Emaús té 149 pàgines. És una novel·la d'Alessandro Baricco, el mateix de Seda o Novecento, per exemple. Aquest autor italià, de Torí, acostuma a dir històries apassionades. Té una gran habilitat per extreure a la ficció tota la força que amaga l’ànima humana; els seus misteris i motius foscos.
A Emaús podem llegir sobre el patiment de la infància i els secrets incomprensibles de les famílies. La depressió i la religió, la fe i la pèrdua de la innocència, i l'esperança sota les aigües negres del riu que hi ha sota pont.
A l'evangeli de Lucas hi ha un moment en què dos deixebles de Jesús es troben a Emaús davant la presència d'un misteriós home que resulta ser el propi Crist ressuscitat.
A la novel·la de Baricco, un adolescent, Luca, junt amb els seus amics Bobby i El Santo, viuen moments de descobriments. Tots ells pertanyen a la classe mitjana de la Itàlia dels anys 70. La seva afició és la música; toquen junts a la Iglesia i assisteixen els malats a l’hospital dels pobres. De l’altra banda està Andre, una noia de classe alta que viu més enllà del bé i del mal, desafiant els prejudicis socials. Els amics adolescents viuen la seva existència rutinària, aparentment inamovible. Però tot comença a trencar-se davant l'enigma sensual d'Andre, que mostrarà als seus ulls la vida que existeix més enllà de l’existència mediocre d'una societat reprimida. Inquietant, el joc de Baricco.
No heu pensat mai com és d’inversament proporcional la qualitat literària de les edicions Anagrama, amb el disseny gràfic de les seves col·leccions? I encara les haurà fet alguna vaca sagrada del sector, algun amiguet de la gauche caviar!
Aquest to groguet malalt, aquestes combinacions de tipografia any ’70, que fan tant ‘transició’… tot i així les edicions de butxaca són encara pitjors…
Ho sento molt, perquè com a fan de l’editorial que soc, en tinc la casa plena d’aqueste meravelles!http://ravielbeutrom.blogspot.com/