Natura't

per Jordi Pons

Les castigades muntanyes de la Serra del Montbaig, entre Viladecans i Sant Boi del Llobregat, acullen un projecte pioner de reforestació desenvolupat mitjançant la subvenció de la Unió Europea, dins del seu projecte Life. En aquests darrers 2 anys, diverses terrasses dels vessants més meridionals d’aquesta serralada costanera han estat regenerades forestalment  mitjançant una tècnica innovadora.

La muntanya litoral de Viladecans  és una de les 5 zones escollides de la península ibèrica per desenvolupar un experiment de reforestació. Els ajuntaments de Sant Boi de Llobregat i de Viladecans i l’empresa Transfer Consultancy han portat a terme aquesta regeneració forestal de la muntanya en la que la supervivència dels arbres és complicada degut a la pobresa del sòl, la manca d’humitat, la forta pendent i l’acció dels incendis forestals que han castigat aquests vessants periòdicament.

Els objectius d’aquest projecte consisteixen en demostrar la supervivència del 90% dels arbres plantats i aconseguir la consolidació de l’estrat arbori i arbustiu un cop superats els delicats primers anys de vida del vegetal. La tècnica consisteix en la neteja de diverses terrasses en les que s’han instal·lat uns plafons (anomenats Waterboxx) que ajuden a retenir l’aigua i la humitat ambiental. Dins d’aquestes caixes circulars s’han plantat plançons d’alzina, roure o de ginebró, és a dir, vegetació potencial i autòctona. El fet d’haver  plantat un 10%  de plançons testimoni sense el Waterboxx ha permès observar la poca resistència a la sequera i la calor que han experimentat aquests plançons sense la protecció i l’aportació d’humitat que ofereix aquesta tècnica.

Aquest passat d’abril es va dur a terme la segona plantació d’aquests vessants amb la participació dels alumnes de l’Escola Benviure de Sant Boi de Llobregat. L’objectiu que segueix el projecte Life és el d’implicar no només als més joves sinó també al conjunt de la comunitat educativa.

La plantació es va realitzar el passat 11 d’abril de 2012 i jo mateix vaig tenir el plaer de participar en el projecte amb la producció del següent audiovisual que tot seguit adjunto: Deserts Verds

Podeu trobar més informació al web: www.losdesiertosverdes.com

Espero que us agradi!

L’Obra Social de CatalunyaCaixa compta amb un nou espai dedicat a la conservació de la biodiversitat i la divulgació ambiental del territori català. Estem parlant de MónNatura Delta de l’Ebre, un espai  situat entre la llacuna de La Tancada i les antigues Salines de Sant Antoni, al Delta de l’Ebre, que acull diversos equipaments destinats a posar valor a aquest espai natural. Aquest gran projecte ambiental està format per un conjunt d’espais com, per exemple, l’Espai Delta, un nou espai museogràfic que ofereix al visitant una experiència única mitjançant projeccions del Delta. La visita al Museu s’estructura en quatre grans àmbits en els que s’explica què és el Delta i quin és l’equilibri entre l’ésser humà i la natura. L’Alfacada, una de les llacunes més grans i mes valuoses del Delta de l’Ebre, pren el protagonisme en aquest àmbit, on s’aprofundeix en l’observació de la seva fauna, la flora o l’hàbitat mitjançant audiovisuals i recursos d’última generació que apropen i fan interactuar al visitant amb la natura. Però l’àmbit més espectacular, sens dubte, és “Un any al Delta”, un espectacular recorregut audiovisual per les quatre estacions de l’any al Delta de l’Ebre.

MónNatura Delta de l’Ebre també dedica un espai a la recreació, a escala, d’unes salines amb l’objectiu d’explicar el procés per extreure’n sal i la important funció que ha tingut aquest element en aquest territori. A tocar del centre d’interpretació trobem un magnífic equipament que acull diverses aules didàctiques pensades per acollir tallers i activitats educatives relacionades amb l’avifauna, la sal i la pesca. A la planta superior del mateix edifici trobem un mirador que ofereix una vista de 360º de tot el Delta. Des d’aquesta talàia podrem observar els centenars de flamencs i altres aus de la Llacuna de la Tancada, les antigues Salines de Sant Antoni i la Punta del Trabucador. Un altre dels atractius de MónNatura Delta de l’Ebre és una zona dirigida a l’art de perxar, un espai on el personal especialitzat d’aquest equipament ens aproparà a aquesta tècnica de pesca centenària que es realitza des de les típiques pontones (barques de pesca) del Delta de l’Ebre.

