L'any 2007, el Govern català va aprovar un decret per regular les teràpies naturals. L'objectiu era posar una mica d'ordre en aquestes pràctiques, que han utilitzat alguna vegada el 30% dels ciutadans, i evitar que tothom pugui practicar-les sense cap acreditació. En concret, el decret volia regular els tres grans grups de teràpies naturals (la medicina tradicional xinesa, les teràpies que es basen en plantes medicinals i les teràpies manuals), fixar per llei quins han de ser els requisits per poder practicar-les i crear un registre de professionals i de centres autoritzats.

La normativa, però, de seguida es va trobar amb molts entrebancs. Els fisioterapeutes, per exemple, van posar el crit al cel perquè consideren que les teràpies naturals podien envair les seves competències i suposen intrusisme professional. El decret tampoc va comptar amb el suport del Govern central, que fins i tot hi va presentar un recurs en contra.

Dos anys després d'iniciar el seu camí, el Tribunal Superior de Justícia va tombar la setmana passada el decret. El departament de Salut sempre ha defensat la idea de regular aquestes teràpies però, finalment, sembla que no ho podrà fer, tot i que no descarta recórrer la sentència. Continua la polèmica...

Segons una enquesta recent elaborada per la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (semFYC), el 70% dels espanyols estaria a favor d'una reforma de la Llei del tabac, per tal que tots els llocs públics, bars i restaurants siguin espais lliures de fum. Fins i tot estarien d'acord amb aquesta opció més de la meitat dels fumadors.

L'enquesta s'ha publicat amb motiu de la Setmana sense Fum, que comença avui, i torna a obrir el debat sobre si cal endurir o no l'actual normativa. És una demanda que des de fa molt de temps fa el departament de Salut de la Generalitat, però que no ha trobat el suport del Govern central, que és qui ha de reformar la llei.

La semFYC ha assegurat que les polítiques antitabac i prohibir fumar a tots els llocs públics podria ajudar a reduir el percentatge de fumadors fins al 15%, com ja ha passat en altres països. Això faria reduir significativament els casos d'infant i càncer de pulmó i les morts per tabaquisme.

Cal recordar que l'actual Llei del tabac prohibeix fumar a tots els llocs públics, excepte als bars i restaurants. En aquest cas, permet fumar als locals de menys de 100m2 que així ho decideixin i estableix que hi ha d'haver zones habilitades per a fumadors i per a no fumadors en els que superin aquesta superfície. Segons els metges, aquesta permisivitat suposa un greuge per als treballadors d'aquest sector, que es veuen obligats a respirar el fum del tabac en la seva jornada laboral.

Si haguessis hagut de votar a l'enquesta del semFYC, què hauries dit? Estàs d'acord amb què s'endureixi la Llei del tabac i es prohibeixi fumar a tots els bars i restaurants?

La ministra de Sanitat, Trinidad Jiménez, ha anunciat que, a partir de l'agost, la píndola postcoital, més coneguda com a pastilla de l'endemà, s'administrarà a les farmàcies sense prescripció mèdica. Costarà uns 20 euros i la podran comprar, també, les joves menors d'edat.

Sanitat ha volgut deixar clar que aquesta píndola no s'ha de fer servir com un mètode anticonceptiu, sinó com un sistema d'emergència en cas que la resta de mètodes fallin.

Fins ara, la píndola de l'endemà es distribueix a vuit comunitats, entre elles Catalunya, de forma gratuïta als centres sanitaris i de planificació familiar sota supervisió mèdica. Hi ha moltes comunitats autònomes, però, on no s'administra.

L'anunci de Jiménez ja ha aixecat controvèrsia, ja que hi ha alguns sectors, com ara el Col·legi de Metges, que estan en contra de l'administració sense control mèdic. Consideren que no s'hauria de vendre de forma lliure a les farmàcies i menys a noies menors de 18 anys. Altres col·lectius, en canvi, consideren que és una bona proposta per evitar els embarassos no desitjats i les interrupcions voluntàries de l'embaràs, sobretot entre les adolescents, sempre i quan es faci servir de forma racional i informant les dones.

I tu, què en penses de tot plegat? Estàs d'acord amb què la píndola de l'endemà es vengui a les farmàcies?

El cap de setmana passat, vam conèixer que a Mèxic hi havia un brot d'un virus nou de la grip. Se'l va batejar com a 'grip porcina' perquè el virus provenia dels porcs. Amb el pas dels dies, però, els experts han recomanat no fer servir aquest denominació per dues raons: en primer lloc, perquè pot afectar el sector porcí (tot i que menjar carn de porc no suposa cap risc, el nom pot crear cert alarmisme). I, en segon lloc, perquè tècnicament la grip porcina també conté virus de la grip humana i de l'aviària.

