Les zoonosis són les malalties que es transmeten dels animals als homes i que poden provocar símptomes diversos, des de diarrees o vòmits fins a la mort. Les principals fonts de contagi són el contacte directe amb bestiar, així com el consum de carn i ous. La millor prevenció és evitar menjar carn i peix crus i cuinar bé tots els aliments per tal d'eliminar els possibles bacteris.

Aquestes malalties són cada cop menys freqüents, ja que cada vegada tenim menys contacte amb animals vius i, a més, els controls dels aliments que consumim són més estrictes que anys enrere.

Les zoonosis més freqüents a Europa
Tot i això, cada any es produeixen milers de casos de diferents tipus de zoonosis. Segons l'Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), que ha publicat la llista de les zoonosis que tenen més incidència entre els ciutadans europeus, la més freqüent és la campilobacteriosis, amb 200.500 casos detectats al 2007, gairebé un 15% més que un any abans. Aquesta infecció, provocada sobretot pel contacte amb la carn de pollastre, causa febre, diarrea i rampes.

La segona zoonosis més freqüent a Europa és la salmonel·losi. Tot i que la seva incidència va a la baixa, al 2007 encara va afectar més de 150.000 europeus, 1.500 dels quals van morir. El bacteri de la salmonel·la es troba sobretot a la carn de pollastre i porc i, també, als ous. La listeriosi, provocada pel bacteri de la listèria, se situa en tercer lloc del rànquing, amb 1.554 casos. En aquest cas, però, cal tenir en compte que es tracta d'una malaltia molt greu, que presenta una mortalitat de prop del 20%, sobretot entre la gent gran. A més, es molt perillosa per a les dones embarassades, ja que provoca avortaments. El peix és la principal font de contagi.

Altres zoonosis que recull la llista, tot i que tenen una incidència mínima són la brucel·losi (560 casos), que transmeten les cabres, ovelles, vaques i porcs i provoca febre; i la ràbia (3 casos), que es contrau generalment per la mossegada d'animals infectats pel virus.

Si dorms menys de set hores diàries has de saber que, a més de patir de cansament durant tot el dia, també tens més risc d'agafar un refredat. O això, almenys, és el que ha assegurat un equip de científics estatunidencs. Després d'estudiar els hàbits de 153 homes i dones sans, han arribat a la conclusió que les persones que dormen poc tenen el triple de possibilitats de sucumbir als efectes del rhinovirus, que és el virus més comú del refredat.

L'experiment va consistir en preguntar als conillets d'Índies quins eren els seus hàbits de son (hores que dormien habitualment, temps que trigaven a conciliar el son...). Després, se'ls va exposar al rhinovirus i, finalment, se'ls van fer proves per observar quina era la seva resistència al refredat.

La conclusió va ser sorprenent: quant menys dormim més possibilitats tenim de refredar-nos. De fet, es va comprovar que les persones que van dormir menys de set hores van manifestar tres cops més les símptomes del refredat (mocs, nas tapat, mal de coll i de cap, tos, ulls plorosos... ) que les que havien dormit més. D'altra banda, també es va constatar que quan més es triga a conciliar el son, més vulnerable s'és al virus: els participants que van passar menys del 92% del temps al llit dormint van emmalaltir cinc cops més que els que va dormir el 98%.

Una possible explicació a aquest fenomen és que el son influeix en la regulació d'unes substàncies que el cos allibera en resposta a una infecció. Els científics han explicat que, tot i això, no ens hem de passar amb les hores que ens passem al llit, ja que això tampoc és beneficiós. El més adequat es dormir entre set i vuit hores, ni més ni menys.

Es calcula que el 90% de la població pateix o patirà càries al llarg de la seva vida en major o menor mesura. El 10% dels afortunats restants evitaran aquesta malaltia gràcies a un bacteri que es troba a la seva saliva, que protegeix les seves dents i els fa immunes a la càries.

Ara, aquest bacteri s'ha pogut aïllar i ja s'està estudiant com aplicar-lo. Una de les propostes més avançades és administrar-lo a través d'un iogurt, que ens hauríem de menjar després de dinar i que ens protegiria de la càries. La idea ja està molt desenvolupada i, fins i tot, hi ha empreses que s'han interessat per comprar-ne la patent.

