als envasos . Com a punt positiu, s'ha vist que els nivells de sal i greixos no són excessius, excepte en casos molt puntuals.

Aquest estudi forma part d'una campanya de l'Organització Mundial de la Salut, a què s'han adherit més de 200 organitzacions de consumidors d'arreu del món, per crear un codi de comercialització internacional d'aliments per a nens. Aquest codi demana, entre d'altres punts, que no es promocionin aliments poc saludables als mitjans de comunicació i que no s'incloguin regals, joguines o altres articles que incitin als petits a menjar productes poc saludables.

Segons l'OCU, les marques de cereals vulneren aquest codi, ja que la majoria utilitzen regals i jocs per fer-los més atractius i tenen els dibuixos animats com a referència constant. A més, ha denunciat, “hi ha un bombardeig publicitari” d'aquests productes, amb més de 150 anuncis en una setmana a les sis principals cadenes d'àmbit nacional i a les hores que els nens estan a casa.

Cal saber que els cereals per a adults, tot i que no són tan atractius visualment ni tan dolços, són molt més saludables. Tenen menys quantitat de sucre, carbohidrats i calories i més proteïnes i fibra.

Informació facilitatada per l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU).

Menjar nous cada dia pot frenar l'evolució del càncer de mama i que el tumor creixi més a poc a poc. És la principal conclusió d'un estudi realitzat per la Marshall University i que ha sortit publicat en el darrer número de la prestigiosa revista científica Nutrition and Cancer.

Per fer l'estudi, es va alimentar un grup de ratolins amb l'equivalent a dos grapats de nous diaris en els humans i un altre grup amb una dieta que no incloïa aquests fruits secs i es va comprovar que els ratolins alimentats amb nous trigaven el doble en registrar un augment en la mida dels seus tumors.

La raó és senzilla. Resulta que les nous són molt riques en àcids grassos Omega3, antioxidants i fitosterols, tres components que ajuden a fer més lent el creixement de les cèl·lules canceroses. L'estudi, doncs, confirma els beneficis de seguir una dieta rica en àcids grassos Omega3 i la necessitat de reduir les dietes amb un elevat contingut de greixos saturats.

Cal recordar que a Espanya es diagnostiquen 16.000 nous caos de càncer de mama cada any i es calcula que una de cada vuit dones podria patir la malaltia al llarg de la seva vida. Unes 5.700 dones moren cada any a Espanya per aquest tipus de càncer, la qual cosa representa el 3,3% de la mortalitat entre les dones.

El sobrepés no és només un problema dels adults. De fet, cada vegada hi ha més nens i joves que el pateixen. Un estudi elaborat per la Universitat Autònoma de Madrid així ho confirma i ens deixa aquestes alarmants dades que fan pensar: el 17% dels nens d'entre 9 i 17 anys acumula nivells alts de greix i el 35%, nivells moderadament alts.

L'excés de greix és molt més que un problema estètic. A la llarga, pot tenir repercussions molt negatives per a la salut dels nens i joves i desencadenar en malalties com l'obesitat, el colesterol o la diabetis.

Les causes principals de la gran incidència del sobrepés entre els nostres joves són una alimentació inadequada i el sedentarisme. En aquest darrer punt, l'estudi recull que més de la meitat dels nens només fan exercici a les classes de gimnàstica de l'escola. Això suposa poc més d'una hora real a la setmana, mentre que els experts recomanen fer exercici, com a mínim, tres hores setmanals.

El sedentarisme, a més d'afavorir l'acumulació de greixos, fa que prop de la meitat dels joves presentin dificultats greus de flexibilitat (no es poden tocar la punta dels peus amb la mà sense doblegar els genolls), la qual cosa els pot provocar a mitjà termini mals d'esquena. A més, s'ha detectat un greu dèficit greu d'adaptació cardiorespiratòria (quan fan exercici, la seva freqüència cardíaca puja massa i no poden reduir les pulsacions a un nivell normal).

Finalment, l'estudi ha detectat que la falta d'exercici té una incidència negativa en l'autoestima. I és que els joves que practiquen algun esport fora de l'escola la tenen més molt més alta.

Així que, ja ho saps, si tens fills, anima'ls a fer exercici fora de l'escola. Ah! I pots aprofitar-ho com a excusa per acompanyar-los i moure't tu també una mica! El vostre cos us ho agrairà!