La pregunta ara és: Com hem d'anomenar, doncs, aquesta grip? Alguns proposen el terme 'grip mexicana' per l'origen del brot (com ja va passar amb 'la grip espanyola'), però aquesta terminologia no agrada perquè pot suposar un greuge per a aquest país. A altres els agrada més el terme 'grip americana', però també s'ha descartat pels mateixos motius (afecta tot el continent).

Altres propostes que, de moment, tampoc no han arrelat són anomenar-la 'grip del 2009' o 'influença', que és el nom popular amb què es coneix la malaltia a Mèxic.

Finalment, les autoritats sanitàries europees i espanyoles han recomanat usar 'grip nova' o 'nova grip' però... Què passarà si apareix una altra grip en el futur? Com li direm? Una altra denominació que està triomfant és 'grip A', que fa referència al nom científic del virus (AH1N1). 

Sigui com sigui, està clar que aquesta grip, que amenaça amb convertir-se en pandèmia, passarà a la història i d'alguna manera hem d'anomenar-la. Com t'agradaria que la coneguin les generacions del futur? Per quina opció apostaries?

Aquesta setmana, el ministre de Sanitat i Consum, Bernat Sòria, ha proposat que la tècnica que fa possible que un nadó seleccionat genèticament salvi la vida d'un germà sigui gratuïta a tot Espanya. Sòria ha detallat que la intervenció la pagarà el seu ministeri i que podria ser possible d'aquí a un any.

De moment, només una família ha aconseguit accedir a aquest tractament a Espanya de forma gratuïta: va ser a Sevilla i finançat per la comunitat d'Andalusia.

La tècnica, que s'ha batejat popularment com la dels 'nens medicament', no agrada gens alguns sectors, com el de l'església, que han denunciat que suposa la “mort” de molts embrions per aconseguir el més idoni. Molts altres col·lectius, però, la defensen perquè pot salvar moltes vides, com la del nen sevillà.

Tu què en penses? Aproves que la sanitat pública pagui aquesta tècnica?

“Nen ros, amb els ulls blaus, el cabell arrissat i la pell clara”. A partir de l'any vinent, segons recull l'agència EFE, les famílies estatunidenques podran fer una nota com aquesta i decidir com volen que siguin els seus fills. Així ho ha anunciat la clínica de fertilitat LA Fertility Institut, amb centres a Los Ángeles i Nova York, que es convertirà el primer hospital del món en oferir 'nadons a la carta'.

El procediment és similar al que ja es fa servir en reproducció assistida per prevenir certes malalties. S'analitzarà una cèl·lula de cada embrió per saber quines característiques genètiques tindrà i, després, s'implantarà a l'úter de la mare només aquell que compleixi els requisits desitjats pels futurs pares.

A la majoria dels països europeus, entre ells Espanya, la llei només permet la selecció genètica per motius de salut i de forma molt restrictiva. Als Estats Units, però, existeix un gran buit legal en aquest aspecte. De fet, el LA Fertility Institut ja permet triar el sexe del nadó, un fet impensable a casa nostra.

La notícia obre un gran debat ètic: Què passarà amb els embrions que no agradin els seus pares? Es destruiran aquells embrions que no siguin considerats prou guapos? Ja hi ha qui parla, fins i tot, d'un procès similar al nazisme.

De moment, als Estats Units no ho veuen com un gran problema i, segons una enquesta recent, el 13% dels ciutadans faria servir aquesta tècnica per tenir fills més llestos i el 10% perquè fossin més alts. Segons ha confirmat el LA Fertility Institut, ja ha rebut més d'una dotzena de sol·licituds per sotmetre's a la nova tècnica.

El cas d'intoxicació de dues nenes a València ha obert la polèmica sobre la idoneïtat de seguir administrant la vacuna del papil·loma humà per prevenir el càncer de coll d'úter. Diversos experts han signat manifestos demanant la seva retirada ja que, segons el seu parer, la poca incidència de la malaltia, sumat a la baixa eficàcia de la vacuna, el seu alt cost i els possibles efectes adversos, no justifiquen l'ús.

Des del ministeri de Sanitat i el departament de Salut es continua defensant la vacunació, que des d'aquest curs s'administra a les nenes d'entre 11 i 12 anys de forma sistemàtica a les escoles. Han assegurat que les nenes es continuaran vacunant perquè la vacuna té més beneficis que efectes negatius.

Algunes dades...
Evolucioni com evolucioni el debat, hi ha algunes dades, algunes a favor i d'altres en contra de la vacuna, que ens poden ajudar a entendre una mica millor la problemàtica i el perquè dels dubtes:

- Cada any es detecten uns 2.100 casos nous i més de 700 dones moren a causa del càncer de coll d'úter en el conjunt d'Espanya. Són, per tant, dues morts cada dia per aquesta malaltia.