MónNatura Delta de l’Ebre és un projecte que s’emmarca en el conjunt d’accions que desenvolupa l’Obra Social de CatalunyaCaixa, dins del programa de Territori i Medi Ambient. L’objectiu d’aquest programa és el de protegir les zones del territori amb un alt valor ecològic i aconseguir la sensibilització de la societat vers el medi ambient. MónNatura Delta de l’Ebre, un projecte ambiental innovador i que no podeu deixar de visitar. A partir del 31 de març, veniu i gaudiu de la màgia del Delta!

La resposta per mi és clara: carxofes i aiguamolls. I la pregunta inicial que llanço és si hem de vendre un dels més importants pulmons verds i punts fèrtils de l’Àrea Metropolitana de Barcelona per un plat de llenties? Òbviament, la meva resposta és que no. A aquells que volen vendre el nostre entorn natural i patrimoni cultural a qualsevol preu els haig de recordar que els terrenys on es vol assentar la possible nova EuroVegas formen part del Parc Agrari del Baix Llobregat i dels Espais Naturals del Delta del Llobregat. Per si algú o alguna no se’n recorda, estem parlant d’una xarxa d’espais protegits que tenen un gran valor, no només paisatgístic sinó també social. Aquests terrenys estan situats al costat de camps de conreu i estan envoltats d’algunes de les infraestructures més importants del país i molt a prop de les principals ciutats metropolitanes. És a dir, que estem parlant d’un territori fortament antropitzat i, per tant, que ha de lluitar diàriament amb la pressió dels nostres fluxos diaris i de les nostres activitats econòmiques. Al Delta del Llobregat podem trobar diferents ambients naturals, començant per la part final del riu Llobregat, les llacunes,  aiguamolls o pinedes litorals sobre dunes. Aquests espais -els Espais Naturals del Delta del Llobregat-  destaquen per la seva riquesa paisatgística i la seva gran biodiversitat ja que són l’hàbitat ideal per a la fauna, en especial per a les aus aquàtiques i per desenes d’espècies migradores. I si hem de parlar dels terrenys agrícoles (gairebé 3000 ha conreables)  hem de recordar també que en aquestes terres i aquests camps la gent del Baix Llobregat i també de Barcelona ha desenvolupat des de fa segles la seva activitat agrària, servint de rebost a les poblacions i ciutats properes i, actualment, servint també de respir a una població cada vegada més estressada i pressionada. Els itineraris i les activitats que s’ofereixen, per exemple al Parc Agrari o als Espais Naturals del Delta del Llobregat serveixen per educar a grans i petits en el respecte per la natura. Per exemple, els espais naturals del delta del Llobregat són una de les zones més importants de Catalunya quant a l’educació ambiental. Anualment, prop de 100.000 persones visiten els espais naturals i de totes aquestes 20.000 són escolars.

La pregunta que faig és que si permetem l’Eurovegas en què es basarà aquesta educació? En el joc? En el malbaratament? En el luxe? Si el projecte tira endavant potser ens haurem de formar. Algú sap si hi ha algun postgrau de crupier…? O algun Grau en Gestió de Màfies…?

Bromes a part, no vull plantejar cap debat de moralitat ja que, malauradament, no estem en aquest país gaire amunt en el rànquing de moralitat pública (de drogues, alcohol i prostitució en sabem força també aquí). Per tant, el que crec que és més important és plantejar-se quin model socioeconòmic és el que ens estem plantejant pel nostre futur. Volem el model del treball precari, de les màfies i d’activitats si més no discutibles pel que fa a la seva legalitat?. I ja que parlem de legalitat, el model que proposa el magnat Sheldon Adelson i tot allò que exigeix en el seu macro-projecte planteja problemes molt importants a nivell legal o financer. Què farem per permetre-ho? Llençar a la paperera totes les lleis i acords que la nostra societat i administració han teixit en les darreres dècades? Permetrem una ciutat sense llei enmig del Delta del Llobregat? Si és així, s’hauran de modificar fins a 5 lleis: la reforma del mercat laboral, la llei antitabac, la llei d’estrangeria, la llei del joc i l’ordre i, finalment, la llei d’horaris dels locals d’oci nocturn. Però a més d’aquestes lleis de responsabilitat del Govern central i de la Generalitat s’haurien de modificar algunes figures fiscals municipals com l’IAE o l’IBI.

