Les fogueres són un dels elements essencials de la festa. Les fem com a símbol de purificació i regeneració, per saltar-les, contemplar-les, perquè és el que toca o per fer-ne un espectaccle.  A més, a Catalunya també se l'hi ha donat des de fa uns cinquanta anys el símbol de la identitat, a través d'un nou ritual. Es tracta de la Flama del Canigó, que s'encén dalt del cim nord- català i es distribueix per cinc rutes diferents- a Montserrat, a Ponent, al País Valencià, a les illes Balears i a Barcelona- per tal que encengui les fogueres dels Països Catalans. Es tracta d'un ritual molt jove, nascut el 1955 com un símbol de resistència a la dictadura i que ha adquirit suficient popularitat com per consolidar la distribució de la flama.

Això sí, sigui quina sigui el motiu per fer una foguera, hem de tenir en compte alguns conselles per evitar accidents:

- Per no fer malbé el paviment, haurem de posar-hi terra o sorra (un mínim de 10 cm de gruix). Si el paviment és d'asfalt, aquesta precaució és imprescindible, de la mateixa manera que és obligatori el permís de l'ajuntament.

- Fer-les a més de quinze metre de les façanes i el cotxes i mai sota de línies elèctriques.

- Les fogueres han de permetre el pas dels vehicles d'emergència

- No tirar papers ni teixits, perquè el vent els pot enlairar. No hem d'utilitzar mai bidons, llaunes o esprais, ja que poden explotar, ni pneumàtics ni plàstics, pels seus efectes contaminants.

- Encara que sigui més lent i menys espectacular, hem d'encendre la foguera per diferents focus, de paper, de palla, etc. No hem de fer servir mai gasolina ni qualsevol líquid inflamable. o tirar paper

- Hem de tenir en tot moment algun mitjà per apagar la foguera (galledes d'aigua, mànegues, extintors, etc.).

- Hem de vigilar la foguera fins que quedi del tot extingida i, sobretot, hem de ruixar el caliu perquè no hi pugui haver accidents.