Aquesta és una de les principals investigacions que s'estan duent a terme al Centre d'investigació de Salut Pública, que es va inaugurar fa uns dies a València. Aquest centre també està intentar aconseguir una vacuna que previngui la càries. Els assajos clínics d'aquesta vacuna, que s'administraria inhalada a través d'un spray, podrien començar abans d'una dècada.

El que us explicaré a continuació no té una base científica però és força curiós i fa pensar. Sabíeu que hi ha fruites i hortalisses que s'assemblen a l'òrgan humà per al qual són beneficioses? Aquí van uns quants exemples...

El tomàquet té quatre càmeres i és vermell, igual que el cor. S'ha comprovat que aquesta hortalissa és un aliment molt beneficiós per al cor i la circulació sanguínia i pot ajudar en la prevenció dels infarts.


El raïm penja en grups que té forma de cor i cada gotim s'assembla a una cèl·lula sanguínia. És una fruita revitalitzat pel cor i la sang.


Les nous, segons ha quedat palès a diferents estudis científics, són molt beneficioses en el desenvolupament de la funció cerebral. La seva semblança amb el cervell és evident: té dos hemisferis i, fins i tot, les arrugues pròpies del cervell.


Les mongetes tenen el mateix aspecte que els ronyons humans. S'ha demostrat que aquesta llegum ajuda a mantenir la funció renal.


L'alvocat és molt beneficiós per a les futures mares i es recomana el seu consum durant l'embaràs. A més, es creu que pot ajudar a prevenir el càncer de cèrvix. Una altra curiositat és que passen nou mesos (igual que un embaràs humà) des que l'alvocat és una flor fins que és un fruit madur.


Les figues estan plenes de llavors i pengen en parelles quan creixen, com els testicles. Aquesta fruita augmenta la mobilitat de l'esperma i incrementa la seva quantitat.


Els moniatos, que s'assemblen força al pàncrees, redueixen el risc de patir càncer pancreàtic. A més, són rics en vitamina A i alguns estudis asseguren que poden ajudar a prevenir la diabetis (cal recordar que el pàncrees és l'encarregat de generar la insulina).


L'api s'assembla molt als ossos i ajuda a enfortir-los. Els ossos contenen el 23% de sodi, exactament el mateix percentatge que l'api.


Un tall de pastanaga, una hortalissa coneguda pels seus beneficis per a la vista, s'assembla força a l'ull humà.

El 19 de novembre es commemora el Dia Mundial de la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC), una afecció que provoca ofec al respirar i tos. Popularment, es coneix com a mal del fumador ja que està causada sobretot pel consum de tabac.

La MPOC mata unes 45.000 persones cada any en el conjunt d'Espanya i ja és la cinquena causa de mort entre els homes i la setena entre les dones. A més, la seva incidència va en augment i es tem que d'aquí a 50 anys es pugui convertir en una autèntica epidèmia.

Actualment, es calcula que afecta un de cada deu espanyols entre 40 i 80 anys i té especial incidència entre la població masculina: la pateixen el 15,1% dels homes, davant el 5,7% de les dones. Aquesta diferència es deu a que, fins ara, el consum de tabac ha estat major entre els homes. Aquesta tendència, però, està canviant.

El tabac, com hem dit, està estretament relacionat amb la MPOC. De fet, s'ha detectat que el 7,6%dels homes no fumadors pateixen MPOC, davant el 18% dels exfumadors i el 39% dels fumadors que consumeixen més de 30 paquets a l'any.

Es calcula també que gairebé el 80% dels malalts desconeixen que pateixen MPOC i, per tant, no reben el tractament adequat i la seva esperança de vida disminueix.

Els experts volen aprofitar el Dia Mundial per recordar que la millor manera de prevenir la MPOC és deixar de fumar i, també, que és molt important anar al metge si patim molèsties perquè, com en totes les malalties, la detecció precoç pot ser vital.

Informació facilitada per la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR)

Un estudi europeu en què ha participat l'Institut Català d'Oncologia ha demostrat que l'excés o la falta de pes multipliquen el risc de morir. I és que ha quedat palès que les persones obeses tenen més problemes cardiovasculars i càncer, mentre que les que són massa primes tenen més risc de mort per problemes respiratoris.