Jo no hi crec en aquest model. No crec que sigui el que necessita el nostre país. Em quedo amb algunes frases d’en Jordi Borja (director de l’Àrea de Gestió de la Ciutat i Urbanisme de la UOC)  i que diu: “l’Eurovegas serà la ciutat del joc, de la prostitució, de les drogues fàcils, de les màfies i de les activitats corruptes. I que els promotors siguin els representants de la dreta conservadora, dels polítics catòlics i dels defensors de les tradicions del país aporta un plus de divertimento que a tots plegats ens alegra el cos i l’ànima”. O també em quedo amb algunes frases del Josep Ramoneda, en el seu article “Ridícul Las Vegas” en el Ara.cat, i que defineix EuroVegas com “una icona del capitalisme més hortera, un símbol dels arxipèlags d’excepció del diner i del negoci” i fent referència als milers de llocs de treball anunciats comenta que “creix un nou populisme consistent a utilitzar els aturats com a coartada per defensar l’indefensable. La promesa de crear llocs de treball no es raó suficient per acceptar qualsevol projecte”.

Els costos ambientals i socials d’aquest projecte seran molts alts en un àrea com el delta del Llobregat- ja molt saturada i pressionada. Ens hem parat a pensar només el que requerirà en consum d’aigua i energia aquest  complexe? I com aquest, se’m plantegen molts més dubtes.

A nivell personal, confio que aquest projecte quedi aturat i que, encara que sigui des de la Comissió Europea, es posi ordre i s’aturi aquesta “macro-bogeria” que atempta contra les nostres lleis, el nostre entorn natural i la nostra manera de ser i pensar. Personalment, em quedo amb les carxofes i els aiguamolls.

Aquesta va ser la qüestió que es va tractar el passat 26 de gener a la Pedrera de Barcelona, en una taula rodona organitzada per la Fundació Fòrum Ambiental i l’Obra Social Catalunya Caixa. La tertúlia -que aplegava diversos especialistes en canvi climàtic i empresaris relacionats amb el clima- va resumir alguns dels acords de la darrera cimera del clima celebrada a Durban -Sudàfrica- el passar desembre de 2011. Durban 2011: transició cap a on? La qüestió denota certa incertesa i la resposta no és fàcil. Si alguna cosa es va treure clara de Sudàfrica va ser -com en reunions anteriors- la incapacitat per part dels governs per assolir acords ferms en polítiques d’emissió de CO2. Segons Josep Enric Llebot, secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat i presentador de l’acte, la raó d’aquesta manca d’acords recau en el fet que “els sistemes socials i econòmics tenen una reacció tant o més lenta que els sistemes naturals degut als grans interessos individuals dels estats”. Malgrat tot, es va recordar que a Durban s’ha aconseguit  -per primera vegada en la història-  assolir un compromís conjunt per incloure tots els països mundials, i no només els desenvolupats, en un mateix full de ruta en el camí cap al 2015. Per altra banda, amb l’acord d’emissions prevista pels propers 4 anys es pretén no superar 1,5ºC/2ºC d’escalfament global, unes dades que no estan associades a una quantitat exacta d’emissions de carboni, la qual cosa suposa encara més incertesa i una dificultat afegida per poder establir conclusions clares sobre aquest tema en concret.

Tal com va afirmar Josep Garriga, assessor en canvi climàtic de la Fundació Fòrum Ambiental, a Durban” s’ha iniciat una nova oportunitat  que el món no hauria de desaprofitar “ i també va recordar que “si la Xina i la Índia es comprometen a treballar per mitigar els efectes del canvi climàtic també ho farà finalment EE.UU”. Actualment, la Xina és el segon país del món que emet més CO2 i les seves emissions aniran a l’alça. Per posar algunes dades, cada xinés emet 5,8 Tm de CO2/dia i el país consumeix 7 milions de barrils de petroli al dia (unes 350 milions de tones/any). A aquest ritme, el que està clar és que Xina haurà d’implicar-se en les polítiques de mitigació i reducció de gasos, ja no només per les sancions que haurà d’assumir sinó pels problemes de contaminació i de salut que tot plegat li suposarà a la seva població.

