Fa molts anys que penso que el futbol és com la vida, quanta més passió millor. I els equips que saben canalitzar-la són capaços d’aconseguir qualsevol propòsit per difícil i inabastable que sigui.
El Mirandés, a banda d’il·lusió i passió, té les idees molt clares i ha sabut mantenir la fe intacta després de quedar-se l’any passat fora dela Lliga Adelanteper culpa de només un gol. La dolorosa derrota els ha unit més i ara mateix semblen un equip insuperable. A la lliga van com un ‘tiro’: primers amb 6 punts de marge sobre el Pontevedra, a Anduva només ha guanyat l’Alavés per la mínima i atenció, només han encaixat 8 gols a la lliga de Segona B. Vaja que estan amb la moral i la confiança pels núvols com han demostrat en l’eliminatòria davant de l’Espanyol. Els de Pouso han sabut com jugar-li als blanc-i-blaus des del primer minut i no ens enganyem, han estat els justos vencedors de l’eliminatòria.
Crec que l’Espanyol ha fet tot el que havia de fer, ha estat humil, ha tractat amb respecte l’eliminatòria però no han sabut superar a un equip molt ben treballat i conjuntat. Res a dir. No m’acaba d’agradar el tracte d’alguns mitjans catalans: SPORT, que titllen de vergonyosa l’eliminació. No crec que n’hi hagi per tant. L’Espanyol és un equip humil, de pressupost reduït, i amb molta gent jove que necessita d’aquestes ensopegades per seguir creixent. I atenció en un matx per a veterans no teníem sobre el terreny de joc a cap dels 3 capitans de l’equip, l’acumulació de lesions, tampoc ens han ajudat. Jo segueixo pensant en positiu i crec que el futur que ens espera pot ser brillant.
Qui em coneix ja sap que jo volia jugar amb el Racing i no amb el Mirandés, no m’ho volia jugar a Anduva però així ha acabat passant. Què hi farem! Nosaltres sempre hem de ser l’equip petit, quan ens fan ser els grans, ens potla pressió. Gairebésempre ens ha passat. Recordo el Palamós als anys noranta quan estava a Segona, el Figueres a finals d’aquella dècada, i més recentment: Lleida, Alacant i Terrassa també ens han eliminat. Tenim molt ben assimilat el paper d’equip modest, la majoria d’èxits s’han produït per això, la talla gran no ens afavoreix.
Felicitats a l’afició de Miranda de Ebro, ara espero que arribeu a la final i qui sap si culminar l’èxit més gran de la història del torneig del K.O.
I pericos, cap llàgrima, ara més que mai s’ha d’estar amb l’equip, dissabte toca el Mallorca, els nanos ens necessiten!