El comí, també conegut com a fenoll de prat, és una herba aromàtica que s'usa des de l'època dels egipcis per condimentar els plats. És una espècie molt típica en la cuina mediterrània i àrab i es pot usar en gairebé tots els guisats (verdura, llegums, carn, peix,...)

Del comí, s'usen els fruits, que són minúsculs. D'aquí ve la dita castellana 'Me importa un comino', que significa 'Tant se me'n dóna'. Tot i ser tant petit, però, el seu sabor i les seves propietats són enormes!

De fet, més enllà de donar gust, el comí també té propietats medicinals i és una planta molt venerada per les seves qualitats, sobretot digestives. Es considera un bon remei estomacal, que obre la gana, estimula la digestió i facilita l'evacuació. Així mateix, està provada la seva eficàcia per eliminar els gasos intestinals.

El comí també pot usar-se si tenim diarrea i diabetis i, per a les dones, és útil per alleugerir les menstruacions doloroses i per augmentar la producció de llet.

Una de les plantes més populars als herbolaris és la cua de cavall, també coneguda com a asprella. Normalment, es troba en forma de gotes, tot i que també hi ha presentació en pastilles i es pot prendre en infusió.

És una planta molt depurativa. Està indicada en les afeccions infeccioses o inflamatòries de les vies urinàries i com a diürètic en els tractaments de sobrepès i obesitat, ja que afavoreix l'eliminació de l'orina i neteja l'organisme.

En ús extern, serveix com a ajuda en la cicatrització de ferides i úlceres.

Informació elaborada en col·laboració amb el web Fitoterapia.net

Diu una vella llegenda, que fa molts i molts anys, un bruixot va fer menjar a una noia una preciosa flor que va trobar sota un arbre. La noia va caure immediatament en un son profund i va estar adormida durant dies. Quan va despertar, va assegurar que havia estat en un lloc meravellós on hi regnaven la luxúria i les baixes passions. La flor va ser prohibida i es va envoltar de misteri i supersticions...

La flor en qüestió era la belladona, una planta que sempre s'ha relacionat amb la bruixeria i els encanteris. També amb la bellesa, ja que es diu que les dones italianes l'usaven durant l'Edat Mitjana per dilatar les seves pupil·les i 'encantar', així, els fornits cavallers. Precisament d'aquí bé el seu nom 'bella donna' (dona bonica, en italià).

La belladona, però, no és una planta màgica i meravellosa. Tot el contrari, és molt verinosa i pot ser, fins i tot, mortal. Per això, està TOTALMENT PROHIBIT prendre-la sense prescripció mèdica.

Tot i la seva perillositat, s'usa en molts preparats mèdics sota un estricte control. Es fa servir, per exemple, com a anestèsia en les intervencions oftalmològiques, també en alguns tractaments per al Parkinson, per a l'asma, l'epilèpsia, els dolors còlics o els excessos de suor.

ATENCIÓ! Repetim que la belladona, tot i que s'usa en aquests tractaments mèdics i molts altres, és MOLT PERILLOSA. Per tant, hem de ser molt prudents amb el seu ús i MAI, MAI prendre-la pel nostre compte.

De les llavors de la borraina, una planta que també es coneix com com a borratxa, orella d'os o pa-i-peixet, se'n fa un oli (l'oli de borraina), que és una gran font d'àcids greixosos essencials. Per això, serveix per prevenir els trastorns cardiovasculars, com ara la hipertensió o l'infart de miocardi, i també el colesterol.

Aquest oli també té efectes sobre el sistema hormonal i s'utilitza per tractar la síndrome premenstrual, ja que normalitza el cicle, i els trastorns relacionats amb la menopausa.

També té propietats emol·lients, per la qual cosa és útil per mantenir un bon estat de la pell i tractar patologies com la dermatitis o els eczemes i també les ferides.

Finalment, tot i que encara no està demostrat, l'oli de borraina podria ser útil per reduir el risc de recaigudes dels malalts amb esclerosi múltiple. Aquesta propietat, però, encara s'està estudiant.

De la borraina, a més de l'oli de les llavors, també s'usen les flors i les fulles en infusió, que tenen propietats diurètiques, depuratives, antiartrítiques, sedants i antiinflamatòries. També va bé per tractar refredats, faringitis, bronquitis, flebitis i malalties infeccioses, com el xarampió.

L'oli de borraina es pot trobar preparat (en la majoria de casos en forma de píndoles) a les herbolisteries i botigues especialitzades, on us explicaran exactament com usar-lo i si és indicat per a vosaltres. En aquests establiments també hi podreu trobar borraina preparada per fer infusions, normalment barrejada amb altres plantes depuratives com ara l'onagra.

L'anís verd, del qual s'usen els fruits, és una planta amb propietats digestives, molt eficaç per tractar els espasmes gastrointestinals i les flatulències. És molt usat en pediatria, ja que ajuda a evitar els gasos i les diarrees en els nadons.

D'altra banda, l'anís verd també ens serà molt útil si estem refredats, especialment si tenim afectades les vies respiratòries superiors. I és que és una planta molt expectorant que ajuda a desfer les mucositats i a respirar millor.

Una altra propietat d'aquesta planta és que ajuda les persones que volen deixar de fumar. També és utilitzada per les mares que donen el pit per produir més llet.

L'anís verd es pot trobar als herbolaris, on ens aconsellaran la millor manera de prendre'l i ens donaran tota la informació sobre les seves propietats. La seva presentació més habitual són els fruits assecats, que ens serviran per fer infusions.

Informació elaborada en col·laboració amb el web Fitoterapia.net

Per a la primera entrada del diccionari de plantes medicinals he optat per la planta més 'fashion' i idolatrada del moment. A més, l'he triada perquè em va bé per començar ja que, casualment, comença amb la lletra A.

Saps ja de quina planta parlo? Et donaré més pistes. La pots trobar a tot arreu: a molts productes de cosmètica i higiene personal, com ara cremes i sabons, a alguns productes de neteja de la llar, a algunes pomades i, fins i tot, en algunes begudes. Ara ja sí, no?

Parlo, és clar, de l'àloe vera, una planta que nosaltres hem descobert fa relativament poc però que ha estat utilitzada pels nostres avantpassats des de temps immemorials.

Una planta que proporciona bellesa i salut
 D'ella s'extreu el gel d'àloe, que està a la polpa de les seves fulles i que és gairebé miraculós pel tractament de la pell. Aquest gel té propietats hidratants i emol·lients, a més d'un efecte antienvelliment. Per això s'usa a molts productes de bellesa, sobretot en cremes antiarrugues, cremes hidratants i gels de bany .

Això, però, no és tot. I és que, a més d'ajudar-nos a posar-nos més guapos, l'àloe també té efectes medicinals. Ajuda a reduir la inflamació i el dolor i té un efecte antiviral, per la qual cosa és molt eficaç per tractar cremades i ajudar a cicatritzar ferides, a més de ser molt útil per curar certes malalties de la pell com els èczemes.

Per obtenir tots aquests beneficis, tens dues solucions: o bé comprar productes elaborats a base d'aquesta planta (no et serà difícil trobar-ne) o bé cultivar la teva pròpia planta d'àloe vera. Si optes per la segona opció, has de saber que l'àloe és una planta procedent de les Illes Barbados i que necessita un ambient molt càlid per sobreviure.

Un cop tinguis la planta una mica crescudeta, només has de tallar una de les seves fulles i aplicar sobre la zona de la pell que vulguis tractar la part central de la polpa. És important que treguis la part externa de la fulla i que et quedis només amb la part gelatinosa que hi ha dins.