A la taula rodona, Mari Luz  Castilla -directora de Sostenibilitat i Canvi Climàtic de PriceWaterhouse Coopers – va recordar que Durban ha servit per crear el Fons Verd per al Clima, una bossa  de diners de 100.000 dòlars anuals que es faran efectius a partir del 2020, aportada pels països més rics i destinats a finançar accions per reduir les emissions de les economies en vies de desenvolupament. Castilla va recordar també que el G20 (el grup de països mundials  industrialitzats i emergents) ”ha fet augmentar l’índex de baix nivell d’emissions de carboni (Low Carbon Achievement) que avalua l’avanç realitzat pels països per reduir la intensitat de carboni de les seves economies”. I també que “per poder complir els acords i no superar els 2ºC d’escalfament fixats pel període 2000- 2050 el G20 haurà de reduir fins a un 85% el total de les seves emissions de carboni”, un fet complicat sinó impossible d’aconseguir si les polítiques no canvien.  Per tant, tant important és la implicació del sector públic en la lluita contra el canvi climàtic com el privat. I és que les previsions actuals indiquen que el consum energètic es doblarà el 2050, mentre que el protocol de Kyoto exigeix que les emissions disminueixin a la meitat en el 2020. Amb aquest panorama les grans companyies empresarials s’enfronten a un desafiament que consistirà en la reducció del consum d’energia i de les seves emissions de CO2 sense que es vegin afectats els seus resultats. La línia de les empreses, per tant, és clara: l’eficiència energètica.

El que va quedar clar en la tertúlia és que els costos de la no adaptació al canvi global seran molt grans, tant pels que s’impliquin com pels que no. Cal aprofitar aquesta nova oportunitat i continuar treballant tots plegats en aquesta transició entre Durban i la propera trobada, esperant que en les properes cimeres s’estableixi el marc legal i les obligacions definitives per als països reticents.

En aquest darrer capítol de la temporada anem fins a Sant Hilari de Sacalm, a les Guilleries, per parlar amb els responsables de l’Associació de Cultivadors d’Arbres de Nadal de Catalunya. Els avets de cultiu, com qualsevol altra planta, són un producte renovable i biodegradable ja que es poden aprofitar les restes  d’aquests arbres per fabricar compost per als jardins un cop finalitzada la campanya de Nadal. Precisament, del procès per convertir-los en adob també en parlem en aquest capítol ja que coneixerem com es fa el compost a la planta de compostatge de Torrelles. I, finalment, parlarem de la burricleta, la bicicleta rural elèctrica.

En el programa d’aquesta setmana parlem de CO2 i de com es pot transformar en sòl fèrtil. Anirem fins al Prat de Llobregat per conèixer una granja de carboni, un ecosistema dissenyat per capturar, processar i emmagatzemar grans quantitats de CO2. La Fundació Aliança Arbre preten implantar 20 granges de carboni durant els propers cinc anys per tot l’estat espanyol.  I és que les granges de carboni són una eina de primera magnitud per seguir plantant arbres i continuar lluitant contra el canvi climàtic, però que incorpora algunes aportacions excepcionals al projecte que el fan molt més eficient.

En aquest capítol coneixerem l’Euronet 50/50, un projecte europeu d’eficiència energètica que s’està desenvolupant a l’Escola Ben Viure de Sant Boi del Llobregat. Aquesta i 57 escoles més formen part d’una xarxa europea d’escoles a favor de l’estalvi energètic i la lluita contra el canvi climàtic. Les accions d’estalvi d’energia passen, per exemple, per recordar a tothom que s’han de tancar portes i finestres a l’hivern,  que s’ha d’aprofitar la llum natural o que s’han de regular correctament la temperatura dels termòstats. En aquest capítol també veurem com es pot reciclar l’oli domèstic usat mitjançant la seva recollida a diverses escoles del Baix Llobregat. I també visitem La Banqueta de Juneda, un paratge natural per on passa una de les sèquies del Canal d’Urgell. Espero que us agradi!

En aquest capítol visitem l’UPC per que ens expliquin què és l’obsolescència programada, és a dir,  com alguns productes tecnològics deixen de funcionar en un temps determinat degut a la caducitat imposada per part dels seus productors o dissenyadors. També parlem de consumisme sostenible amb en Josep Vives, catedràtic de biologia i expert en ecoètica. I visitem el Centre d’acollida d’animals de Vilafranca per veure la tasca que hi fan. Espero que us agradi!

En aquest capítol sabrem com es realitza el mapa de prevenció d’incendis, una eina que serveix per informar a la població sobre el risc d’incendi forestal. El mapa de risc també dóna suport a bombers, a protecció civil i als municipis. En el capítol que us adjuntem també parlem d’un projecte pioner de regeneració forestal: Deserts Verds. Els turons costaners del Baix Llobregat més castigats pels incendis i l’erosió han estat els escollits per implantar una tècnica única de reforestació. I a més, en el capítol d’avui també viatgem al riu Ebre per conèixer la biodiversitat que envolta les seves illetes i els seus marges.