L'estudi informa que l'índex de massa corporal (IMC) més saludable és de 24,3 per a les dones i de 25,3 en els homes. Les persones que estiguin per sobre o per sota són les que tenen més risc.

És especialment preocupant si l'IMC és superior a 35, ja que hi ha un 90% més de risc de mort entre els homes i d'un 65% de les dones Si l'IMC està per sota de 18,5, es duplica el risc de mortalitat. (Per calcular el teu IMC pots consultar aquest post).

Una altra mesura a tenir en compte és el contorn de la cintura, que fixa el nivell de greix que té una persona. En aquest cas, els homes amb un perímetre de més de 102 centímetres dupliquen la probabilitat de morir davant dels que tenen un perímetre menor de 86 centímetres. De la seva banda, les dones amb un perímetre superior a 89 centímetres tenen un 78% més de risc que les que tenen un perímetre menor de 70,1 centímetres.

Davant aquestes dades, s'evidencia la importància de mantenir un pes saludable. Per saber si estàs en risc, pots consultar aquesta taula:

1. L'esmalt que cobreix les dents és la substància més dura del cos. Això no significa, però, que puguem obrir ampolles o trencar nous amb elles, ja que les podem malbé.

2. Les dents ens surten quan som nadons però, després, ens cauen totes i ens tornen a sortir de nou. Per què? Doncs perquè a la boca d'un nen no hi ha prou espai pel conjunt de dents amb la mida de quan som adults.

3. Les persones destres tenen les dents de la part dreta de la boca més desgastades, mentre que les esquerranes fan servir més les dents de la banda esquerra.

4. Quan masteguem, només movem la mandíbula inferior. És més fàcil que moure el cap de dalt a baix!

5. La primera pasta de dents de la història la van crear els egipcis l'any 5000 abans de Crist. Entre els seus ingredients, s'incloïen la pedra pòmex, pols de peülla d'animal i closca d'ou. Per estrany que sembli, no es va produir cap avanç en la composició d'aquest producte fins al segle XIX.

6. El rècord mundial per les dents més fortes del món el té un ciutadà belga, John Massis, que va estirar de diversos vagons de tren a Long Island amb una corda entre les seves dents.

7. La por al dentista es coneix com a 'odontofobia'. Es calcula que entre el 9 i el 15% de la població té tant pànic al dentista que suportarien un mal de queixal horrible abans que solucionar el problema.

8. La càries va ser, en els seus inicis, una malaltia de rics. Va sorgir quan en el segle XVIII el sucre es va convertir en un ingredient popular entre les classes altes, la qual cosa va dur a molts metges a especialitzar-se en odontologia.

9. En el Segle d'Or, les dentadures es recomponien utilitzant dents extretes de criminals executats. Els camps de batalla subministraven una gran font de dents de substitució i a Gran Bretanya 'les dents Waterloo' van arribar a fer-se molt populars.

10. En contra dels rumors, la dentadura postissa de George Washington no estava feta de fusta sinó d'ivori tallat d'hipopòtam al qual es van unir dents humanes i, fins i tot, algunes parts de dents de mico i de cavall.

11. Al llarg de la història, els personatges més il·lustres s'han preocupat per dissimular els seus defectes dentals. La reina Isabel I d'Anglaterra, per exemple, emplenava els buits de les dents que li faltaven amb petits trossos de tela.

Informació facilitada per Nobel Biocare, un fabricant de productes sanitaris i solucions estètiques per a les dents.

Els farmacèutics, a més de conèixer a la perfecció els medicaments, també han de ser bons psicòlegs, bons traductors i tenir una gran imaginació per saber què han de donar als seus clients. I és que, a més d'enfrontar-se a a mala lletra dels metges, han d'entendre i interpretar què volen dir exactament els ciutadans.

Perquè, no ens enganyem, hi ha medicaments pràcticament impronunciables i, sovint, quan anem a buscar-los a la farmàcia, més que demanar-los pel seu nom fem la nostra pròpia interpretació. Expliquem per a què serveix, de quin color és la caixa o el bategem amb un nom que, en el millor dels casos, s'assembla a l'original.

Això és una realitat que, ara, Carlos García Costoya, un periodista gallec, ha recollit en el llibre Anècdotes de farmacèutics. Torn de guàrdia o en guàrdia?. Ho ha fet després de parlar amb diferents farmacèutics d'arreu d'Espanya, que li han explicat les situacions més sorprenents a què s'han d'enfrontar diàriament.