El préssec és, juntament amb el meló, l'aliment que causa més al·lèrgies a Espanya. En la majoria dels casos, el problema ve per un contacte amb la pell peluda d'aquesta fruita d'estiu, que pot provocar l'aparició de granets, vermellor i esternuts.

Així s'extreu de l'estudi EuroPrevall, el primer que es realitza a Europa per avaluar la prevalença de les al·lèrgies alimentàries. Està finançat per la Unió Europea i s'està desenvolupant entre 30.000 pacients d'una vintena de països des de fa més de tres anys, amb 24 aliments.

Una dada curiosa de l'informe és que les al·lèrgies varien depenent del territori. Així, mentre que a Espanya els aliments amb més al·lèrgics són el préssec i el meló; als països de l'Europa de l'Est són l'api i a les avellanes i a Centreeuropa, l'avellana i la poma.

També destaca que entre els nens les al·lèrgies més freqüents són a la llet i l'ou però que, a mesura que ens anem fent grans, desenvolupem tolerància a aquests aliments. Llavors, comencen a arribar altres al·lèrgies, com al peix, el marisc o les fruites.

Es calcula que a Espanya hi ha més d'un milió de persones amb al·lèrgia a algun aliment. Molts d'ells, però, ni tan sols ho saben. Aquest tipus d'al·lèrgies poden provocar des d'un lleuger malestar (urticàries, picors, esternuts, mal de panxa, nàusees, diarrees...) a reaccions molt greus, que fins i tot poden ser mortals.

Un suc de fruites que s'anuncia com a “lliure de greixos” costa gairebé el doble que un que no ho fa. I, això, que cap suc, en principi, conté greixos. Llavors... per què ho diuen en lletres gegants a l'etiqueta? Doncs, simplement, per poder vendre el mateix producte molt més car fent creure que és més bo per a la salut que el de la competència.

Un altre exemple: hi ha una llet que diu que té tonalín. Es ven a uns 1,50 euros, quan el preu mitjà del litre de llet no arriba a l'euro. El més curiós, a banda de la diferència de preu? Doncs que el tal tonalín és una substància que no existeix, és només una invenció per vendre més llet i més cara.

L'associació de consumidors Ceaccu ha detectat aquests i molts altres enganys després d'analitzar les etiquetes i la publicitat de més de 400 productes. L'entitat denuncia que són 'trampes' cada cop més habituals que han nascut a recer de la moda dels aliments funcionals, que són aquells als que se'ls afegeix alguna propietat extra (amb fibra, sense sal, amb Omega3, sense colesterol, sense greixos, amb vitamines, amb calci...) De fet, segons les seves dades, una de cada tres etiquetes d'aquests presumptes aliments funcionals contenen algun engany i no compleixen amb la normativa.

L'associació de consumidors ha recordat que cal llegir bé les etiquetes i NO deixar-se enlluernar per la publicitat, ja que no tot el que ens prometen és veritat. A més, ha explicat, seguint una dieta saludable no caldria prendre aquest tipus d'aliments amb 'propietats extra'.

Tot i això, la Ceaccu ha volgut deixar ben clar que aquests aliments no són perjudicials per a la salut i que tots els productes analitzats són TOTALMENT SEGURS! A més, molts d'ells (dos terços de tots els estudiats) sí que tenen les propietats que anuncien i ens poden ajudar.

Demà se celebra el Dia Internacional de la Malaltia Celíaca, una jornada que servirà per tornar a reivindicar més ajudes i reconeixement per a les persones que la pateixen. Enguany es reclamarà especialment que les proves necessàries per saber si es pot patir la malaltia es facin de forma sistemàtica dins el sistema públic.

Què és la celiaquia?
Els celíacs tenen, per una predisposició genètica, una reacció negativa a la ingesta del gluten, que és una proteïna present a molts cereals com el blat, la civada, l'ordi i el sègol. Prendre aquesta proteïna els provoca una lesió al budell prim, la qual cosa afecta la seva capacitat d'absorbir els nutrients dels aliments.

La celiaquia pot mostrar fins a 30 símptomes diferents o no presentar-ne cap i, per això, és molt difícil de diagnosticar (de fet es calcula que hi ha uns 35.000 catalans que són celíacs i no ho saben). Pot provocar, per exemple, anèmia, problemes intestinals, osteoporosi, dolor muscular, retard en el creixement...

