No celebrar les noces d’or dels Reis resulta un error, però sobretot una decisió inexplicable

Costa d’entendre que la Casa Reial no celebri el 50è aniversari del casament dels Reis. Ningú no pensava en una pomposa cerimònia com la que va organitzar la reina d’Anglaterra per commemorar la data, però almenys s’esperava un acte institucional contingut i una celebració íntima. Poques institucions com la monarquia aprofiten tan bé els aniversaris per recordar el seu compromís amb la història. La Corona té tot el dret de passar-hi de puntetes, però desaprofita una oportunitat única per renovar el compromís amb les pròpies responsabilitats davant els ulls de tot el país. Aquells que pensen que la família reial funciona millor com a llinatge que com a prole poden creure que l’avaria potser s’ha generalitzat. No celebrar el mig segle d’un casament que va contribuir a canviar la història d’Espanya resulta un error, però sobretot una decisió inexplicable. Continua llegint →

Bankia és certament un cas extrem dels problemes que incumbeixen al sistema financer espanyol, en estat de vigilància per part dels mercats per la seva elevada exposició a un sector immobiliari que se n’ha anat en orris en esclatar una gran bombolla que el Banc d’espanya va deixar créixer en impedir fins i tot l’actuació del seu cos d’inspectors. Continua llegint →

-Editorial-

Aquest 2012 està sent un any negre a les carreteres. Entre el gener i el març, les víctimes mortals s’han disparat un 30% respecte del mateix període de l’any anterior. En tot l’any passat va morir 200 persones i a hores d’ara ja superem les 55 víctimes mortals. Es trenca, d’aquesta manera, la tendència a la baixa de la sinistralitat que es va iniciar l’any 2004 i que s’havia anat consolidant any rere any. Davant d’aquesta situació, l’administració ha fet una crida a la prudència als conductors, sobretot ara, a l’inici de les vacances de Setmana Santa, un període en què tradicionalment es dispara el nombre d’accidents a les carreteres. Continua llegint →

Malauradament cada any, coincidint amb les festes nadalenques, trobem en primera pàgina un mort per violència de gènere, i aquest any no ha estat una excepció. En sis dies, han mort a Catalunya tres dones a mans de les seves parelles. Un flagell social que sembla no tenir aturador tot i els esforços que s’hi destinen des de les administracions. L’any passat deu dones van ser assassinades i les denúncies per maltractaments en l’àmbit de la llar van superar les 13.000. Sortosament, el nombre de víctimes mortals baixa i el de denúncies puja. Una mostra que aquesta problemàtica està aflorant, però no tant com es voldria. Hi ha, encara, molta violència oculta.

En vista d’això s’han d’esmerçar tots els esforços que calguin per reduir l’impacte d’aquesta problemàtica i en dues direccions: d’una banda, per prevenir conductes violentes –sobretot entre els joves– i de l’altra, per protegir efectivament les víctimes. La coordinació entre les diferents policies, entre els estaments policials i els judicials, i també amb els serveis socials és prioritària, com també ho és que els ciutadans no girin l’esquena davant actituds que a la llarga poden abonar la violència en l’àmbit de la llar. Mai s’haurà fet prou mentre hi hagi morts.

Ara fa dos mesos, el govern va presentar un nou pla contra la violència domèstica, que també para atenció a altres col·lectius més febles com els infants i la gent gran. El seu objectiu principal és la prevenció. La lluita contra aquestes conductes no té resultats a curt termini, és un procés de sedimentació que va guanyant terreny dia a dia i que demana la implicació de tots per tractar d’eradicar-les.

Llegit a El Punt Avui 10/01/2012