- El càncer de cèrvix està provocat pel virus del papil·loma humà. La vacuna, però, només serveix per prevenir dues variants del virus, la 16 i la 18, on és eficaç en més del 90% dels casos. En la resta de variants no serveix.

- L'aplicació de la vacuna només és eficaç si la dona no s'ha contagiat per aquestes variants del virus. Per això, es recomana la vacunació abans que s'hagin començat a mantenir relacions sexuals, que és la principal via de contagi. Per aquesta raó, la sanitat pública l'aplica a noies molt joves, d'entre 11 i 12 anys.

- La vacuna és força cara. Les dues dosis necessàries costen més de 400 euros.

- S'ha demostrat que des que es contagia el virus fins que desenvolupa un càncer poden passar entre 10 i 20 anys. Per tant, encara caldrà esperar per saber l'eficàcia real de la vacuna.

- La vacunació no elimina la pràctica d'altres mesures de prevenció, com l'ús de preservatiu o la realització de citologies periòdiques.

- El Sistema Espanyol de Farmacovigilància ha rebut, des que es va iniciar la vacunació contra el virus del papil·loma humà, almenys 120 notificacions de possibles efectes adversos.

Fa uns dies, vam conèixer el cas d'una dona californiana de 33 anys que va donar a llum octigèmins després de sotmetre's a un tractament de reproducció assistida. Als Estats Units, la legislació sobre aquests tractament és molt laxa i, sempre que la clienta pagui el que la clínica demana, tot està permès, fins i tot implantar vuit òvuls a la dona, amb els riscos que això suposa. En aquest cas, a més, és rellevant que la dona ja era mare de sis fills més, d'entre 2 i 7 anys, tots per tractaments de reproducció assistida.

D'altra banda, cada vegada és més habitual rebre notícies de dones que han sigut mares més enllà dels 60 anys. A casa nostra, per exemple, la mare més longeva és una dona andalusa de 67 anys que, al gener de 2007, va tenir bessons a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. La dona es va sotmetre, però, a tractament fora d'Espanya.

I és que aquí, tot i que la llei tampoc estableix una edat màxima a la qual una dona es pot sotmetre aquest tipus de tractaments, per ètica i per garantir la salut de la mare i el nadó, la majoria de clíniques es neguen a practicar-los més enllà dels 50 anys. A més, en les fecundacions in vitro s'implanten un màxim de tres òvuls per evitar casos com el dels octigèmins californians.

Tot plegat fa plantejar força preguntes: Quins han de ser els límits de la reproducció assistida? Quina és l'edat límit en què una dona hauria de poder ser mare? S'haurien de permetre embarassos com el dels octigèmins de Califòrnia? El debat està obert.

Aquesta setmana, s'ha presentat al Parlament de Catalunya l'esborrany de l'avantprojecte de la llei de Drets i Oportunitats de la Infància. Un dels punts més polèmics del text és que preveu que les noies d'entre 16 i 17 anys que es quedin embarassades puguin dir la seva sobre si volen avortar o no. Fins ara, per avortar, les menors de 18 anys necessiten l'autorització expressa dels seus tutors legals.

En concret, el document recull que, quan la decisió de la noia sobre avortar discrepi de la dels seus pares o tutors legals, un jutge avaluï si la jove té prou capacitat per decidir. En definitiva, si la normativa tira endavant, els pares hauran de seguir consentint l'avortament de les filles menors d'edat, d'entre 16 i 17 anys. En cas de divergència, però, les noies podran recórrer a un mediador, que ajudarà a prendre la decisió final. Això servirà tant si la noia vol avortar com si vol tirar endavant el seu embaràs.

La normativa ja ha aixecat polseguera. Hi ha molts col·lectius que opinen que les menors no estan capacitades per prendre aquesta decisió tant difícil i que han de ser els pares els que han de decidir per elles. Altres sectors, en canvi, donen suport a aquesta iniciativa, que dóna més llibertat a les adolescents.

El debat està servit: Qui ha de decidir si una noia de 16 o 17 anys es queda embarassada?

Aquesta setmana, una televisió del Regne Unit ha emès el polèmic documental Dret a morir?, on es capta el suïcidi assistit d'un malalt terminal de 59 anys. La cinta ha reobert el debat sobre l'eutanàsia i, també, sobre si és ètic emetre aquest tipus d'imatge per televisions.

Des de diferents organitzacions anti-eutanàsia han denunciat l'emissió perquè, segons el seu parer, obre un perillós antecedent. En canvi, la família del malalt, així com altre entitats ho han defensat perquè, diuen, “ajudarà a afrontar a la gent els seus temors sobre els tabús de la mort”.

Què en penses de tot plegat? És ètic emetre aquest tipus d'imatges?