Els malalts celíacs tenen una regla bàsica: seguir una dieta 100% LLIURE DE GLUTEN.

Sovint, però, no és fàcil saber quins aliments duen gluten i quins no. Aquest gràfic tant aclaridor els pot ajudar:

A més, per estar més segurs, poden consultar una completa llista elaborada per l'Associació de Celíacs de Catalunya d'aliments lliures de gluten.

Informació elaborada en col·laboració amb l'Associació de Celíacs de Catalunya.

Fa unes setmanes, l'Oliver, un lector d'aquest bloc, va preguntar si l'Actimel "és dolent" per a la salut. I és que, segons sembla, des de fa mesos corre un correu electrònic on s'assegura que aquest producte pot ser perillós.

Per resoldre aquest dubte, he parlat amb la vocal d'Alimentació i Nutrició del Col·legi de Farmacèutics, Assumpció Roset, qui ha assegurat que prendre Actimel “no comporta cap risc” i que, a més, tal com diu la publicitat, és veritat que “pot ajudar les defenses”. Així que, Oliver, ja ho saps, en principi, pots prendre Actimel amb tranquil·litat!

Com un iogurt, però millor
Assumpció Roset ha detallat que l'Actimel és com un iogurt. Els ferments que s'usen en la seva elaboració, però, (els famosos Lactobacilus Casei Imunitass) produeixen més acidesa que els que es fan servir per fermentar els iogurts. Això fa que augmenti la “força dels bacteris bons”, que creen una barrera contra els gèrmens i actuen com a anticossos. Això, segons la nutricionista, pot ajudar a evitar diarrees, infeccions i altres molèsties intestinals.

Així, resumint, podríem dir que els Actimels tenen les mateixes propietats que un iogurt però més potents. També que, com diu la publicitat, aquest producte pot ajudar les nostres defenses. Tot i això, no ens l'hem de prendre com si fos un medicament o un producte miraculós que no permetrà que caiguem malalts, sinó com un complement alimentari més. Com qui menja taronges per evitar la grip, per entendre'ns!

Un lacti més no apte per a algunes dietes
Roset ha explicat que, en principi, en podria consumir tothom. Ha volgut subratllar, però, que l'Actimel és, abans que tot, un lacti que conté greixos saturats i que, per tant, estaria prohibit per a aquelles persones que no poden prendre'n, com ara les que fan dieta o les que tenen el colesterol massa alt. Així, si per la raó que sigui, no podem consumir llet o iogurts sencers, els Actimels tampoc seran recomanables per a nosaltres.

A més, cal tenir en compte que, per mantenir una dieta equilibrada, cada dia cal prendre entre dos i quatre racions de lactis en conjunt i que l'Actimel ja s'ha de comptar com una. I és que, com hem dit, l'Actimel és primer de tot i bàsicament un lacti.

“El difícil és saber la dosi que cal prendre perquè són aliments i no medicaments”, ha explicat la nutricionista, que ha reiterat que prendre Actimel no és dolent sempre i quan no ens excedim amb el consum de lactis de la nostra dieta i que el nostre cos toleri la llet.

Aliments funcionals: sí o no
Finalment, Roset ha recordat que amb una dieta equilibrada no caldria prendre productes funcionals, que són aquells als què se'ls afegeix alguna propietat beneficiosa, i que cada vegada estan més de moda, com ara l'Actimel.

Ha reconegut, però, que aquest tipus d'aliments s'han tornat molt útils pel ritme de vida actual, ja que supleixen les propietats d'alguns aliments que no consumim per falta de temps. Cal tenir clar, però, que els aliments funcionals (tot i que estiguin enriquits o modificats) no deixen de ser aliments i s'han de consumir en les quantitats que es considerin normals. Per tant, no cal abusar-ne! A més, tenen un gran desavantatge: són molt, molt més cars que els productes tradicionals.

Per a més informació sobre aquest tema, al web d'Actimel podeu trobar tres informes, elaborats per Danone, el CSIC i l'Associació Espanyola de Dietistes-Nutricionistes, on s'explica amb més detall perquè l'Actimel no és perjudicial per a la salut.