Algunes de les moltes traduccions client-farmacèutic que inclou el llibre són:
- Aigua 'exagerada', per aigua oxigenada
- Supositoris de 'nitroglicerina', per de glicerina
- Pomada 'el trono del Cid', per Trombocid
- 'Sexe oral', per Seroxat
- Sèrum 'morfològic' o 'psicològic', per fisiològic
- 'Tikis mikis' per anisakis
- 'Escarni', per escànner

A més d'aquest diccionari, García Costoya també relata diversos diàlegs molt sorprenents entre farmacèutic i client sobre la forma d'administrar els medicaments, com ara una persona que es queixava del mal gust que té un ènema o una altra que volia posar una pastilla de Nolotil a l'oïda del seu fill.

García Costoya ha volgut deixar clar que amb el seu llibre no vol ridiculitzar ningú, només mostrar la gran tasca que fan els farmacèutics i els problemes que tenen per fer la seva feina.

El consum de cànnabis multiplica per 2,4 el risc de patir esquizofrènia entre els joves. Així s'ha assegurat durant el Congrés Internacional de Cànnabis i Psicosi en Adolescents i Adults, que se celebra aquests dies a Sant Boi de Llobregat amb la presència d'una vintena d'experts internacionals.

Els experts han explicat que l'esquizofrènia és una malaltia que es deu en un 60% a factors genètics i en un 40% a factors ambientals, com pot ser el consum de cànnabis o altres drogues. Així, han alertat, hi ha persones predisposades genèticament a patir aquesta malaltia mental, però el cànnabis accelera o avança la seva aparició i persones que mai haurien tingut un brot, l'acaben tenint a causa d'aquesta droga.

Entre les persones que consumeixen cànnabis, els primers brots es poden donar als 20 anys
De fet, s'ha demostrat que la majoria dels casos d'esquizofrènia es detecten quan els pacients compleixen els 25 anys però, en el cas de les persones que consumeixen cànnabis, els primers brots es poden donar als 20 anys. També s'ha vist com prop de la meitat dels joves que tenen un primer episodi d'esquizofrènia eren consumidors habituals de cànnabis.

Cal tenir en compte que, a més dels trastorns mentals, l'ús de cannabis també es relaciona amb l'aparició de malalties broncopulmonares, determinats tipus de càncer i trastorns del ritme cardíac. En aquest sentit, durant el congrés s'ha alertat que no existeix una consciència social dels riscos que comporta el consum de cannabis i s'ha recordat que no es una substància innòcua.

L'OCU ha analitzat una vintena de cereals per a nens de diferents marques i ha detectat que gairebé tots “sobrepassen amb escreix el límits acceptables de sucre”. Per això, assegura l'organització, aquests productes no són “tan saludables” com semblen.

A més, ha detectat que la presència de fibra és molt escassa, ja que la majoria s'elaboren amb farines refinades, una qüestió que no sempre queda reflectida als envasos . Com a punt positiu, s'ha vist que els nivells de sal i greixos no són excessius, excepte en casos molt puntuals.

Aquest estudi forma part d'una campanya de l'Organització Mundial de la Salut, a què s'han adherit més de 200 organitzacions de consumidors d'arreu del món, per crear un codi de comercialització internacional d'aliments per a nens. Aquest codi demana, entre d'altres punts, que no es promocionin aliments poc saludables als mitjans de comunicació i que no s'incloguin regals, joguines o altres articles que incitin als petits a menjar productes poc saludables.

Segons l'OCU, les marques de cereals vulneren aquest codi, ja que la majoria utilitzen regals i jocs per fer-los més atractius i tenen els dibuixos animats com a referència constant. A més, ha denunciat, “hi ha un bombardeig publicitari” d'aquests productes, amb més de 150 anuncis en una setmana a les sis principals cadenes d'àmbit nacional i a les hores que els nens estan a casa.

Cal saber que els cereals per a adults, tot i que no són tan atractius visualment ni tan dolços, són molt més saludables. Tenen menys quantitat de sucre, carbohidrats i calories i més proteïnes i fibra.

Informació facilitatada per l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU).