Se’ns gira (més) feina

Els més propers em van renyar l’altre dia: “el primer aniversari dels teus fills es mereixia un post!!!”

És que no puc… Els meus fills (els tres) es mereixen que estigui per ells, que atengui les seves necessitats afectives (que tant m’agrada) i les necessitats bàsiques d’higiene, alimentació, descans… (que tant de temps requereixen).

Ara, a més, començo una nova aventura que deixarà ben farcideta de cites la meva agenda: la tria d’una escola pels meus fills, ja que aquests dies han començat les jornades de portes obertes de les escoles del meu entorn.

És veritat que pel fet de ser família nombrosa tenim més punts que la majoria i que, potser, més que entrar en sortejos estressants, tindrem la sort de poder escollir el centre que més ens convingui. Sí, sí, això està molt bé però no deixa de ser una feinada i una preocupació perquè és el lloc on els meus fills passaran la major part de la seva infantesa (i, segons com, adolescència) i que crec que determinarà en gran part la seva vida diària i com seran ells en el futur.

Pública o concertada? Mètode pedagògic “clàssic” de llibre i assignatura o els mètodes pensant en dos o tres “projectes” per curs i en “racons de treball”? Teòricament, cal que sigui una escola amb més d’una línia perquè els bessons vagin separats, no? Cal tenir en compte també les instal·lacions però, de manera prioritària? Un maldecap tot plegat! Agrairé les aportacions i els consells.

El cabell blanc que em vaig trobar el dia de l’aniversari dels meus fills (el primer!!! aniversari i cabell) no sé si em ve dels maldecaps, de l’estrés o, directament, m’estic fent gran…

Parlant de cabells blancs, de fer-se gran i d’aniversaris…, el pare de les dues tasses també ha fet anys! Tots els meus homes són del mes de gener, un mes ple de celebracions que han estat fantàstiques!

Per cert, els meus reis estaven guapíssims amb les corones el dia del seu aniversari!!!!