Aquest dijous a la nit, a un cinema de Gràcia, he pogut assistir a l'estrena de Jorge Drexler. Un instante preciso. La pel·lícula, l'últim treball de Manuel Huerga, és un documental-musical que té la virtut de fer-nos absolutament propera la figura del cantautor uruguaià, aquell mateix a qui Hollywood no va deixar cantar la seva cançó guanyadora d'un Oscar per no tenir prou pedigrí d'star system.
Hi trobem un Drexler càlid, sensible, sovint entremaliat i, sempre la caça de sons i músiques que fusionar. El timbre o el manillar d'una bicicleta són útils per improvitzar una actuació ja sigui a l'escenari o al carrer. Pot passar a Barcelona, El Prat de Llobregat, Viladecans, Sabadell, Badalona o Manresa. La pel·lícula es va rodar entre novembre i desembre passat, aprofitant la gira de Jorge Drexler va fer per totes aquestes ciutats de la província de Barcelona. De pas, Huerga ens recorda que les nostres ciutats són mestisses -per aquells que se n'obliden- i que plenes de colors diferents. En tot cas Huerga té l'habilitat de treure-li tot el suc possible al blanc i negre.
En la producció del film, a càrrec d'Ovídeo, hi han col·laborat Televisió de Catalunya, els governs de Catalunya i d'Espanya, la Fundació Casa Amèrica Catalunya i Casa de América. Del tot recomanable per fer un break en la nostra bogeria diària. Poden ser temps difícils però la sensibilitat no està en crisi.
